Personal


Logo iMolsPrimera novetat de l’any i és una novetat de les grosses: iMols! iMols és una plataforma de serveis, eines i bases de dades quimio i bioinformàtiques en la que he estat treballant els darrere mesos (bé, podria dir any!). De fet, quan vaig fundar Mind the Byte ja tenia l’eina al cap i l’anava perfilant en la meva imaginació i algun esbós des de feia molt de temps.

Amb iMols, els usuaris poden (concretament, podran, ja que no totes les funcionalitats esta actives) cercar molècules, predir-ne activitats i gestionar quimio i proteoteques, entre moltes altres funcionalitats. En una primera fase, l’eina incorpora només informació provinent d’una base de dades pública però la intenció és anar-la enriquint amb més informació tnat pública (sempre que la lllicència ho permeti), com d’empreses de síntesi, així com la pròpia dels usuaris (aquesta darrera però estarà només disponible per als usuaris que l’hagin afegit).

De moment hem publicat una versió “alpha” gratuïta i de prova ja que som conscients que les funcionalitats de la plataforma són encara un xic limitades i, tot i que hem vetllat per l’estabilitat del sistema i la integritat de les dades que hi ha, és tot just la primera versió d’una eina molt complexa per dins i volem estar segurs que tot funciona bé. D’aquí unes setmanes, quan hi afegim més funcionalitats i en garantim l’estabilitat, oferirem ja versions de pagament.

Podeu accedir a iMols des d’aquí: www.imols.com

Títol teatral pel que segurament serà el darrer post de l’any. Però és un títol que contrasta amb la realitat que ens marquen “els mercats”, Europa i Madrid. Es parla de més atur i d’una nova recessió. No n’aprenem.

Em nego però a veure-ho tot tant negre. Per mi l’any 2011 ha estat un any de canvi, molt intens. Estic aprenent a fer d’empresari a marxes forçades, em faig de cap, d’administratiu, científic i comercial a la vegada i m’encanta! Sé que sovint m’atabalo (sóc així i, a més a més, admeto el meu pitjor defecte: la organització). M’agrada apendre del dia a dia, descobrir que el dia 20 de cada tres mesos cal entregar unes declaracios d’IVA i IRPF, que per poder vendre i comprar a Europa sense IVA t’has de donar d’alta a un registre europeu, que cal fer pressupostos perquè et quadrin els números sense que s’espanti el client, que fer una ampliació de capital requereix temps,…

Si veiés el futur massa fosc, us juro que plegaria ara mateix. Però l’esforç paga la pena. Acabo l’any sense benefici econòmic, però tampoc amb unes pèrdues insostenibles. Acabo l’any havent fundat Mind the Byte, participat a la competició de plans d’empresa de Barcelona Activa, al programa BioemprenedorXXI i a l’Amazon AWS startup challenge, he incorporat dos socis que m’aporten molt més que el capital que hi han invertit,… I us prometo que no ha estat fàcil.

Però afronto el següent amb il·lusió, amb uns mesos de coll i uns quants reptes a l’horitzó. Caldrà fer una segona ronda de finançament, petita i, segurament, més endavant, una tercera ja no tant modesta, ja ho veurem. Caldrà tornar a parlar amb molta gent, entregar plans d’empresa, explicar el projecte, transmetre la passió que hi poso,… Un futur molt negre no compensaria.

És cert però que augmentarà l’atur i hi haurà més recessió, hi ha algú que no s’ho esperés? Des dels diferents governs no s’ha fet pràcticament res seriós durant els anys de crisi i ara estem obligats a retallar arreu. Però, coi, jo he engegat una empresa i de moment tira endavant! el quiosc de la cantonada s’ha venut a un comprador que feia dos anys que estava a l’atur, i l’home, tot i admetre que és dur ser cada dia al quiosc a les sis del matí, està il·lusionat! A Barcelona Activa sempre hi ha gent i l’etiqueta #emprendre del twitter, bull d’activitat.

