Programari lliure


Ahir vaig rebre un correu d’Skype demanant-me si volia omplir una enquesata, res, deu minuts fent quatre clics. La curiositat (que em va agradar) és que quan posaves una puntuació negativa a alguna cosa, et deixaven dir el perquè. Vaig puntuar i comentar negativament un parell de coses: seguretat i el programa client de Linux.

Seguretat? Skype fa servir un protocol privat. Tot el que sabem és que empra la tecnologia 2P2 (connecta els dos ordinadors -en cas de converses des d’ordinadors- directament) i prou. No se’n sap res méd. I, per tant, tampoc sabem si l’empresa té algun tipus de control o registre sobre elles i el seu contingut. Per les comunicacions d’aquest tipus hi ha altres protocols estandaritzats i oberts.

El client? per emprar Skype cal fer servir, forçadament, el seu programa. He fet servir altres empreses de comunicació similars i totes, emprant protocols oberts, m’han permès fer servir el programa que vulgui. Skype no. El seu protocol és seu i només pots emprar el seu programa. El client de Linux el tenen força abandonat però, com que no en podem fer servir cap més, no tenim alternativa.

Això de l’Skype és només un exemple. I a què ve això, ara? Doncs que auest matí he llegit un article de l’Albert on parla de la neutralitat a la xarxa i de com les grans companyies (i alguns governs) volen tallar i controlar la llibertat que implica internet. A banda dels temes polítics (Xina, Índia,…), les companyies que poden arribar a controlar Internet ho poden fer perquè tenen un “monopoli” en els seus terrenys. Des de Microsoft que decideix quan t’has de canviar d’ordinador (això sí, tothom segueix emprant l’Office), fins a Apple que decideix què instal·les i que no instal·les al teu iPhone (cosa que no entenc, si tu et compres un aparell, hi has de poder posar el que vulguis!). Bé, i passant per Google, Facebook i moltes altres empreses. Pràcticament qualsevol decisió que prenguin aquestes copanyies afectarà internet. Google pot donar prioritat a uns resultats, no mostrar-ne d’altres, Facebook pot canviar les polítiques de privacitat,…

Imagineu que Skype fes servir un protocol obert. Els milions de clients d’Skype podrien interactuar amb els clients d’altres empreses (no m’imagino un client de Movistar no podent parlar amb un de Vodafone o Orange), jo podria fer servir el programa client que més m’agradés. El mateix passa amb Facebook, i si els usuaris de diferents xarxes socials poguessin interactuar entre ells?. Aleshores, cada persona (client) podria triar aquell que més li agrada i no aquell que per nassos ha de fer servir per a poder-se comunicar amb la majoria de gent.

Ahir em van passar un enllaç a una campanya que pretén lluitar contra la bretxa digital, Informàtica solidària. La campanya, engegada per l’ONGd Banc de Recursos amb el suport de l’empresa de missatgeria MRW, es basa en recollir material informàtic en desús i enviar-lo a països en vies de desenvolupament (PVD).

Tot i que no sóc massa amic de contribuir al desenvolupament enviant allò que aquí ja no volem, en aquest cas, crec que la idea no està pas malament: aquí sempre volem l’últim crit en tecnologia i de seguida es considera obsolet allò que està prou bé com per seguir treballant.

Com dic, la idea, al meu entendre, no està pas malament. Però falla. Per què? he tafanejat el web del Banc de Recursos per veure com ho fan i m’ha entristit veure que els ordinadors enviat funcionen amb Windows i que, a més a més, els receptors, reben cursos de formació en Windows i MS Office.

Per què crec que falla si els receptors reben formació? Doncs perquè si una persona fa un curs d’informàtica en una de les aules que es munten en els PVD amb aquests ordinadors, aprendrà a fer ús de Windows i MS Office i, per tant, si aquesta persona algun dia arriba a comprar-se un ordinador, per nassos, haurà de comprar també una llicència de Windows i una altra de MS Office. Per a mi, això, és esclavitzar tecnològicament.

Entenc que aquí, a casa nostra, hi pot haver gent que treballi amb Windows per la que canviar a Linux pot ser un “petit trauma”, estàs acostumat a un sistema i unes eines i has de canviar a un altre. Però estem parlant de formació a gent dels PVD on, posats a aprendre com fer anar un ordinador, crec que seria molt més profitós ensenyar-los a fer anar un escriptori i un programari pel que després, si mai ho volen adquirir ells, no s’hi hagin de deixar un sou.

