Patents


Ahir vaig rebre un correu d’Skype demanant-me si volia omplir una enquesata, res, deu minuts fent quatre clics. La curiositat (que em va agradar) és que quan posaves una puntuació negativa a alguna cosa, et deixaven dir el perquè. Vaig puntuar i comentar negativament un parell de coses: seguretat i el programa client de Linux.

Seguretat? Skype fa servir un protocol privat. Tot el que sabem és que empra la tecnologia 2P2 (connecta els dos ordinadors -en cas de converses des d’ordinadors- directament) i prou. No se’n sap res méd. I, per tant, tampoc sabem si l’empresa té algun tipus de control o registre sobre elles i el seu contingut. Per les comunicacions d’aquest tipus hi ha altres protocols estandaritzats i oberts.

El client? per emprar Skype cal fer servir, forçadament, el seu programa. He fet servir altres empreses de comunicació similars i totes, emprant protocols oberts, m’han permès fer servir el programa que vulgui. Skype no. El seu protocol és seu i només pots emprar el seu programa. El client de Linux el tenen força abandonat però, com que no en podem fer servir cap més, no tenim alternativa.

Això de l’Skype és només un exemple. I a què ve això, ara? Doncs que auest matí he llegit un article de l’Albert on parla de la neutralitat a la xarxa i de com les grans companyies (i alguns governs) volen tallar i controlar la llibertat que implica internet. A banda dels temes polítics (Xina, Índia,…), les companyies que poden arribar a controlar Internet ho poden fer perquè tenen un “monopoli” en els seus terrenys. Des de Microsoft que decideix quan t’has de canviar d’ordinador (això sí, tothom segueix emprant l’Office), fins a Apple que decideix què instal·les i que no instal·les al teu iPhone (cosa que no entenc, si tu et compres un aparell, hi has de poder posar el que vulguis!). Bé, i passant per Google, Facebook i moltes altres empreses. Pràcticament qualsevol decisió que prenguin aquestes copanyies afectarà internet. Google pot donar prioritat a uns resultats, no mostrar-ne d’altres, Facebook pot canviar les polítiques de privacitat,…

Imagineu que Skype fes servir un protocol obert. Els milions de clients d’Skype podrien interactuar amb els clients d’altres empreses (no m’imagino un client de Movistar no podent parlar amb un de Vodafone o Orange), jo podria fer servir el programa client que més m’agradés. El mateix passa amb Facebook, i si els usuaris de diferents xarxes socials poguessin interactuar entre ells?. Aleshores, cada persona (client) podria triar aquell que més li agrada i no aquell que per nassos ha de fer servir per a poder-se comunicar amb la majoria de gent.

Sovint es diu que les patents serveixen per estimular el coneixement. Aquesta lògica diu que si algú inverteix en trobar quelcom que després pot patentar i obtenir-ne beneficis de manera monopolista (és el que fan les patents), s’estimula la inversió en recerca i desenvolupament. Les patents  es poden aplicar en diversos camps, alguns exemples són les capsuletes de la Nexpresso, les soles de les sabates Geoxx,… fins i tot les tapes del clavegueram (fixeu-vos’hi, n’hi ha que tenen gravat el lema “PATENTADO”!).

Però les patents també afecten camps com la farmàcia, on es mouen milers de milions d’euros. Un laboratori troba una nova molècula, la patenta i, durant vint anys, en té el monopoli i en pot fixar el preu que sigui. Tornant a l’inici d’aquest escrit, i amb la lògica dels defensors de les patents, si un laboratori farmacèutic pot obtenir uns beneficis (per mi obscens) d’una inversió, s’estimula que el laboratori inverteixi en noves descobertes. Així doncs, amb aquesta lògica, les patents estimulen la recerca.

Personalment no m’agraden les patents, en cap àmbit. M’agrada l’accés obert, el compartir per créixer. Però, les patents en el camp biosanitari i, sobretot, en el camp dels fàrmacs, em semblen molt poc ètiques, els fàrmacs no han de ser una simple mercaderia.  A banda d’això, em qüestiono que les patents estimulin realment el coneixement i la recerca, sinó tot el contrari. Un exemple.

