Aparells


Ahir al vespre vaig tenir una grata sorpresa! Fa temps que amb la MªElena vam comprar una càmera digital compacta (Canon Power shot 75), n’estàvem molt contents però, darrerament, ha començat a fer una mica el burro i les fotos queden lleugerament cremades. Per l’antiguitat i el preu de les actuals, ens plantejàvem fer un “renove”. Però, fa temps que volta pel cap comprar una réflex i ja tenim dilema. Si renovem, aprofitem per comprar una réflex? comprem una altra compacta i més endavant ja caurà la réflex? val la pena comprar una réflex?

Ahir les preguntes es van resoldre per sorpresa. I, com a “premi” per haver dipositat la tesi (se’l mereixeria ella…), ahir al vespre es va presentar a casa amb una Canon EOS 450D!

Ens hem quedat amb Canon, si n’estàvem contents, per què canviar? és més, tot i que el canvi de compacta a réflex és espectacular, el fet de seguir amb la mateixa marca fa que, com a mínim, tinguis idea de com van els menús i els diferents programes. La càmera és una joia. 12 megapixels, pantalla de previsualització de 3 polzades, un objectiu 18-55 mm amb estabilitzador d’imatge, targetes SD, exposicions preprogramades, sistema d’autoneteja del sensor, … i un pes que, per ser la càmera que és, sorprèn, uns 500 gr. Manejable i de fàcil agafar.

De moment, tot el que hem fet és remenar una mica i fer alguna foto de proves. Ara toca llegir i rellegir el manual, practicar i aprendre. Tenia moltes ganes de tornar al món de les réflex! (n’havia tingut una amb rodet fa moooolts i mooolts anys).

Fa uns dies, l’Albert em comentava que tenia constància de gent que havia tingut problemes als aeroports amb aquest nous ordinadors tant lleugers. El motiu? als nens (i nenes) que de tant en tant miren la pantalla els han ensenyat que si un portàtil no té disc dur, cal fer saltar les alarmes. Aquests ordinadors lleugers no tenen disc dur i… per a aquesta gent, deuen estar considerats armes super-destructives!

Avui, nou episodi de fins a quin grau pot arribar l’absurd de la paranoia de la seguretat. Un company de feina m’ha passat un correu que m’ha sorprès (però que en certa manera també m’esperava). Comença així:

This warning follows a decision by a U.S. court on 21 April 2008 giving U.S. Customs officials the authority to examine, copy and seize travellers’ laptops, even without reasonable suspicion.

Doncs sí, a partir d’ara, al passar per una frontera dels Estats Units, l’agent fronterer tindrà dret de tafanejar la informació que portes a l’ordinador, càmera de fotos, llapis USB, iPod,… i, fins i tot, “segrestar-te l’aparell. Tot sense cap excusa ni justificació. Bé, com tot, és en pro de la seguretat.

Enllaç a una de les noticies publicades. A continuació, text complet del correu:

This warning follows a decision by a U.S. court on 21 April 2008 giving U.S. Customs officials the authority to examine, copy and seize travellers’ laptops, even without reasonable suspicion.

All travellers are therefore advised not to carry any confidential, personal information that you do not want examined by U.S. Border Protection authorities on your computer – or other electronic devices. This includes data, photographs and email stored on computers, mobile phones, BlackBerries or iPod-type devices.

This warning is not advising travellers to hide data from U.S. Border authorities, but to take steps to minimize the impact of its loss, or the inability to access it, in the event your laptop is seized.

Please pass the information on to those, in your respective organisations, who have a need to know.

Ahir la tarda vaig acompanyar un company del despatx al BSC, havia de trobar-se amb uns tècnics del Mare Nostrum per a compil·lar i paral·lelitzar un programa que ha de fer servir. Em va dir que si el volia acompanyar per fer el tafaner, hi estava convidat. Vaig anar amb ell.

Primer vam estar una bona estona en una sala de reunions, barallant-nos amb el codi que no es deixava compil·lar però… després… visita a la màquina. N’havia vist moltes fotos però, veure-la a tamany real, impresiona. L’ordinador és dins una caixa de vidre al mig d’una antiga capella readaptada per l’ocasió. Per fer el guiri (entrar-hi a dins només ho fa algun tècnic) i passejar, es pot caminar per un passadís elevat de la capella i per alguna passarel·la que creua la capsa de vidre.

