Personal


Ara fa ja uns dies vaig acabar de llegir la tercera i darrera entrega de la trilogia Millenium de l’escriptor suec Stieg Larsson. Em vaig llegir el primer per Sant Jordi i des de finals de juliol fins ara m’he llegit el segon i el tercer.

Els tres m’han atrapat! no sabria dir si n’hi ha un que sigui millor que els altres, els tres m’han semblat molt bons. No només per la temàtica (intriga-policíaca barrejada amb xic d’informàtica, m’encanta!), sinó per tota la documentació que hi ha d’haver al darrera, per la manera en com estan escrits, en com es barregen les histories,… bons llibres!

I ahir vam anar a veure la pel·lícula de la primera entrega. És llarga, quasi dues hores i mitja! però no es fa pesada i, a més a més, crec que és una adaptació prou fidel del llibre. Tot i així, havent llegit el llibre hi ha algun detall que esperes veure a la pel·lícula i no hi és, alguna cosa canvia i canvien els pesos en importància d’alguns temes respecte el llibre. Com dic, crec que és una bona pel·lícula i una bona adaptació però, tinc la sensació que sinó t’has llegit el llibre, et perds algunes coses.

Doncs, això, avui torno a la feina. Les vacances m’han servit per desconnectar… avui he engegat el portàtil després de quasi un mes sense tocar-lo… he llegit un fotimer de correus electrònics,…

Aquest any hem estat una setmaneta a Cantabria, als Picos d’Europa, fent una mica de muntanya i turisme de poblets. Després hem passat deu dies a la platja, a Pals. Relax i desconnexió!

En fi, un estiu molt bo! i… avui toca reactivar-se.

Aquest cap de setmana hem fet una mica de muntanya, l’hem passat a la Cerdanya. Dissabte vam fer cim, el Pic d’Eina (2786m). El vam pujar des de la Vall d’Eina, sortint del poble que porta el mateix nom. L’ascenció no té més complicació que la pujada (un desnivell de poc més de mil metres) i es fa reseguint la vall fins arribar al coll de Núria. Des del coll hi ha molts altres cims a tocar, els Puigmals, el Finestrelles,… que poden ser fàcilment accessibles carenejant una mica.

Des del cim vaig fer una sèrie de fotos (direcció nord) per a provar de fer una panoràmica. El resultat és aquí sota. A l’esquerra de la imatge hi ha el Finestrelles i, al mig, la Torre d’Eina. Al fons, queden les muntanyes de la cara nord amb el Carlit i la Tossa Plana de Lles entre elles. A la dreta del tot esperàvem veure el Canigó però la boirina que hi havia a l’horitzó no ens ho va permetre.

La panoràmica està feta fusionant 11 imatges amb el Hugin i retocant després una mica l’histograma amb el Gimp. Cliqueu la imatge per veure’n una versió més gran.

Panoràmica Pic d'Eina

Extret del bloc d’en Xavier Caballé. Una cançó de la Trinca, que té els seus anys, però… que és prou actual.

Aquests tipus de referèndums, els no vinculants, tenen la peculiaritat que permeten a qui els convoca, acabar fent el que vulgui. I, de fet, això és el que acabarem fent nosaltres :-)

S’obre el període de votacions!

-Arnau
-Martí
-Aniol

Ahir al vespre vaig començar un curs de fotografia de natura i viatges. L’organitza l’agència de viatges Orixà i el professor és el fotògraf de natura Joan de la Malla.

De moment poca cosa puc explicar. Ahir vam fer la primera sessió i, pel que ens van dir, la més teòrica de totes. Vam parlar d’aspectes més “teòrics” de les càmeres: sensors, espais de color, iniciació a l’histograma, obertures, velocitats,… i al final vam començar a parlar de la tècnica de la fotografia de paisatges. Va ser una lliçó introductòria, per posar el grup al mateix nivell i, mentre anàvem aprenent conceptes, en Joan ens explicava exemples concrets, alguns trucs,… Va ser molt interessant!

Avui i demà hi ha dues sessions teòriques més, el cap de setmana farem una sortida pràctica de dos dies i, la setmana vinent, tres sessions teòriques més!

El curs me’l va regalar la MªElena pels 30 anys i val a dir que, tot i que com he dit, de moment només he fet una sessió… m’encanta! Seguiré informant!

Divendres passat vam anar al TNC a veure Antílops, de Henning Mankell. L’obra reflexiona sobre la cooperació del món occidental a l’Àfrica. L’acció ens situa en la darrera nit de dos cooperants de l’FMI que, després de quinze anys al continent, tornen cap a casa i han de donar la benvinguda al seu substitut. Tots ells reflexionen sobre el què han fet i el perquè, el que no han fet i les seves relacions amb la gent del país.

