Linux­


Ahir per la tarda, dins el programa de la festa major de Sant Antoni d’enguany, es va celebrar una “install party“, organitzada per la comissió de noves tecnologies de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni – Xarx@ntoni. Una install party consisteix, bàsicament, en ajudar la gent a instal·lar programari lliure al seu ordinador: qui vol participar, només cal que porti el seu ordinador i se l’ajuda i explica el procés d’instal·lació. Sovint, les “install”, són sessions en que un grup de gent n’ajuda a un altre a instal·lar Linux al seu ordinador.

La “install” d’enguany es pot dir que es va caracteritzar per una arribada massiva (que es podria considerar de greu plaga) del Windows Vista (quelcom que havia de ser Wow! i ha resultat ser un fiasco que ningú vol). Personalment, mai havia instal·lat un Linux en un ordinador amb Vista. Buf!. La participació va ser tot un èxit, si no recordo malament, ens van portar un total de 9 màquines! Totes, excepte una, van marxar amb un Linux ben instal·lat i funcionant!

Les màquines prèvies al Vista no van suposar cap problema: inici amb una “liveCD” per comprovar que funcioni tot, re-particionat del disc i instal·lació. I llestos! Les màquines amb Vista van desencadenar algun petit mal de cap. El per què? pel sistema de particionat del disc. La majoria porten quatre particions: una amb el sistema operatiu, una altra amb les dades, una d’unes 3Gb amb fitxers de sistema i, una, insignificant (1Mb!), que serveix per marejar la perdiu i tocar allò que no sona. El reparticionat i/o canvi de tamany de particions, per desgracia i de manera “involuntària”, el moviment d’alguna partició, implica molta estona, una gran dosi de paciència i tests constants per veure que el virus (Vista) segueixi arrencant perfectament.

Tot i així, pràcticament tothom va marxar amb el seu ordinador una mica més lliure. L’única màquina que va marxar sense Linux va ser un portàtil (amb Vista), al que el reparticionat va fallar un parell de vegades i ens va forçar a recuperar la instal·lació bàsica del Windows (tots en vam aprendre!, mai està de més :-) ).

Va ser una tarda més llarga de l’esperat, però va ser divertit. Personalment, em vaig fer càrrec de la màquina d’un dels membres de la xarxa (eh! senyor tresorer!), una de les que ens va portar problemes,.. m’ho vaig passar prou bé!

En algunes ocasions he tastat Ubuntu. De fet, és la distribució que hi ha instal·lada al PC de casa. Ubuntu és un “Linux fàcil”, permet que la gent entri al món de Linux per una porta que costa menys d’obrir, molta gent no hauria tastat Linux si no fos per Ubuntu. Jo mateix, no sé si a l’ordinador de casa tindria un Linux sinó fos per Ubuntu, és un ordinador del qual jo no en sóc l’usuari principial. Ara bé, no hi tinc instal·lada, ni molt menys, la darrera versió, hi ha una 6.10 6.06 (crec) que té suport a llarg termini i que no m’obliga a actualitzar cada sis mesos.

Però, què està passant? La idea d’Ubuntu m’encanta! al principi em va fascinar, ho havia parlat algunes vegades amb l’Oriol: una distribució per tothom! que tothom, o pràcticament tothom, pot fer servir sense problemes! Però, poc a poc, vaig descobrir que la distribució començava a tenir “tics” que no em feien el pes. Massa problemes a fer upgrades de versions, que a la vegada eren forçats cada sis mesos (excepte a la 6.10 6.06), problemes sense solucionar ja que, total, si al cap de sis mesos tenim versió nova!,… El que va començar sent un forl de Debian molt bo, se’n va anar allunyant.

En fi, Ubuntu segueix sent una molt bona distribució per aquells o aquelles que comencen amb Linux, però, tinc la sensació que perd allò que m’agrada del programari lliure, el tothom per tothom. En Jordi Mas ha escrit un apunt al bloc que, en certa manera, resumeix això que comento i ho comparteixo plenament.

Cal recuperar la màgia d’Ubuntu o, si més no, si els de Canonical ens fallen, aprofitar tot el gran potencial humà que han generat.