L’ambient és curiós, barreja de passat i futur, astorador. Tenir sota els peus una capsa de vidre que conté més de deu-mil processadors, il·luminat dins la foscor de l’antic temple, torres negres plenes de llums, milers de cables de xarxa,… impresionant.

Ara només espero que algun amic hi trobi feina per poder fer més el tafaner… espavila “M” :-)

Un comentari en un escrit al bloc de l’Albert m’ha fet pensar en un escrit que fa temps que tinc al cap. Una petita reflexió sobre Apple, tant estimada per molta gent com a alternativa a Microsoft però que, en el fons, no deixa de lligar l’usuari de la mateixa manera.

És molta la gent que sovint canvia Microsot per Apple per que diuen que és una bona alternativa, que és millor, diferent,… i un reguitzell de coses més. En primer lloc, tota aquesta gent segurament no haurà tastat Linux, molts diuen que és difícil i que cal acostumar-s’hi (que provin les darreres versions d’Ubuntu!), però en canvi no tenen cap mania de “fer l’esforç” d’apendre com fer anar el nou flamant “Mac”. Molta gent es passa a Apple buscant una alternativa a un producte que no funciona, però, al meu entendre, surten del foc per anar a les brases. Sí, és cert, Apple fa productes de millor qualitat (el sistema operatiu dels Mac no deixa de ser un Unix -base de linux- amb un gestor de finestres propi), però també més cars (es paga el disseny),… i lligats per les mateixes condicions de llicència: tu compres el producte “tal qual” i no el pots modificar, no pots veure com està fet, no el pots copiar i només en pots fer ús seguint les condicions que et diu el contracte. En fi, pagues un disseny i un producte de més qualitat, però només canvies els barrots de la presó.

Dos exemples: iPod i MacTV. I un afegitó, la llengua.

-iPod: és un producte fantàtic! jo en tinc una (un regal d’un germà) i no em puc queixar, va molt bé. Però… hi ha coses que m’agradaria canviar i/o modificar… coses que no m’acaben de fer el pes. Però, ai las! no puc. La llicència no m’ho permet fer! vaja, jo que volia millorar un pèl més el producte i després compartir-lo… i la llicència no m’ho permet (a banda que no tinc accés al codi font -la recepta-). Hi ha diferents variants d’iPod, en dunció del maquinari (tamany de la pantalla, capacitat de memòria,…) i… del programari! sí, jo em pregunto, per que la meva iPod nano no pot reproduïr video i la “normal” sí? pel programari, simplement. Si vull reproduïr video em toca comprar la següent per que Apple va decidir que a la “nano” no hi inclouria el programari necessari per veure videos.

-AppleTV: un gran invent, Steve Jobs té cap i el fa servir (és una mena de visionari), ha agafat coses ja fetes i les ha posat en un aparell independent. Hi ha molts programes que fan el que fa el AppleTV, però de moment, són a l’ordinador, els de la poma ho han tret de l’ordinador i han fet un aparell independent. Bona vista! però… aquest aparell/programa (a Apple sovint són conceptes lligats) requereix que tinguis un ordinador amb l’iTunes (producte propi) per funcionar. És a dir, tu compres un aparell per veure videos i “tv ip” al televisior i resulta que estàs obligat a tenir un altre programa de la mateixa empresa… quan qualsevol programa de “sindicació” xml ja seria suficient!, no, ells t’obliguen a emprar el seu. Podria comprar-me l’aparell i modificar-lo per que fes servir qualsevol cosa que no fos l’iTunes (treballo amb Linux i no hi ha iTunes per Linux)… però… no! la llicència tampoc m’ho permet. Fa uns dies vaig llegir que el nou flamant aparell d’Apple ja suporta videos del YouTube… gran novetat! el Democracy Player (el gestor de videeo que empro jo) fa temps que m’ho permet fer!, car, és programari lliure i fa temps algú va decidir incorporar-hi aquesta funció. Ah! és més, amb aquest programa, per afegir-hi un canal IP, només em cal afegir-hi l’adreça del fitxer xml (el mateix que fa l’iTunes) però obert i accessible per tothom.

En fi, compres un producte millor que els de Microsoft, és cert, però segueixes lligat a una llicència, a quelcom tancat sobre si mateix. Ja em direu sinó seria més fàcil que, per exemple l’AppleTV, fos compatible amb qualsevol sistema XML, coi, que per alguna cosa existeixen els estàndards!!!