Fa mesos que he decidit canviar el dial matinal de la ràdio i posar una mica de música. És cert, es preveu certa foscor a l’horitzó però si no parem de pensar en el llop i no fem res per encendre el llum, tindrem foscor per anys. L’any que ve, per mi, segur que serà millor. No perquè aquest hagi estat especialment dolent (tot el contrari!), sinó perquè tinc les ganes i l’empenta per fer-lo millor.

Avui és 31 de desembre, s’acaba l’any 2010 i d’aquí unes hores comença el 2011. Arribats a aquest punt, toca fer balanç de l’any que es deixa i fer promeses per l’any que es començarà. L’any no puc dir que hagi anat pas malament. Una mica massa intens, això sí! però no ha anat malament. L’Aniol ens fa adonar que el temps vola: fa un any era un nadó que bàsicamet menjava i dormia i ara pràcticament ja camina. El temps vola i cal aprofitar-lo.

Avui però, com m’ha dit un amic meu via Twitter, no celebraré només el canvi d’any. Avui és especial. Deixo enrere una etapa professional i en començo una de nova.

L’1 de desembre de 2003 començava la tesi. Des que havia acabat la carrera que tenia al cap fer quelcom de ciència i ordinadors però no sabia massa ni com ni on. Vaig començar un projecte de tesi que pretenia entendre el perquè la natura feia servir un aminoàcid especial. Per mi era quelcom totalment nou, havia fet algun curs de bioinformàtica, coneixia algunes eines per analitzar DNA, però allò de poder entendre una reacció química gràcies a un ordinador m’era un xic estrany. Ara no sé entendre moltes coses sense aquestes eines.

Quasi cinc anys després, l’octubre de 2008 defensava la tesi i obtenia el títol de doctor. Va ser un dia que recordo ple de nervis però també un dels moments més emotius i especials que he viscut. Sinó fos perquè és una feina feixuga i llarga que demana quelcom més que paciència, ho recomanaria a tothom.

Amb la tesi a la butxaca vaig començar el post-doc. Canviava de tema, seguia amb la química i els ordinadors però ara no pretenia entendre com influia un electró en una reacció. M’he dedicat a la quimiogenòmica. Programar scripts per manipular molècules, predir-ne les activitats, manipular quantitats ingents de dades,…

Tot i que seguiré vinculat com a col·laborador a l’IMIM, on he fet el post-doc, avui començo una nova etapa. Serà la primera vegada en que acabo una feina sense tenir un contracte a punt de signar per començar-ne una de nova. És hora d’engegar un nou projecte, de seguir fent recerca però des d’un altre angle, aprofitaré tot el coneixement que hagi pogut adquirir durant aquests anys per a tira-lo endavant. Amb un bon amic i antic company de feina hem estat temps pensant el què i el com. Els darrers mesos hi he estat dedicant estones, mirant de compaginar-ho amb la feina i el fer de pare. A partir d’ara m’hi dedicaré plenament.

És emocionant. No sabem com anirà però provar-ho de ben segur que valdrà la pena. Així que, fent-me meu (i modificant una mica) el lema d’un nou diari: el meu futur comença ara.

A la feina em queden una mica més de dos mesos de contracte. Hauré estat dos anys i quatre mesos fent de post-doc. Crec que je après força, gestió, programació i tècniques computacionals molt interessantas.

Fa temps que tinc al cap un projecte de “ciència 2.0″. Parlant amb un amic meu, el projecte ha derivat en quelcom més gran. I, si és mínimament viable, el tiraré endavant. De ganes i il·lusió, no en sobren.

Per què ho vull fer? Perquè hi crec. I perquè tinc idees i les vull posar a la pràctica. Perquè no vull que tot passi i ja està. Faig recerca, i en seguiré fent!, però sóc un cul inquiet, el meu cap no para. No vull dir que tot el que se m’acudeixi sigui materialitzable o viable però, en present i passat, he tingut idees-projecte (moltes de les quals ni les he comentat amb ningú) que, per mandra o desídia (o, simplement, manca de temps) no he fet i després me n’he penedit.

