Estocolm


La meva estada de tres mesos a l’anomenada capital d’Escandinavia s’acaba. Demà a les 8.15 agafaré l’avió que em portarà de nou a Barcelona. Avui és el darrer dia a la feina, aquest vespre a fer maletes i demà cap a casa!

Ha estat una molt bona experiència. Estar fora sempre és interessant per espavilar-te, “obrir la ment”, conèixer gent, maneres de fer i cultures diferents, practicar idiomes i apendre. La idea ja em va quedar ben clara quan vaig estar a Atlanta, fa prop de dos anys. Veure món i, més encara, viure una temporada a l’estranger t’ajuda i és una de les millors formacions que es poden fer.

Aquesta vegada però, encara marxo més satisfet. He estat en un país que m’ha acollit, que m’hi ha fet sentir bé. Si bé és cert que els suecs (i sueques) són gent “molt seva” i reservada, en cap moment han tingut cap problema per fer-me sentir còmode i ben acollit: he dinat envoltat d’autòctons que parlàven anglès entre ells simplement per que jo era allà, m’han ajudat si en algun moment he necessitat quelcom en suec, m’han acollit a la feina,… Si, reservats, però correctes, educats.

He estat treballant en un grup en que, tot i que tothom va força a la seva, m’hi he sentit molt a gust, mai, mai he dinat sol, hem xerrat, compartit experiències, ajudat en dubtes tècnics, fet broma. Hi he estat només tres mesos i m’hi sento com si hi portés molt de temps. No sé si és per que he tingut sort o per que aquí les coses van així. M’inclino però, per la segona.

La ciutat m’ha acabat d’atrapar. Comoditats i luxes de ciutat amb la tranquil·litat de rodalia. Ciutat moderna, activa, preparada. Però a la vegada una ciutat tranquil·la, encisadora, amb respecte per l’entorn, el medi. Una ciutat plena de zones verdes, boscos, parcs i jardins. Un lloc on passejar sense pressa (si el temps t’ho permet), on pots agafar un tren o un bus i en mitja hora plantar-te al mig de la natura i fer una excursió arran de mar.

He trobat a faltar la família, la MªElena (sobretot) i el nostre piset de Sant Antoni, els amics, la gent,… però també sé que ara trobaré a faltar el nord, allò que durant tres mesos m’ha fet sentir quasi com a casa. Tinc ganes de tornar, però sé que ho faré enyorant la ciutat, els boscos i la gent tant bon punt les rodes de l’avió deixin de tocar terra…

Marxo, dic a reveure, på återseende, però no vull dir un adéu, hej då, definitiu. Encaro ara els darrers sis mesos de tesi (bé, un any ja que em donen sis mesos més de propina), i no sé què faré després. Però, sigui per congressos, mini-escapadetes de feina o, simplement, per fer el guiri, espero tornar a gaudir de la llum de l’estiu suec o de les llargues i fredes nits d’hivern. Ara he descobert Estocolm i rodalia, crec que m’ho conec prou bé, però em queden els deures de descobrir més paratges d’aquest pacífic país nòrdic.

Les celebracions del Midsommar es van acabar ahir i nosaltres (aquests dies no estic sol) hem passat un Sant Joan ben diferent.

El divendres passat vam anar a l’Skansen a viure el Midsommar més tradicional (mai havia vist tanta gent a Skansen!). Al llarg del matí la gent (sobretot la mainada) anava recollint flors per fer-se les corones de flors. Cap al migdia van començar els diferents actes que es van iniciar amb l’aixecada del maypole. Posteriorment, al voltant del maypole, la gent s’aplegava per cantar i ballar.

Per la tarda, tren de rodalia (aquí funcionen molt bé!) primer, després bus i… en una horeta a Gålö!. Ja n’havia parlar… natura, natura i més natura! La “cabina” del càmping estava molt i molt bé! i l’entorn, espectacular! El temps no ha acompanyat massa, però no per això hem deixat de voltar i passejar pel parc natural que ens envoltava. Fantàstic!

La nota més “negativa” és que aquests dies també et permeten veure una de les males cares de la gent d’aquí dalt. Me n’havien parlat: aquí la gent beu, i no para. I, realment, és així. Entenc que la gent pot beure, de tant en tant no fa res, però, veure pares i mares de família, amb els seus fills, el 100% del temps amb una llauna de cervesa a la mà, des de divendres que vam arribar fins diumenge, és una mica trist.