I… l’afegitó, la llengua, Microsoft no respecta el català, i si fa quelcom és per que la Generalitat és un dels seus millors clients a l’Estat espanol, tot i així, les traduccions sempre surten tard i incompletes. Però, creieu que Apple fa quelcom? no, ni molt menys! té una política lingüística pitjor que la casa de’n Gates! Quan em van regalar l’iPod vaig veure que no estava en català i vaig pensar que en podria fer la traducció, com faig amb alguns programes lliure però… ostres, la llicència de nou!

Una de les coses que, de bones a primeres, em va sobtar en començar la feina a aquí Estocolm va ser que el cluster del grup no té sistema de cues. Ni límits de càlculs ni res. Simplement quan comences et diuen que no abusis i llestos!

Per als “no iniciats”, un sistema de cues és un sistema que controla la feina en un cluster (grup d’ordinadors). És a dir, podem tenir 100 màquines però per calcular no ens connectem una a una, ens connectem a la que gestiona i li donem l’ordre. Si hi ha màquines lliures, la que gestiona els passa la feina. Si no hi ha màquines disponibles, posa la teva feina en una cua. Això a la vegada es pot emprar per limitar coses com ara la quantitat de màquines que pot emprar un usuari, el temps que poden trigar els teus treballs,…

Doncs bé, el grup en el que treballo no té sistema de cues. La manera de funcionar però no és massa complicada, ens connectem a una màquina i des d’allà s’executa un script que t’indica l’estat de les màquines. Si en veus una de lliure, t’hi connectes i dones la teva ordre. A nivell de control el tema funciona “per confiança”, és a dir, no hi ha límit concret, simplement has de vigilar no passar-te.

El sistema té coses bones i coses dolentes. Com a dolent té, per mi és el més important, que en un sistema de cues, si tinc un límit per exemple de 15 màquines però he de fer 30 tasques, el gestor s’encarregarà que mai tingui més de 15 màquines ocupades. En canvi, si no hi ha gestor i no puc abusar, he d’anar enviant els càlculs amb més control.

Com a coses bones, s’aprofiten molt les màquines i si et cal fer molta cosa de cop, pots. És a dir, si hi ha poca cosa executant-se i jo tinc molta feina doncs, sempre respectant el “no abusar”, doncs, dóno moltes més ordres. Això amb un sistema de cues també es pot fer, li demanes l’administrador que et dóni més permisos i llestos. Però… éssent realista, aquestes coses sempre porten polèmica i no es fan.

Doncs, aquí em teniu, calculant “anàrquicament” :-)

Però… voldria afegir que això depèn molt dels recursos de que es disposa. Aquí tenim 70 màquines duals (140 processadors) per 9 persones,… processadors/usuaris=15.5. A Tarragona, i crec que tenim un bon clúster, la proporció es redueix a 8 (i crec que és més baixa ja que som “generosos” i hi ha gent de fora que també les usa).

Fa uns dies us parlava de DellIdeaStorm, un portal tipus dig que havia obert Dell per veure què volia la gent. En el seu dia ja vaig comentar que la gent demana Linux. Han passat els dies i la petició és un clam i cada vegada són més les persones que ho demanen.

Doncs bé, sembla ser que algú de Dell s’ho llegeix i potser comencen a reaccionar: en el bloc “Direct2Dell” he llegit aquesta entrada: Dell to Expand Linux Options on l’empresa comenta la petició i ve a dir que per vendre ordinadors amb Linux preinstal·lat volen saber una mica més… i demanen que s’ompli una enquesta.

Apa, els interessats ja podeu demanar una mica més. Per cert, hi ha dues opcions que a mi m’interessen i no estan pas contemplades: català i Debian. Una de les preguntes demana quina llengua preferim, el català no hi és, però es pot marcar l’opció “other” i posar-hi català. El mateix passa amb Debian. Però bé, no és res que em tregui la son. La llengua… tots sabem que no és un problema en el món del programari lliure i la distribució, si alliberen ordinadors amb Linux de sèrie, vol dir que serà fàcilment accessible el tema drivers i similar (cal dir però que amb el meu no he tingut pràcticament cap problema en res…).