Alguns exemples? N’hi algun de “fantasma”, i algun de més real. Dels primers n’hi ha dos que fan certa ràbia (tampoc sé què hagués passat si els hagués fet). L’any 2003, amb un amic vam començar a desenvolupar el que seria l’embrió de les actuals xarxes socials. Aquell web era concretament, per fer xarxes d’intercanvis de cases, els usuaris oferien espai a casa seva i, a canvi, podrien accedir als espais dels seus amics i dels amics dels seus amics, era una manera de viatjar amb l’allotjament gratuït. No ho vam fer i ara tenim el Facebook i infinitat de xarxes socials. Temps després, el 19 de novembre de 2006, l’Oriol Morell va anunciar al seu bloc la creació d’una “categoria” miniposts. Pel meu cap de seguida va córrer la idea de fer quelcom similar però a l’estil blogger o wordpress, obrir un servei perquè la gent que en fos usuària pogués escriure això, miniposts. En fi, no cal que digui a què s’assembla.

Darrerament n’hi ha hagut un de més real, de més de tocar de peus a terra. La “materialització” l’ha fet Invitrogen i es diu Invitrogen-Select, el producte llegeix l’RSS d’algunes fonts científiques i les mostra als usuaris en funció d’unes paraules clau. En fi, no és exactament el que volia fer però, m’han passat al davant.

No sé què passarà d’aquí uns mesos, però, mentre ho intentem, disfrutarem!

Projecte-bloc nou de trinca: Què hi diu el pare?. És un projecte especial, pensat i fet gràcies al fet de ser pare novell i recent. L’he estat pensant durant mesos, abans que nasqués l’Aniol i tot! però no trobava el moment per posar-m’hi.

Finalment l’he fet i obert. El disseny és un dissent planer del repositori de dissenys del WordPress (el gestor de continguts que empro), i algun dia suposo que el personalitzaré, però, no em volia entretenir donant més voltes al tema.

Què és? un bloc de la visió del pare en la paternitat. Un bloc amb informació, experiències i explicacions amb les que m’he anat trobant, preguntes, problemes, burocràcia,… Sé que ser pares és cosa de dos, però volia fer quelcom des del punt de vista del pare, quelcom que respongui les preguntes que m’he fet o que crec que es pot fer un pare novell o un futur pare.

Durant l’embaràs m’havia passat pel cap fer-ne un llibre. Però porta massa feina, cal escriure tots els continguts, endreçar-los i donar-los coherència en cinjunt. En fi, crec que hauria passat massa temps. He obtat per fer un bloc. Aquí no em cal endreçar els continguts, puc anar escrivint sobre el que vulgui quan vulgui i és molt més inmediat.

Espero que en podeu fer un bon ús!

I crec que és un dels operadors amb el manteniment de la linia més car. Aquesta és la conclusió a la que arribar després d’un serial de dos mesos amb aquesta companyia.

Ara fa dos anys a casa ens vam donar d’alta al servei d’ADSL amb ONO. A casa no hi arriba el cable i, ja que havíem de passar per un cable de Telefònica, volíem fer-ho amb alguna companyia que ens evités qualsevol mena de contacte amb Telefònica. I aquesta companyia era ONO. Ells s’ocupaven de tot. I així va ser.

Tot va anar bé fins a finals de desembre, en que la connexió va començar a patir talls temporals. Amb una trucada eterna a atenció (?) al client, vaig aconseguir que vingués un tècnic. Aquest va resoldre que la linia estava malament i que m’havíen de reduïr la velocitat. L’endemà, a atenció al client es van negar a abonar-me l’import dels dies en que no havia tingut connexió ja que el problema no era seu sinó de la linia. A més a més, em van dir que si la linia no podia suportar més velocitat, no era el seu problema i que em seguirien cobrant per 2Mb oferint-me’n només 1. Si ens havíem donat d’alta amb ONO era per evitar aquestes situacions en que la culpa és de la línia. Nosaltres paguem a ONO i, per tant, és aquesta companyia la que ha de discutir amb Telefònica, no nosaltres.

Un mes després, vaig aconseguir una adreça electrònica de contacte d’ONO. Els vaig escriure explicant tot el que havia passat. Era la darrera opció abans de donar-nos de baixa. Una setmana després va venir un tècnic i va solucionar la incidència. Vaig tornar a escriure un correu electrònic reclamant la compensació pel mes amb una connexió inferior a la que pagàvem. A la vegada, em mostrava molest pel seu comportament ja que, si no hagués estat pel correu electrònic, ells ens hauríen deixar amb 1Mb.