Bé, un Sant Joan diferent però que m’ha agradat! cap de setmana de relax i tranquil·litat, una mica de platja (diumenge va sortir el sol) i una toc de tradició.

maypolesweden.jpgEl Midsommar és la festa per celebrar el solstici d’estiu, la nit més llarga. A Suècia se celebra pels volts de Sant Joan, la revetlla però, la festa grossa, és el divendres abans (demà, 22 de juny). La festa tradicional consiteix en vestir de flors i fulles el Maypole i alçar-lo, després, al seu voltant, tindran lloc danses, cantades de cançons,… Un bon lloc per gaudir del Midsommar més tradicional a Estocolm és l’Skansen on hi ha actes programats del 22 al 24 de juny. El tret de sortida serà demà al migdia, amb l’alçada del Maypole.

Tradicionalment, molts suecs han considerat aquesta diada com a Diada Nacional, és la festa de benvinguda a l’estiu, de la llum i es conmemora la pèrdua de Noruega (ara fa uns tres-cents anys). La Diada oficial però és el 6 de juny, molt menys arrelada i declarada dia festiu des de fa un parell d’anys.

Enllaçan-tho amb això… avui arriba la visita més esperada! Demà, després de tastar la variant tradicional a l’Skansen anirem a passar el cap de setmana a Gålo (en vaig parlar fa uns dies).

El “Midsommar (II)”, quan torni! Apa, bona revetlla!

Viure una temporada a Estocolm et permet tenir la sensació d’estar envoltat per la natura. A quatre passes d’on siguis tens un bosquet, un prat o un gran parc. Contacte i respecte total i constant per allò que ens envolta. Aire fresc i net. El cap de setmana passat vaig anar fins a Gålö, una península al sud d’Estocolm, per veure com és una reserva natural en una societat que, ja de per si, cuida tant el medi que l’envolta. Natura sobre natura.

Gålö (mapa), és una petita península, el seu perímetre té uns 50Km, que és al uns 30 Km al sud d’Estocolm. És fàcilment accessible tant amb cotxe com amb transport públic (tren+bus, uns 50 minuts). Pràcticament tota l’illa és una reserva natural però, tot i això, l’accés és obert i lliure quasi a tot arreu, excepte en petites zones, reserves d’aus, on et demanen que entre l’1 d’abril i el 31 de juliol no hi entris.

Aquí hi conviuen petites platges d’herba i sorra, camps, boscos, i algun petit embarcador. És una explosió de natura i tranquil·litat. Tot el que t’envolta és verdor, et pots perdre passejant pels seus senders, anant amb bicicleta per les carreteretes que la travessen, o descobrint-la amb barca des del mar. Està clar que es nota la presència humana, però amb respecte. Pots acampar, un màxim de dos dies, a quasi tot arreu. Hi ha casetes, però discretes i sense aglomeracions. No hi ha brutícia.

A un dels extrems de la península hi ha Skälåker, una platja d’herba i sorra, un aparcament, un bar i un càmping (en suec). Aquí s’hi pot arribar amb bus (n’hi ha tres o quatre al dia), i és una destinació d’aire lliure molt freqüent a la zona d’Estocolm. És un lloc on el contacte amb la natura està garantit. On pots relaxar-te, caminar, nedar i descobrir.

En fi, natura sobre natura. Una reserva natural en un lloc on ja de per si s’estimen allò que ens envolta, és un paradís, un oasi verd on fer una escapada quan necessitis allunyar-te de la ciutat. Com a detall final, pel que m’han comentat, pràcticament tot l’arxipèlag és així.

Tomba de'n Linné, a la Catedral d'UppsalaAvui fa 300 anys del naixemnet del que es coneix com el pare de la taxonomia moderna: Carl Linnaeus. Linné, va néixer el 23 de maig de 1707 a Råshult (Suècia).

Amb 20 anys va començar els estudis de medicina a Lund i un any després, el 1928, es va traslladar a Uppsala on va finalitzar la carrera. Després de fer un viatge de recerca a la Lapònia, l’any 1735 va publicar Systema Naturæ, un petit estudi que era el presagit del que faria en un futur no molt llunya. El mateix any va defensar la seva tesi . Tres anys després es traslladà a Estocolm, on va exercir de metge i va fundar la Royal Swedish Academy of Sciences, de la que en fou el primer president.

L’any 1941 es traslladà de nou a Uppsala on va exercir de professor de medicina de la universitat de la ciutat. Aviat però, va començar a realizar viatges de recerca i a treballar dur en el que es considera la taxonomia moderna: Regnes –> classes –> famílies –> gèneres –> espècies. I fou el creador de la nomenclatura binomial per la qual una espècie (el nom científic) s’anomena amb el gènere començat amb majúscula seguit per l’espècie (ex. Homo sapiens).

