Internet


I me n’alegro! tant del nou look com d’haver migrat a programari lliure.

Ahir la tarda, el “nou” Canal Solidari va veure la llum i els felicito per redisseny del web. No és que l’antic fos “lleig” (a mi m’agradava), però el nou té un aire més modern (més 2.0 que es diu), de navegació més senzilla i incorpora utilitats com ara “el més llegit”, eines per difondre les notícies via xarxes socials,…

Un altre canvi més ocult però per a mi potser més significatiu ha estat la migració a programari lliure. Fins ara, Canal Solidari s’allotjava en un servidor amb Windows, des d’ahir, el servidor funciona amb Linux. Cosa que és d’agraïr i, encara més, en portals com aquests.

Felicitats!


Enllaç al video

Avui tenim nou portal informatiu de la “corpo”. Han unit els antics catalunyainformacio.cat i telenoticies.cat en el nou 3cat24.cat. Les adreces anteriors redireccionen a la nova. El canvi ha suposat un canvi total de disseny, molt més dràstic als canvis d’estil anteriors.

Sensacions… al nou portal és més modern, més similar a la majoria de diaris digitals. De fet, en la presentació ja s’explica que el portal vol ser un diari digital. Pel meu gust però, tot i que el disseny és més atractiu, ara tenim quelcom més caòtic, massa coses i massa desordenades. Quan s’entra a llegir una notícia, per exemple, has de baixar força abans no arribes al text, massa capçalera abans de la informació. No sé, no m’acaba de fer el pes. Sí, és més atractiu, però massa complex.

La cosa bona és que valoren i donen importància a la interacció amb els usuaris, comentaris en algunes seccions, enviar noticies a amics, interacció amb serveis com la Tafanera i Meneame,… També es mostren videos encastats en un flash, no és el millor, però permet que tots els usuaris ne poguem gaudir.

La nota negativa… no valida, era d’esperar, ni l’html ni el css. No sé si és això que fa que no l’acabi de veure 100% bé amb Firefox i Debian. És més, em carrega la màquina de manera descomunal.

(si algú ho mira, el meu bloc només passa el de css… però, tot i que reconec que no està bé, no sóc professional i, a més a més, tinc constància que el bloc es veu bé amb tots els navegadors).

Google ja ha activat el domini Google.cat. Així doncs, ja podem entrar al Google català anant a google.cat. Crec que ja és un bon moment per deixar de fer ús del meu estimat google.ms… que correspon a Google Montserrat (aquest sempre m’ha fet gràcia).

La pega però és que si entres via google.com, aquest encara et segueix reenviant cap a Google Espana (google.es). No sé si costaria gaire que Google identifiqués les nostres IPs com a catalanes i ens redireccionés a Google Català. Desconec si les gran operadores de nivell estatal tenen els rangs d’IPs per zones geogràfiques.

En els darrers mesos, l’empresa on tenim allotjat L’ateneu.org, DreamHost, ha tingut força problemes. Han tingut caigudes de màquines i importants incidències a la seva xarxa. Tot plegat ha fet que de tant en tant i, durant períodes de dos o tres dies, hi hagi hagut greus problemes en pàgines, bases de dades i correu.

DreamHost ofereix molt per poc. Molta capacitat de disc, molt ample de banda, moltes i molt pràctiques utilitats, algunes pijadetes interessants,… i tot per un preu força raonable. L’única pega és que és un webshared (comparteixes recursos i no tens control sobre la màquina) i, cada vegada més, es nota. DreamHost ha crescut moltíssim (desconec si l’ampliació de maquinari ha estat proporcional a aquest augment) i, algunes vegades, atacs a DoS a webs concretes els han fet caure tot el sistema. L’empresa però, té un servei d’atenció al client dels millors que he tastat. Amables, propers, ràpids,… i això és el que m’ha fet aguantar i esperar. Quan les coses no van, ho admeten i miren d’ajudar-te i explicar-te,… un deu!

Un deu però… al final, la qualitat del servei acaba passant pel damunt i… anem de Los Angeles cap a Alemanya, a Netdirekt. Aquí no tindrem tant d’espai en disc ni tant ample de banda (tindrem el suficient de cada cosa), però, en canvi, gaudirem d’una màquina pròpia, 100% per nosaltres. Això té el petit inconvenient que, a banda de fer i mantenir webs, em toca fer d’administrador de sistemes… però, quan tot està en marxa, no és cap problema.

De fet, fa ja una setmana que la màquina està en dansa. Poc a poc vaig migrant webs i campanyes… així que, si en algun moment veieu que hi ha alguna web o servei caigut… paciència :-)

Abans que res, no m’agrada fer això, quan descobreixo una errada en algun sistema ho comunico al responsable per que hi posin solució, potser la provo i la comparteixo amb els companys de feina, però llestos. Ara bé, quan ho comuniques i passen de tu, com és el cas, fer-ne difusió pot fer que el responsable en qüestió (i algú de sobre, potser) se n’adonin degut a que la gent ho empri més i, per tant, i acabin posant solució.

La biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili, com la majoria de biblioteques de les universitats catalanes, et permeten renovar els llibres que tens en préstec, ja sigui per telèfon o per internet. Pots anar renovant els llibres que tens mentre ho facis abans no hagi passat el termini del préstec. Si et passes, les webs t’avisen que t’has passat i no et deixen allargar el periode.

