Humor


Extret del bloc d’en Xavier Caballé. Una cançó de la Trinca, que té els seus anys, però… que és prou actual.


Enllaç al video

Ara fa ja uns anys, em vaig passar gran part del primer estiu de la carrera estudiant química orgànica. Dia i nit, monogràfic. Realment tenia aquesta tasca molt interioritzada ja que, de tant en tant tenia uns curiosos malsons, somniava que m’atacaven epòxids (unes molècules molt oxidants i reactives) i que jo no tenia prou poder reductor per neutralitzar-les…

Ara, sembla que aquests tipus de malsons tornen… Aquesta nit he somniat que estava a la feina i detectava algun problema amb el clúster (les màquines de càlcul) i anava a la sala de màquines a veure què passava. Resulta que havia “caigut” tot un rack, m’ho mirava, mirava de solucionar-ho, no tenia la clau de root, els administradors no hi eren, no responien el telèfon ni els correus,… m’he despertat amb tot de càlculs per re-enviar.

Bed time entropy, un curiós gràfic que mostra l’evolució de l’entropia del sistema “llit” al llarg de la nit. No malpenseu.

En Rajoy, Caudillo por un día, ens demana que els espanyols (molts a la força) demostrem què sentim per Espana. Segur, Mariano? després no et queixis si canviem Sant Joan per la hispanidad :-)

També, en aquest discurs de Nadal en ple octubre, ens demana que fem algun gest que demostri allò que duem al cor, que ho fem sols (aburrit i cansat), en familia, al carrer o a casa… bé, una bona manera d’estimular la natalitat.

Gràcies Marianu! què fariem sense tu?

Aquest anyu ha sigut el primer en que he disfrutad de les festes de la Merced com a president. Puc dir, així una mica resumidu, que ha estat fantàstic. Han estat unes fiestes molt distretes, ideales per eliminiar totes les cabòries i disfrutar un ratu.

He pogut anar a molts concerts, espectacles de flamenc, actes folclòricus, … hi ha algun catalanus que es queixen que hi havia poca cosas en catalan però, no sé per que es queixen, ja hi habidu algun concierto en català i a más a más, els hem deixat fer castellets i gigantes. Ah! també hem pogut aprofitar el fòrum per fer concierts i tenir la gent distreta.

El millor de todes les festes, com a president, ha sigudo l’actuació dels castellets del dilluns. En Yordi em va deixar sortir al balcó i he disfrutat molt. També hi havia en Cárot. Primer, uns de gris han fet una torre d’un i els dos nens de dalt de tot han pujat fins al balcó. En Cárot m’ha dit que la tradició diu que és el “batlle” qui ha d’agafar el nen però, com que el “batlle” no hi era, quan els dos grisos que han pujat al balcó han agafat els nens, en Yordi i yo els hem agafat i ens hem fet una foto.

Después han comensat a fer més castellets més grosus. Aquí m’he enfadat amb en Cárot per que em feia callar (a mi, el president!), em deia que no podia parlar mentre els senyors s’enfilaven. A més a més, no em deixava aplaudir quan el nen -que m’ha dit que es diu acochadó- arribava a dalt de tot. Suposo que a la próxima reunió del gobiernu en parlarem.

Buenu, per resumir-los-hi-ho, estic contentu d’aquests dies. Hem tenidu molta gente distreta, sense preocuparse per la Val d’Hebron (que encara tenia problemes), les cercanías de RENFE,…

Fins l’anu que viene!

llancament.pngInteressant, còmica i alternativa d’interpretar l’èxti del “llançament” del Vista… gentilesa de la tira Ecol en català. Cliqueu sobre la imatges per a veure-la més gran.

En les darreres cites electorals a casa nostra ha aparegut un grup de gent que es fan anomenar polítics: els despullats.

Aquesta gent, a banda de presentar-se tal com sa mare els va dur al món, són especialistes, a banda de fer servir els diaris catalans per eixugar-se el cul (la tinta deu ser hidratant), en una mena d’idioma híbrid: el bilingüisme. El parlen a la perfecció, sense encallar-se.

La primera vegada que els vaig sentir em vaig quedar meravellat. Però no em venia de nou. Em sonava haver-ho vist abans, no sabia on, però no era nou. Avui, furgant la xarxa, per casualitat he trobat l’origen d’aquest gran idioma que ha d’unir els catalans i catalanes en un món híbrid (i despullat?). Hem d’anar uns catorze anys enrere…

Cal dir que si he trobat el video ha estat gràcies a la inspiració de l’Oriol, quin fart de riure!

Doncs, sí, m’acabo d’inventar el CACB. Una xorrada però que espero que em sigui ben útil.

Darrerament, els formularis de les pàgines de les diferents campanyes de L’ateneu.org eren bombardejats, cada vegada amb més intensitat, per gent amb ganes de tocar la moral. El que més rebia era el formulari per afegir comentaris a la web de la campanya Indrets dels Països Catalans. Aquesta web es nodreix bàsicament de les aportacions i comentaris de la gent i, el fet que els comentaris s’omplin de brossa, els fa completament incòmodes i inoperatius. He perdut hores esborrant brossa, a vegades més de 4000 missatges en una setmana!, cosa que, realment, és inviable.

Doncs bé. Calia instal·lar quelcom contra la brossa… Tenia dues opcions: A)fer validació per correu electrònic i, B)posar el típic dibuixet amb un codi. La primera la vaig descartar per la incomoditat que representa per l’usuari a banda de la càrrega inútil del servidor de correu i de la mandra que em feia programar-ho. La segona, la del codi, m’atreia, però és un pal. A vegades hi ha webs que ho posen tant críptic que costa llegir-ho, fins i tot amb ulls humans!!!

La solució? implementar el CACB, idea originària del codi però, amb simpatia :-). És molt senzill, a l’usuari se li diu que faci una suma i introdueixi el resultat a la casella, si el resultat quadra, perfecte, sinó… Fuck you, educadament, això sí. Lo bo, a banda que només he necessitat dos minuts per implementar-ho, és que la pregunta es fa en català… i com que, de moment, no crec que els robots escombriaires sàpiguen llegir català, estic cobert. Si algun dia comença a entrar brossa de nou, canvio la pregunta, i llestos.

Actualització: l’eina és infalible… ja fa tres hores dos dies que funciona i no s’ha colat res. Insisteixo que el ritme era trepidant. :-)

Soy Sant IGNUCIO, de la Iglesia de emacs, y bendigo tu computadora.
Richard Stallman

Divertídissim vídeo de n’Stallmant fent de Sant del programari lliure, a més a més, el seu castellà de guiri li dóna, encara més, un toc humorístic.

Pels no iniciats. En Richard Stallman és el pare del moviment GNU, del programari lliure. En el video, entre d’altres coses, fa referència emacs (un editor lliure) i a vi, un altre editor. Jo em quedo amb el vi, però hi ha molt fanàtic de l’emacs. Apa, disfruteu!



Next Page »