A Uppsala, i a Suècia en general, aquests dies s’han organitzat tot d’actes per rememorar l’efemèride. A Uppsala es pot visitar la casa on va viure i treballar, el jardí botànic (reconstruït tal i com està documentat que el tenia), la casa de camp i, avui s’inaugura una exposició a la biblioteca de la Universitat.

Jardí botànic de LinnéDissabte passat vaig estar a Uppsala. Des que vaig estudiar botànica, a primer de carrera, que em moria de ganes de poder visitar la ciutat i contemplar l’herència d’aquest científic. Aquests dies tot està de gala. Hi ha visites guiades (amb els guies simulant que són Linné), un autobús connecta els diferents punts de la visita, el jardí botànic (tant el de la ciutat com el de la casa de’n Linné) estan resplendents,… Fins i tot, com a anècdota, la làpida de’n Linné, que és a la catedral de la ciutat, està envoltada de flors.

Avui, Vilaweb en parla. Podeu trobar més informació a la Viquipèdia, a la pàgina especial del tres-cents aniversari, a la web de la Universitat d’Uppsala,…

Aquí he penjat algunes fotografies del dia.

Avui he anat a Uppsala. Fa temps tenia ganes de visitar aquesta ciutat i veure els jardins botànics i cases de’n Linné, avui ho he fet. En parlaré més endavant. Hi he anat amb tren i se m’ha acudit fer una comparativa. Les comparacions són odioses, i més en aquest cas :-)

Quan estic a Barcelona, cada dia vaig a treballar a Tarragona. Com que sóc bon minyó (i crec que una mica massoquista), agafo el tren: Regional/Catalunya Express (l’únic que canvia és la tarifa, però no el temps ni el servei), de RENFE. Barcelona i Tarragona estan a uns cent quilòmetres, que, curiosament, és la mateixa distància que hi ha entre Estocolm i Uppsala. Sabeu ja per on vaig?

Estocolm < --> Upsala. Vaig comprar els bitllets ahir la nit, per internet. La pàgina està traduïda a l’anglès i no vaig tenir cap problema, al final de la compra vaig obtenir un localitzador. Aquest matí he anat a l’estació i m’he dirigit a la màquina corresponent per recollir els bitllets. He introduït el localitzador i m’he imprès els bitllets. Puntialitat, tant a l’anada com a la tornada, ha sortit a l’hora en punt i ha arribat clavat. Pel que fa al tren, anava en segona classe (hi ha diferents classes), però en pujar m’he pensat que m’havia equivocat. Els regionals són trejectes més o menys llargs i, per tant, l’espai entre els seients és molt ampli, confortables, amb tauleta com els avions,… Ja us dic, pensava que havia pujat a primera classe. Preu, 64 corones (uns 7 euros) per trajecte. Durada del trajecte (d’uns 100Km), 40 minuts.

Barcelona < --> Tarragona. Per internet pots consultar els horaris i prou! si vols viatjar amb alguna cosa superior als regionals, pots comprar bitllet per internet. Això sí, en unes hores concretes (els de RENFE són l’òstia!), la primera vegada l’has de recollir a la taquilla i les altres a unes màquines automàtiques (a Tarragona, sovint, no en funciona cap -no és que les empri, però m’hi fixo-). La compra a l’estació en màquines automàtiques és impossible, quan n’hi havia no acceptaven targeta però sovint no funcionaven. Fa mesos ja que les han retirat (parlo de les de regionals). Puntualitat, tots la coneixem, una mitjana de 10-15 minuts tard a l’anada i que s’incrementa fins uns 25 a la tornada. Qualitat dels trens. Si tens sort i aquell dia passa un dels més nous, prou bé, però… sobretot a la tornada, sovint passen trastos en els que no m’hi caben les cames, incòmodes i atapeïts. A la tornada, a més a més, acostuma a haver-hi gent dreta (recordo que estic parlant de Regionals!). Aquí no hi ha diferència entre classes però hi ha el Regional i el Catalunya Express, la diferència només és en el preu, a les hores de més afluència, passa el mes car. Preu, 5,6 euros, durada del trajecte (d’uns 100km), 1 hora i 20 minuts (això és l’horari, la realitat és ben diferent).

Suposo que calen poques explicacions. Però en faré alguna. Si bé el suec és més car, cal pensar que el nivell de vida també és superior, i, per tant, els sous també (un becari, per exemple, cobra uns 300 euros més que jo, que també sóc becari, ells però tenen seguretat social, atur,…). El servei no té ni punt de comparació. Sé que només l’he agafat un dia (a vegades RENFE també va a l’hora -comptades-), però em consta que normalment els trens suecs van bé, és més, al mínim retard, tornen diners.