A banda d’aquesta consideració, sovint, quan una empresa o una persona particular es desfan d’un equip informàtic, assumint que aquest funciona i no està espatllat, és perquè volen quelcom millor, amb més potència i que pugui córrer sistemes operatius que requereixen més recursos, programes amb millors gràfics,… Un exemple seria la migració d’una empresa de Windows XP a Windows Vista. Aquesta empresa allibera uns ordinadors que no poden funcionar amb Windows Vista, porten un sistema operatiu, Windows XP que, d’aquí alguns mesos passarà a ser obsolet, sense suport ni actualitzacions de seguretat, deixant obsolet l’equip. Vull remarcar que si Windows XP no es considera ja obsolet (Microsoft ho volia fer fa uns mesos) és perquè molts usuaris no han volgut passar-se a Vista i en qüestió de mesos l’empresa alliberarà una nova versió del seu sistema operatiu. Aleshores, aquesta aula fa formació en un sistema operatiu obsolet i quan els usuaris es comprin un ordinador, hauran de pagar les respectives llicències i, a més a més, segurament el sistema operatiu de l’ordinador que comprin serà ben diferent del que han après (en migracions d’XP a Vista sí que hi ha hagut autèntics traumes…). Un ordinador amb Linux pot durar molts més anys sense ser obsolet.

Com dic, aquests tipus de campanyes em semblen bé (tot i que no considero gens vàlid donar allò que ja no volem en d’altres camps -medicaments,…-). Però crec que s’haurien de fer d’una manera diferent, no creant les dependències, esclavatge, tecnològiques que es creen fent-ho com es fa ara.

Ahir per la tarda, dins el programa de la festa major de Sant Antoni d’enguany, es va celebrar una “install party“, organitzada per la comissió de noves tecnologies de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni – Xarx@ntoni. Una install party consisteix, bàsicament, en ajudar la gent a instal·lar programari lliure al seu ordinador: qui vol participar, només cal que porti el seu ordinador i se l’ajuda i explica el procés d’instal·lació. Sovint, les “install”, són sessions en que un grup de gent n’ajuda a un altre a instal·lar Linux al seu ordinador.

La “install” d’enguany es pot dir que es va caracteritzar per una arribada massiva (que es podria considerar de greu plaga) del Windows Vista (quelcom que havia de ser Wow! i ha resultat ser un fiasco que ningú vol). Personalment, mai havia instal·lat un Linux en un ordinador amb Vista. Buf!. La participació va ser tot un èxit, si no recordo malament, ens van portar un total de 9 màquines! Totes, excepte una, van marxar amb un Linux ben instal·lat i funcionant!

Les màquines prèvies al Vista no van suposar cap problema: inici amb una “liveCD” per comprovar que funcioni tot, re-particionat del disc i instal·lació. I llestos! Les màquines amb Vista van desencadenar algun petit mal de cap. El per què? pel sistema de particionat del disc. La majoria porten quatre particions: una amb el sistema operatiu, una altra amb les dades, una d’unes 3Gb amb fitxers de sistema i, una, insignificant (1Mb!), que serveix per marejar la perdiu i tocar allò que no sona. El reparticionat i/o canvi de tamany de particions, per desgracia i de manera “involuntària”, el moviment d’alguna partició, implica molta estona, una gran dosi de paciència i tests constants per veure que el virus (Vista) segueixi arrencant perfectament.

Tot i així, pràcticament tothom va marxar amb el seu ordinador una mica més lliure. L’única màquina que va marxar sense Linux va ser un portàtil (amb Vista), al que el reparticionat va fallar un parell de vegades i ens va forçar a recuperar la instal·lació bàsica del Windows (tots en vam aprendre!, mai està de més :-) ).

Va ser una tarda més llarga de l’esperat, però va ser divertit. Personalment, em vaig fer càrrec de la màquina d’un dels membres de la xarxa (eh! senyor tresorer!), una de les que ens va portar problemes,.. m’ho vaig passar prou bé!

Avui és el dia, s’ha alliberat la tercera versió del popular navegador. El quadre de sota mostra l’evolució de les descàrregues des d’avui a les set de la tarda (hora catalana).