L’obra és una crítica i una reflexió sobre les nostres intervencions en països llunyans. Es qüestiona com podem anar a “ajudar” ingnorant la gent que ajudem. Com podem decidir des d’aquí, lluny de la realitat d’allà,… Ha de quedar clar que això no passa amb totes les formes de cooperació i, no molt menys, amb totes les entitats cooperants!Ho mostra tot d’una manera exagerada però real.

Després de l’obra hi va haver un debat amb els actors, la directora, el traductor i l’escenògraf. Durant el debat hi va haver de tot, des de cooperants que explicaven la seva visió fins  a gent que es prenia l’obra com a quelcom massa real i massa freqüent. Va ser un bon debat i, després d’una obra així, necessari.

Tant l’obra com el posterior debat van estar molt i molt bé! Fins al moment desconeixia el vessant teatral de’n Henning Mankell i no em va pas decebre!

Aquesta nit anem al teatre, a veure Antílops, de Henning Mankell. Mankell és un dels meus autors preferits. M’encanten tant les seves sèries de novel·la policíaca com les altres, les més íntimes, les de denúncia. Fa pocs dies es va estrenar el que és primera obra de teatre de’n Mankell que es representa al nostre país: Antílops.

Antílops és una crítica al neocolonialisme que fa la societat occidental a l’Àfrica d’avui. A la nostra intervenció per “explicar-los” com han de ser i què han de fer. No n’explico res més, aquesta nit l’anem a veure (regal que em va fer la MªElena pel sant) i ja us diré el què!

Ja fa quatre dies que he entrat a la dècada dels trenta i, pel que puc dir de moment, els tornaria a celebrar demà mateix. De moment els trenta han estat plens de bons moments i agradables emocions.

Divendres, el dia de l’aniversari, vaig anar a dinar amb calma amb la MªElena que… com que suposo que les fotos que faig no són prou bones, em va regalar un curs de fotografia. A finals de març compararem fotos d’abans i de després del curs… :-)

El mateix dia per la tarda, a fer un cafè i xerrar una bona i agradable estona amb en Jordi que, duia un disc de Manel per mi. Quina descoberta i sorpresa!!!

Per la nit, sopar en família, també amb algunes sorpreses i bon ambient. Tenia ganes de tenir una estona així.

Dissabte per la tarda… feia poca estona que la MªElena havia sortit de casa quan vaig rebre una trucada on em deien que m’havien segrestat la dona! calia seguir tot d’instruccions per alliberar-la. A la bústia un sobre signat per en Kurt Wallander em donava les primeres instruccions i una foto de la MªElena! Ui, ui! De la bústia, al pis del costat, a buscar una motxilla i més instruccions.

La seqüència dels fets em va portar a un súper a buscar magdalenes i croissants (els segrestadors tenien gana!). D’allà, a l’estació de RENFE de Plaça Catalunya, calia agafar un tren direcció a Blanes. Pel camí, la solució a uns encreuats em donaria alguna pista… Papageno. Un missatge al mòbil em va fer baixar del tren a Vilassar i, allà, buscar el conegut bar Espinaler. El cambrer tenia un sobre i un paquet per mi. Calia fer un pitet! (primer punt de vergonya…).

Amb el pitet ja fet, vaig dirigir-me l’adreça indicada en el sobre que m’havia donat el “posadero”. Una vegada a lloc… em va rebre un senyor ja gran, que estava jugant a cartes amb la llum d’unes espelmes… Allà vaig trobar la MªElena i… un grapat de bons amics!!!

D’allà, a Cabrera i a sopar al Papageno (quin sopar!!!), dormir a Cabrera i l’endemà, passejada fins al Castell de Burriac.

Com dic… de moment, els trenta són fantàstics!!! Gràcies!

Avui és un dia especial, toca canviar de dècada. Així que…

[alfons@localhost~]$ uptime
30 years, 0 days, 9:21, 1 user, load average: 1.25, 1.12, 0.97

I, ja que parlo de dates, aquesta nit passarà un fet curiós (amb cert nivell de frikisme). La base del temps de UNIX són les 00:00:00 de l’1 de gener de 1970 i, a partir d’aquí, per calcular la data i hora actual, cal contar els segons de diferència. La nit que ve, quan passin 31 minuts i 30 segons de les dotze, haurem passat 1234567890 segons des de l’1 de gener de 1970. Correlació curiosa.

$ date ; date +%s
Sat Feb 14 00:31:30 CET 2009
1234567890

« Previous PageNext Page »