En fi, poc després em van deixar un missatge al contestador dient que ens abonaven la darrera mensualitat més vint euros.

A la següent factura simplement ens van tornar la mensualitat: 32 euros. (28+impostos). Em vaig queixar, mancaven els 20 euros. Vaig tornar a escriure. Després em van trucar dient que sí, que ens havien abonat la mensualitat més vint euros. La meva pregunta va ser simple: si pago 28 euros més iva cada mes! la seva resposta va ser que ells ens havien tornat els diners que paguem per la connexió, 8 euros!

La conclusió: paguem 28 euros cada mes, si ens tornen 8 euros dient que és el que paguem per internet vol dir que paguem 20 euros de manteniment de linia! Em sembla un preu desmesurat, l’operadora més cara. Em preguntareu com és que no ho coneixia aquest import, doncs el desconeixíem perquè a les factures no es detalla res.

aniolJa el tenim aquí! de fet, el tenim aquí des del passat 13 de novembre. N’hauria volgut parlar abans (me’n moria de ganes) però, com em va dir ja fa mesos un amic meu: “això de ser pare mola, però porta molta feina”. L’Aniol va néixer a les set menys deu del vespre, va pesar 3.040 Kg i mesurar 48 cm.

No sé massa què explicar ni com fer-ho, costa explicar-ho en paraules. Estem contents, emocionats, satisfets,… en fi, que ens cau la baba cada vegada que el mirem. Tot i que hi ha alguns moments d’atabalament per la novatada de l’experiència, ens en sortim prou bé. El noi dorm força,rondina poques vegades i menja prou bé.

El que de moment és el més dur és el dormir per la nit. No és que es porti molt malament, però cada dues-tres hores, nota la panxa buida i rondina. Això de no dormir una nit seguida costa de païr :-)

Ja està decidit. Ja tenim nom i és Aniol!

Pel que hem pogut llegir arreu, Aniol prové del nom romà Andeolus (un sant del segle III), amb els anys s’ha mantingut el prefix A i les consonants ND han evolucionat a NN fins que finalment s’han quedat en una N. És una variant d’Annià, que prové d’estar consagrat a Anna Perenna que se la considerava la deessa de la lluna o deessa de l’any.

A casa nostra el nom és més freqüent en terres gironines, sobretot a la Garrotxa i al Gironès, amb 77 i 62 Aniols nascuts entre els anys 2000 i 2007, respectivament. Al Barcelonès és menys freqüent, en el mateix periode en van néixer 12, el que significa un 0.19% de tots els naixements. Les dades provenen de l’IdesCAT.

Hi ha llocs ben bonics amb un “Sant Aniol” pel mig, sobretot a la Garrotja. D’una banda tenim Sant Aniol d’Aguja, a l’Alta Garrotxa i Sant Aniol de Finestres, un petit poble al sud-est de la comarca.

En fi, ara només cal que tregui el cap!

1.900 grams és el pes aproximat de l’Arnau/Martí/Aniol que hi ha a la panxa de la MªElena! i… encara queden 2 mesos.

Ahir, quan portem ja 31 setmanes, va tocar visita+ecografia. No cal dir que les “ecos” són una bona experiència, suposo que a tots els futurs pares (i més encara als novells com nosaltres) els deu “caure la baba”… Què hi farem, no som de pedra.

Quan fan les ecografies prenen tot de mesures (diàmetre i perímetre del cap, de l’abdomen, allargada del fèmur,..) i, amb elles, prediuen un pes estimat. El nostre ahir era de 1900 grams. Pel que ens van dir, dins de la normalitat però “formós”. Totes les mesures estaven bé i el noi (que és un cul inquiet) està ja amb el cap cap avall.

La següent, d’aquí un mes!

Oh! Fa una estona que a can Twitter tenen alguna mena de problema. Quan s’hi intenta accedir mostra un error 503, que indica que quelcom falla al servidor.

Haurem d’estar una estona sense “microbloguejar”… :-(

Next Page »