Dies enrere vaig comentar que no vaig tenir cap problema per “tornar” el Windows Super-Xp-MediaFashionEdition (o quelcom similar) a la gent de Dell. Com deia, altres persones m’havien parlat de la facilitat de tornar el producte.

Fa uns dies llegia al bloc de’n Xavier Caballé que Dell havia obert el portal Dell IdeaStorm un digg(Meneame, Tafanera,…) en que els usuaris podien fer suggeriments que podíen ser votats per la resta d’usuaris. És una bona manera de fer un producte més a mida i d’acord amb el que et demani la gent.

Al principi hi havia més diversitat entre els comentaris més top. Hi havia gent que demanava Linux pre-instal·lat, dissenys de portàtils més lleugers, més RAM per defecte,… i fins i tot algun demanant que la gent dels callcenters parlés millor l’anglès (el major nombre de clients són nord-americans i els callcenters són a l’Índia.

Bé, passats uns dies està clar i és un clam: la gent demana, Linux i programari lliure! dels deu primers suggeriments més votats, sis fan referència a Linux i programari lliure en general. A més a més, dels següents, molts, la majoria, demanen no haver de comprar Windows per nassos, oferir els drivers per linux de tot el maquinari,…

De moment Dell no posa pegues per tornar el sistema operatiu que et colen per nassos (que és Windows), a veure quan, per fi, comencem a veure ordinadors amb Linux de sèrie, amb compatibilitat 100%,…

Després de la darrera fallida de l’”anxaneta” (nom que rebia el meu portàtil), i de decidir que mai més compraria Acer, vaig començar a buscar un nou portàtil. He mirat moltes marques, models, prestacions,… i finalment he optat per Dell.

Dell, el Dell Inspiron 6400, Processador Intel Core Duo, 1Gb de RAM i 120 de disc. Per què? Quan en tres anys i poc la placa base es mor dues vegades et planteges què comprar, marca i com. Automàticament vaig eliminar tota màquina del nivell d’Acer. Vaig mirar HP, Toshiba i Dell. HP, preu, molt car i, a més a més, el servei tècnic té mala fama (amb Acer he escarmentat). Toshiba, me n’han parlat molt bé però el disseny, pes i pantalla no em convenç. Finalment, Dell. Cars, és cert, agafes qualsevol catàleg i trobes autèntiques animalades (en capacitat) per 800 euros, però Dell m’ofereix garantia i confiança i, a més a més, el fet de “personalitzar” ni que sigui una mica la màquina que et vols comprar (en un portàtil no és fàcil) ajuda.

He comprar el Dell afegint una extensió de servei tècnic de 3 anys amb visita a domicili. Per què? per què amb les diferents fallades que he tingut en els darrers tres anys he après que és vital que et responguin ràpid i bé. A més a més, en alguna ocasió he “tastat” aquest servei tècnic de Dell i realment funciona.

Ahir vaig fer la comanda. Ara només em queda esperar. Ja us explicaré com va!

Via Xavi Caballé llegeixo que al 2006 hi haurà disponible un disc de la mida d’un DVD amb capacitat per 300Gb.

300GB disc set to challenge DVD. Un disc de la mida d’un DVD, capaç d’emmagatzemar 300 GB. Disponible durant el 2006. La velocitat de lectura/escriptura és 10 vegades superior a la veocitat d’un DVD.

Suposo que trigarà però una mica més en escampar-se. Però, em pregunto… quines excusa posaran ara les productores per no incloure el català en les distribucions comercials de pel·lícules en DVD?

A la feina avui ens han arribat els “SuperPen”! Com un Pendrive però “súper” :-). M’explico. Hem comprat discos externs USB de… 120Gb! El volum de dades amb el que treballem és molt gran i temps enrere vàrem decidir comprar discos externs de gran capacitat. Després de mirar força vàrem optar pels Hand drive, de Fujitsu.

Aquests discos, a banda d’un disseny prou encertat i acurat, tenen quelcom que s’agraeïx: l’entranyable “Tux” en la llista d’icones de sistemes operatius suportats. La única pega és el pes… 1.8Kg! ja ho diuen a la web “portable però no portàtil”.

Ara mateix s’està formatant: una partició ext3 de 116Gb pel treball diari i una altra vFat de 4Gb per si en cas d’emergència nacional hagués de quelcom sota windows.

Next Page »