Per desgràcia, el que pitjor funciona al nostre país és allò que és més important i que, a la vegada i tristament, està monopolitzat per l’estat que ens ocupa.

Una de les coses que em fascina d’Estocolm i rodalia és el contacte amb la natura. Passejant pels carrers de la ciutat t’adones que hi ha parcs, jardins i zones verdes arreu. En qualsevol moment (si el temps ho permet) pots asseure’t en un tros de gesta a llegir, descansar,… I la barriada on tinc l’apartament, Kista, no n’és una excepció. Sí, hi ha edificis, carrers, però també verd. Només travessar el carrer tinc un gran parc, amb els seus carris bici, i al cap de res, bosc.

Dies enrere tornant cap a casa vaig ensopegar (en sentit figurat) amb un eriçó (Erinaceus europaeus, gràcies Jordi!). Em va fer gràcia. Em vaig aturar i vaig observar-lo durant una estona. L’endemà però, en anar a dormir, em vaig adonar que al trosset de gespa que tinc davant la finestra-balcó (a peu de carrer) hi havia la mateixa bestiola. Aquesta vegada però vaig agafar la càmera de video i el vaig seguir una estona.

Aquí teniu el video. Dues coses, és fosc… era de nit, la funció nit de la càmera (no volia posar llum ni res que destorbés la bestiola) dóna la tonalitat verdosa de la imatge. I, la segona, es mou i desenfoca una mica… la posició no era massa còmode i, a més a més, vaig fer servir molt el zoom per no espantar l’eriçó.



IMG_7052Söderlmalm, o Söder, és un barri amb identitat pròpia al sud de la ciutat. La zona, a més a més, té com a característica geològica les abundants elevacions, turons, que fa que sigui un barri amb algunes magnífiques vistes damunt la ciutat. Dues d’aquestes zones, la del carrer Fjägatan i la del turó Vita Vergen, destaquen a més a més, per la presència de les casetes de Söder.

Pel que tinc entès, la zona era un barri pobre, on vivien els treballadors del port i les classes socials més deprimides. A principis del segle XVIII, i per donar sostre a aquest sector de la població, s’hi van construïr infinitat de casetes de fusta. Una llei de la ciutat de l’any 1736 prohibia fer cases de fusta pel risc d’incendi que això suposava però, la llei no afectava les zones pobres.

Moltes d’aquestes cases s’han conservat fins l’actualitat i es poden veure sobretot a la zona dels carrers Fjägatan i Stigbersgatan i al turó que porta el nom de Vita Bergen, les casetes són a la zona de Bergsprängargränd. Totes es conserven en perfecte estat i moltes, pel que vaig poder veure, estan habitades. Aquest turó, a més a més, té quelcom més de valor afegit. El cim està coronat per una imponent església, Sofia Kyrka i la resta, la gran majoria, és un gran parc. Molt gran! Al peu del turó hi ha tot de casetes amb horts, van ser construïdes a principis del segle XX, quan es va acabar d’edificar la gran església del cim.

Mapa

IMG_6964Els dissabtes, toca mercat. Des de que visc a Barcelona, quasi cada dissabte, toca anar al mercat a comprar la fruita, verdura, peix,… Avui, tot i que estic lluny de casa, he anat al mercat: Östermalms Saluhall.

Diuen que no hi ha cap altre lloc de la ciutat on es pugui trobar una gama de productes frescos i de qualitat com aquí. Hi ha, bàsicament, productes frescos: parades de peix, carn, embotits, fruita, verdura,… són parades de luxe. Els embotits, per exemple, com els de casa, infinitat de pernils, formatges,… de moment no hi havia trobat a cap altre lloc. Les parades de fruita i verdura tenen també productes que fan molt bona cara. I, naturalment, peix, sobretot, salmó. Salmó de tot tipus, fres, fumat,… A banda de les parades típiques, hi ha alguns establiments de restauració.

El mercat es troba en un edifici que fou edificat en tansols viut mesos l’any 1988. Pel que sembla, els arquitectes es van inspirar en els mercats mediterranis. Antigament tenia 153 parades però, després d’una recent restauració, s’han reduït a 13 (sembla que la moda que hi ha a Barcelona de reduïr parades i fer grans passadissos no és només de Barcelona)

Al davant hi ha una gran plala plena de parades de flors, i algunes terrasses on fer un mos. Per anar-hi, metro, linia vermella i baixar a Österlmalmstorg.

Mapa

Captura de la barra de dalt del meu excriptori (*):

weather.png

(*): els sistemes Linux tenen infinitat de possibilitats, personalitzables i gratuïtes (sense campanyes a base de wows), el meu escriptori, entre d’altres coses, té un parell d’apletts amb el temps.

Next Page »