Dies enrere, una companya de feina em deia que, ara fa quatre anys, va trobar una molècula amb una sèrie de propietats que la feien molt interessant. Era quelcom molt nou. Naturalment, el primer interès era publicar-ho però… no va poder ser. El seu cap va decidir que calia patentar aquella molècula i que, per tant, fins que la patent no estigués feta, no se’n podia publicar res. El temps va anar passant i la patent no sortia (temes burocràtics universitaris). Ara, no hi ha patent i la publicació que en el seu dia hagués estat una gran aportació en el seu camp, ara ja no té pràcticament cap valor com a novetat, ja hi ha hagut altra gent que ha obtingut coses similars i les han publicat (han calgut però quatre anys!).

Si en el moment de la descoberta aquesta s’hagués publicat, a banda del prestigi de la publicació, els altres grups que treballaven en el camp haurien tingut molta més informació per trobar coses similars i potser no hauríen necessitat quatre anys per arribar-hi. El coneixement en general s’hauria enriquit molt més, amb menys temps i amb menys diners. Però no, una patent (possible patent), ho va frenar.

Això sí, diuen , que les patents estimulen el coneixement.

Poc abans de les eleccions municipals, l’Ajuntament de Barcelona anunciava l’acord de compra de moltes llicències Microsoft per al seu parc informàtic. La compra, segons es va dir en aquell moment, pujava a 524.000 euros. En aquell moment, en alguns fòrums d’internet, es va comentar la possible il·legalitat de l’operació ja que l’esmentat importa hauria d’haver passat per concurs públic i no va ser així.

En fi, mesos després, es coneixen més detalls de l’operació: Contrataciones ilegales en las Administraciones Públicas.

Això sense tenir en compte que obligaran als ciutadans a ser client de Microsoft per a relacionar-se amb l’Ajuntament:

Lo más grave es que esa contratación obligará a los ciudadanos, empresas y demás administraciones que necesiten relacionarse con el Ayuntamiento a también adquirir al mismo fabricante la aplicación y versiones elegidas por el IMI para así poder “ser compatibles”. La razón es que el producto MS Office 2007 utiliza por defecto formatos documentales nuevos (OOXML, BIFF y BIFF12) que en la práctica sólo pueden ser leídos correctamente con las últimas versiones de dicho software. De esa forma, cualquier ciudadano que reciba un documento en cualquiera de esos nuevos formatos exclusivos quedará obligado a pagar los más de 300 Euros que según PVP cuesta MS-Office. Y esa será la única forma legal de poder leer fidedignamente un documento que supuestamente es público y gratuito y ya ha sido sufragado con nuestros impuestos. Por otra parte y a día de hoy ese ciudadano o empresa estará totalmente impedido para disponer de la información si para su desgracia ejerció su legítimo derecho a optar por LINUX, MacOS X o cualquier otro sistema operativo que no sea de la multinacional Microsoft, incluyendo incluso versiones anteriores a Windows XP de la susodicha. Estamos ante una práctica que en materia de consumo y competencia se denomina “bloqueo al vendedor” y “recompra forzada”: el Ayuntamiento decide atarse a una determinada tecnología cerrada y exclusiva, pero a su vez encadena a todos sus ciudadanos a un matrimonio convenido y forzado con una novia que encima resulta ser la que exige la mayor dote… sin por ello ser siquiera la mejor dotada.

Sort que els partits que manaven en el moment de la compra (P$C, ERC i IC-V) i els que ho fan ara (P$C i IC-V) estan a favor del programari lliure. M’agradaria saber què hauria passat si haguessin manat els que no ho estan (CyU i PP).

Logo msn spaces?s ben bé que els de Microsoft, a part de fer mals programes, tenen la originalitat allà on s’acaba l’esquena. Avui he llegit a Vilaweb que la xarxa msn, de Microsoft llença un nou “producte”, un portal de dips, el msn spaces. Fins aquí tot bé, van allà on hi ha pela.

Tot mirant la nova pàgina m’he sorprès en veure el Logo. A algú li recorda alguna cosa? Només cal que entreu a la web de l’Ubuntu Linux (una popular distribució Linux) i veureu a què em refereixo. Només recordar que tant la web com el logo de l’Ubuntu és força a anterior a aquest nou “servei” de la casa de’n Gates.

Per acabar, allà on la llei li permet, els srs. de Microsoft són especialistes en copiar coses ja fetes, reproduir-les a la seva manera (és a dir, malament) i després patentar-les com a pròpies. A can Gates són especialistes en el copy-patent.