Acabo de llegir al portal de notícies de la Corpo (3cat24.cat) la notíca que parla de la detenció de 76 persones relacionades amb estafes per Internet. M’ha cridaqt l’atenció però, una cosa: la foto.

Sorprenentment, a la Corpo fan servir una foto d’un ordinador amb Linux! concretament, una Ubuntu! Però, no tot pot ser perfecte, el sistema de la fotografia surt en castellà (Ubuntu, com quasi tot el programari lliure, està disponible en català). És més, el peu de foto diu, textualment, “Un usuari navegant per internet”, a la foto el que surt, sembla que és un programa d’aquests de 2P2, res a veure amb “navegar”.

Celebro que comencem a veure captures de pantalla amb programari lliure, però encara queda força per apendre :-)

(cal dir que sèries com Porca Misèria ja cuiden aquest detall i totes les pantalles que s’hi veien sistemes amb Linux en català).

Fa una estona, una finestra de l’Acrobat reader se m’ha quedat completament penjada. Estic preparant una presentació amb LaTeX, he compil·lat un arxiu pdf que tenia obert amb el reader, i aquest s’ha quedat completament fregit. És més, no hi havia manera de veure quin procés era per a matar-lo. Finalment he recordat l’xkill. L’executes en una shell, cliques damunt la finestra a matar i… feina feta. Infalible!

Una notícia de fa ja uns dies, però que degut a les vacances i mudances vaig saber ahir:

El projecte Debian es complau d’anunciar la publicació oficial de la versió 4.0 de Debian GNU/Linux, amb nom clau «etch», després de 21 mesos de constant desenvolupament. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure que suporta un total d’onze arquitectures de processadors i inclou els entorns d’escriptori KDE, GNOME i Xfce. També incorpora programari criptogràfic i compatibilitat amb FHS v2.3 i el programari desenvolupat per a la versió 3.1 d’LSB.

Jo treballo amb l’etch, fins ara testing (ja que és la que em detectava bé tot el maquinari),… doncs, pel que sembla, ara ja sóc stable!

Fa uns dies us parlava de DellIdeaStorm, un portal tipus dig que havia obert Dell per veure què volia la gent. En el seu dia ja vaig comentar que la gent demana Linux. Han passat els dies i la petició és un clam i cada vegada són més les persones que ho demanen.

Doncs bé, sembla ser que algú de Dell s’ho llegeix i potser comencen a reaccionar: en el bloc “Direct2Dell” he llegit aquesta entrada: Dell to Expand Linux Options on l’empresa comenta la petició i ve a dir que per vendre ordinadors amb Linux preinstal·lat volen saber una mica més… i demanen que s’ompli una enquesta.

Apa, els interessats ja podeu demanar una mica més. Per cert, hi ha dues opcions que a mi m’interessen i no estan pas contemplades: català i Debian. Una de les preguntes demana quina llengua preferim, el català no hi és, però es pot marcar l’opció “other” i posar-hi català. El mateix passa amb Debian. Però bé, no és res que em tregui la son. La llengua… tots sabem que no és un problema en el món del programari lliure i la distribució, si alliberen ordinadors amb Linux de sèrie, vol dir que serà fàcilment accessible el tema drivers i similar (cal dir però que amb el meu no he tingut pràcticament cap problema en res…).

Fa un temps vaig decidir migrar el portàtil a Ubuntu. Feia temps que treballava amb Debian però per diferents motius vaig migrar a Ubuntu. He de dir que l’experiència em va agradar.

Ara ja fa poc més de sis mesos que treballo amb aquesta distribució. Fins ara, a part d’algun petit problema amb algun paquet (he hagut de compilar pel meu compte més vegades de les que voldria), no n’he tingut cap queixa.

Ara fa uns dies però, va sortir la darrera versió i vaig decidir actualitzar. En principi aquestes actualitzacions no han de portar cap problema: modifiques els repositoris i apt-get dist upgrade i, llestos!