Ara fa un any em vaig passar. Havia estat fora i no m’havia enrecordat de tornar/renovar uns llibres. Passats tres o quatre dies de la data límit vaig entrar a la web i, efectivament, se m’avisava que no podia renovar el préstec i que els havia de tornar. Aquí ve la trampa, que vaig descobrir per casualitat. Era, més o menys, quelcom així…

Entres amb el teu usuari i clau i demanes per renovar els llibres. El sistema t’avisa que t’has passat de la data de retorn i que els has de tornar. Et retorna a la pàgina amb el llistat de llibres. Aquí comença el joc. Recarrega aquesta plana (crtl+R amb el Firefox) i… amb una mica de sort et mostrarà una nova data límit del préstec :-). Sino ho fa, torna a demanar pròrroga i repeteix el procés.

Ho vaig descobrir ara fa un any… em va anar molt bé. Ho vaig notificar, més d’una vegada, per correu als responsables de la biblioteca però mai vaig tenir resposta… i ho vaig oblidar (no abuso dels serveis bicliotecaris). Ara, un company de feina s’ha passat de termini… ha recordat aquestes instruccions i em diu que el forat encara és obert.

Apa, no n’abuseu i, administradors de la URV, solucioneu-ho, si us plau.

Ahir, un comentari de’n Jordi en un escrit d’aquest bloc, on parlava de l’historial del Bicing, em va fer pensar. En Jordi ens deia que “quina por això de l’historial del Bicing”, queda registrat on i quan agafes la bicicleta i on i quan la deixes! Això em va fer pensar una mica sobre la privacitat, la menudesa d’algunes queixes (Jordi, si us plau, no t’ho prenguis malament), i com passem o acceptem violacions molt més greus.

És cert, l’evolució, gaudir de més serveis i qualitat de vida, luxes a vegades, ens pot fer perdre privacitat, anonimat. Hi ha casos, com el del Bicing, que no els considero gens greus. Ho deia en la meva resposta al comentari de’n Jordi, crec que, en aquest tipus de servei, és totalment necessari “monitoritzar” els usuaris i bicicletes, saber qui, quan i on ha fet servei una o altra bicicleta. Quan et dones d’alta del servei (en aquest i molts d’altres) acceptes unes condicions d’ús i t’has de refiar del compromís de la companyia o administració de no fer ús de les teves dades.

Sovint ens queixem d’aquestes coses, “oh! els del Bicing coneixen els meus moviments!”, però passem per alt situacions diverses, algunes molt més greus (al meu entendre) que, fins i tot, acceptem sense cap mena de queixa. En voldria posar alguns exemples (de greus i no tant greus).
(more…)

Sé, és una d’aquelles “txorrades” que corren entre blocs,… Recullo el testimoni d’en Toni, iniciat primer per en Xavier i continuat per en Gil.

Normalment no porto bossa de mà (només quan surto o els caps de setmana), acostumo a anar amb la bossa del portàtil on aquests dies hi duc:

  • Un petit diccionari de suec i un altre d’anglès
  • Algun article sobre el que estigui fent en aquest moment
  • Una ampolleta d’aigua
  • El carregador del portàtil
  • L’iPod amb el seu cable
  • La càmera de fotos
  • La cartera (a la butxaca)
  • Les claus de casa
  • Un petit micròfon
  • El portàtil
  • Una memòria usb

Bé… acostumo a portar mitja casa a l’esquena :-)

Actualitzo: També acostumo a carregar el llibre que m’estigui llegint en aquell moment…

Des d’ahir mig matí, Google maps no funciona. Quan s’hi accedeix només es pot veure una pàgina amb la capçalera, i llestos. Tampoc es pot accedir a cap dels mapes que s’hagin creat anteriorment (al bloc, en l’apartat d’Estocolm en tinc algun). A més a més, la majoria de webs que tenen API amb Google maps (Bicing, Wunderground,…), el mapa ha desaparegut.

A la llista de l’Internauta hi ha qui ho ha comentat però… no se’n sap res. Alguna vegada Google o algun dels seus serveis ha caigut. Però… un dia desactivat? Estrany.

Doncs, sí, m’acabo d’inventar el CACB. Una xorrada però que espero que em sigui ben útil.

Darrerament, els formularis de les pàgines de les diferents campanyes de L’ateneu.org eren bombardejats, cada vegada amb més intensitat, per gent amb ganes de tocar la moral. El que més rebia era el formulari per afegir comentaris a la web de la campanya Indrets dels Països Catalans. Aquesta web es nodreix bàsicament de les aportacions i comentaris de la gent i, el fet que els comentaris s’omplin de brossa, els fa completament incòmodes i inoperatius. He perdut hores esborrant brossa, a vegades més de 4000 missatges en una setmana!, cosa que, realment, és inviable.

Doncs bé. Calia instal·lar quelcom contra la brossa… Tenia dues opcions: A)fer validació per correu electrònic i, B)posar el típic dibuixet amb un codi. La primera la vaig descartar per la incomoditat que representa per l’usuari a banda de la càrrega inútil del servidor de correu i de la mandra que em feia programar-ho. La segona, la del codi, m’atreia, però és un pal. A vegades hi ha webs que ho posen tant críptic que costa llegir-ho, fins i tot amb ulls humans!!!

La solució? implementar el CACB, idea originària del codi però, amb simpatia :-). És molt senzill, a l’usuari se li diu que faci una suma i introdueixi el resultat a la casella, si el resultat quadra, perfecte, sinó… Fuck you, educadament, això sí. Lo bo, a banda que només he necessitat dos minuts per implementar-ho, és que la pregunta es fa en català… i com que, de moment, no crec que els robots escombriaires sàpiguen llegir català, estic cobert. Si algun dia comença a entrar brossa de nou, canvio la pregunta, i llestos.

Actualització: l’eina és infalible… ja fa tres hores dos dies que funciona i no s’ha colat res. Insisteixo que el ritme era trepidant. :-)

« Previous PageNext Page »