Treballo poc amb Windows, molt poc, el mínim i quan, realment, no hi ha més remei. Això sí, mai deixa de sorpendre’m, sobretot pels missatges que dóna quan hi ha errades. Avui, he intentat obrir un eps (imatge post cript) amb un ordinador amb windows, en comptes de l’esperat Gimp, s’ha intentat obrir el “FotoXof” i… el missatge ha estat curiós:

fotoxop.png

I… Linux és difícil?

Acabo d’afegir el bloc a la iniciativa 403day, així que, el dia 4 de març (4 del 03) aquest bloc no es podrà veure si fas ús de l’Internet Explorer.

“Una iniciativa arrogant en defensa del món web”

En aquesta primera i tant de bo darrera edició del dia 403 (4 de març del 2008) deneguem l’accés als nostres llocs al navegador Internet Explorer.

L’aplicació d’estàndards al desenvolupament web permet que els llocs funcionin i es vegin correctament en quasi tots els navegadors. Per desgràcia, Internet Explorer, el navegador amb major domini del mercat, presenta serioses deficiències en la implementació dels estàndards. I com a conseqüència, els desenvolupadors han de treballar extra perquè qui l’usa disfruti d’una bona experiència. I això val diners. I cabells, molts cabells.

Per la salut de milers de treballadors: no trenquis el web, usa un altre navegador.

jabrefJabref és un programa gràfic, de codi obert, per gestionar bibliografia. Però no només això, sinó que el que per a mi el fa especial (a banda que és programari lliure), és que desa la informació directament en firtxers bibtex, cosa que el fa molt interessant.

Article complet: Jabref, endreça lliurement la bibliografia

Segons llegeixo al bloc de’n Toni Hermoso, ja està disponible la traducció al català de la segona beta del que serà la tercera versió d’aquest popula navegador. El podeu descarregar des d’aquest enllaç. Hi he estat jugant una mica i cal dir que té molt bona pinta i, tot i ser una segona beta, és prou estable.

No he remenat massa i desconec les novetats que incorpora però, una que he trobat de seguida i sense voler és la cerca en l’historial quan s’està escrivint una adreça. Els nevegadors ens tenen acostumats a, en escriure una adreça, anar mostrant les adreces de l’historial que coincideixen. Fins ara, la cerca es feia des del principi de l’adreça de l’històric. Ara, es cerca en qualsevol part de les adreces desades i en el títol de les pàgines visitades.

Bones notícies en el món del programari lliure!

Logo de Debian-MedDebian-Med és una distribució debian enfocada a la pràctica mèdica i la recerca científica. Els programes que inclou, tots programari lliure, s’agrupen en diferents categories,  que van des de les més aviat de gestió fins a grups de programes clarament encarats a la recerca, passant per bases de dades de medicaments, documentació,…

A banda de ser una distribució com a tal, part d’aquests programes estan inclosos en la distribució “normal” de Debian, la pega està però, en que molts formen part de la testing i/o la unstable. Les diferents categories també inclouen programari relacionat però que (encara) no forma part dels repositoris Debian.

Pel que fa al programari més científic, destaco el que fa referència a la Biologia molecular ja que inclou una gran quantitat de programes encarats a la manipulació de seqüències, aliniaments, cerques en bases de dades,…

(Explicat a selenocisteina.info)

Flock és un navegador de codi obert derivat del Firefox. Està orientat a la interactivitat dels anomenats webs 2.0. Conté un lector rss, una aplicació per veure les galeries de videos i àlbums de fotos dels usuaris, eines per manejar els teus blocs, pujar fotos als àlbums, copiar/enviar/publicar fotos,… tot molt ben integrat i amb una estètica molt acurada.

Una altra cosa bona és la lleugeresa. Darrerament em trobava que a la que feia estona que tenia el Firefox en marxa, aquest em carregava una mica massa la màquina, a vegades, fins i tot, es quedava una mica tonto. Entenc que tinc la mania de fer un ún intensiu de les pestanyes però, la càrrega era excessiva.

Avui, de casualitat, he descobert el Flock. Sense oblidar el Firefox, que tantes alegries ens ha donat, vull tastar aquesta variant.

Com a reflexió, aquesta varietat i qualitat de programes, que d’un de molt bo se’n facin encara de millors,… només ho permet el programari lliure. Naturalment, versió Linux, Windows i Mac. A disfrutar!

Next Page »