Aquesta vegada, tot i que hi ha qui ho ha fet sense problemes, la cosa no ha estat tant senzilla. Primer vaig estar una bona estona descarregant, l’ADSL de casa té els seus límits, i després… a instal·lar. Em vaig passar quasi una hora davant de la consola mirant què feia i com anava… de tant en tant apareixien errors amb la configuració de l’idioma, el python,.. Actualització acabada… vaig a reiniciar i… no funcionen les X! miro què passa… sembla que hi ha dependències no resoltes… desinstal·lo X i les instal·lo de nou. I així… tota la tarda fins a aconseguir fer anar mínimament el portàtil. Avui, dies després, encara arrossego problemes.

Dies enrere, parlant amb un company de Xarx@ntoni em va comentar que també havia tingut problemes amb el portàtil de la xarxa. Sembla ser que les instal·lacions de zero de la nova versió van bé, super-fines, com sempre!, però que algunes actualitzacions peten.

Jo admeto que, com he dit abans, tinc força cosa compilada per mi, però això no hauria de ser motiu per enviar a pendre pel sac un portàtil.

Ubuntu és una bona iniciativa, però m’ha fallat. Sé que m’estic molta més estona per instal·lar una Debian des de zero però, l’estabilitat i seguretat que em dóna després no té preu.

Ubuntu té els dies comptats al portàtil. Al pc de casa s’hi queda però al portàtil, on sovint tinc necesistat d’instal·lar coses manualment (cosa que sembla que Ubuntu no tolera massa), tornarà Debian.

Fa uns dies l’Oriol anunciava una falsa alarma sobre l’aparició de la nova versió d’Ubuntu, la 6.10. Sembla ser però que avui s¡ha confirmat i ja s’ha anunciat oficialment l’allberació de la nova versió.

London – 26th October 2006 – Canonical Ltd, the commercial sponsor of Ubuntu, the world’s fastest growing Linux distribution, today announced its latest desktop and server version. Following months of development and user feedback, Ubuntu 6.10 offers a cleaner, sharper design, together with new and enhanced desktop applications and advances in security. Significantly faster boot up times and the best in leading edge free software technologies make the latest Ubuntu the first choice for many new and existing Linux users.

A disfrutar!

Avui fa cent dies que el meu ordinador de la feina està engegat. La veritat és que només el paro quan hi ha alguna caiguda elèctrica o es fon la placa base (un o dos cops l’any). Degut a aquests dos factors, aquesta és la primera vegada que aconsegueixo els cent dies a l’ordinador de la feina. Ah!, naturalment,… “linux inside”! :-)

alfons@p009:~$ uptime
12:47:44 up 100 days, 8:28, 10 users, load average: 0.00, 0.06, 0.07
alfons@p009:~$

Després de molt de temps, el meu portàtil ha deixat parcialment Debian per passar-se a Ubuntu. Dic “parcialment” per que Ubuntu està basada en Debian i és de les millors adaptacions que he vist, per no dir la millor.

Sempre he estat reticent a provar-la, ho admeto. Em fan certa cosa aquestes distribucions que intenten fer-ho tot més senzill per l’usuari, tot i que admeto que és una bona manera de captar gent cap a Linux. De fet, ja fa uns quants anys, quan vaig sortir de la caverna i vaig abandonar el monopoli Gates, vaig començar amb Mandrake -ara ja no sé ni com es diu, Mandriva?-,… bé, tothom té un passat. :-)

Debian m’agrada, m’encanta! la majoria de les altres distribucions es carreguen de pijades que els fan perdre l’encant: “assistens” (brbrbr, quina paraulota!) a dojo que no acaben de rutllar, les coses fora de lloc, estabilitat dubtosa,… D’Ubuntu hi ha qui me n’havia parlat molt però em sabia greu abandonar el meu Debian… la necessitat (o gust) d’estar una mica més actualitzat i el fet de voler facilitar la introducció de la parella a Linux m’ha fet canviar.

Porto dos dies treballant-hi i puc dir de moment que m’agrada, molt! té pijadetes, però funcionen! i a més a més, les coses són a lloc (la millor manera de configurar una xarxa és tocant l’/etc/network/interfaces, i Ubuntu em deixa!). És una Debian, més actualitzada i dominable.

De moment, un deu per la gent de Canonical.

Next Page »