Projecte-bloc nou de trinca: Què hi diu el pare?. És un projecte especial, pensat i fet gràcies al fet de ser pare novell i recent. L’he estat pensant durant mesos, abans que nasqués l’Aniol i tot! però no trobava el moment per posar-m’hi.

Finalment l’he fet i obert. El disseny és un dissent planer del repositori de dissenys del Wordpress (el gestor de continguts que empro), i algun dia suposo que el personalitzaré, però, no em volia entretenir donant més voltes al tema.

Què és? un bloc de la visió del pare en la paternitat. Un bloc amb informació, experiències i explicacions amb les que m’he anat trobant, preguntes, problemes, burocràcia,… Sé que ser pares és cosa de dos, però volia fer quelcom des del punt de vista del pare, quelcom que respongui les preguntes que m’he fet o que crec que es pot fer un pare novell o un futur pare.

Durant l’embaràs m’havia passat pel cap fer-ne un llibre. Però porta massa feina, cal escriure tots els continguts, endreçar-los i donar-los coherència en cinjunt. En fi, crec que hauria passat massa temps. He obtat per fer un bloc. Aquí no em cal endreçar els continguts, puc anar escrivint sobre el que vulgui quan vulgui i és molt més inmediat.

Espero que en podeu fer un bon ús!

I crec que és un dels operadors amb el manteniment de la linia més car. Aquesta és la conclusió a la que arribar després d’un serial de dos mesos amb aquesta companyia.

Ara fa dos anys a casa ens vam donar d’alta al servei d’ADSL amb ONO. A casa no hi arriba el cable i, ja que havíem de passar per un cable de Telefònica, volíem fer-ho amb alguna companyia que ens evités qualsevol mena de contacte amb Telefònica. I aquesta companyia era ONO. Ells s’ocupaven de tot. I així va ser.

Tot va anar bé fins a finals de desembre, en que la connexió va començar a patir talls temporals. Amb una trucada eterna a atenció (?) al client, vaig aconseguir que vingués un tècnic. Aquest va resoldre que la linia estava malament i que m’havíen de reduïr la velocitat. L’endemà, a atenció al client es van negar a abonar-me l’import dels dies en que no havia tingut connexió ja que el problema no era seu sinó de la linia. A més a més, em van dir que si la linia no podia suportar més velocitat, no era el seu problema i que em seguirien cobrant per 2Mb oferint-me’n només 1. Si ens havíem donat d’alta amb ONO era per evitar aquestes situacions en que la culpa és de la línia. Nosaltres paguem a ONO i, per tant, és aquesta companyia la que ha de discutir amb Telefònica, no nosaltres.

Un mes després, vaig aconseguir una adreça electrònica de contacte d’ONO. Els vaig escriure explicant tot el que havia passat. Era la darrera opció abans de donar-nos de baixa. Una setmana després va venir un tècnic i va solucionar la incidència. Vaig tornar a escriure un correu electrònic reclamant la compensació pel mes amb una connexió inferior a la que pagàvem. A la vegada, em mostrava molest pel seu comportament ja que, si no hagués estat pel correu electrònic, ells ens hauríen deixar amb 1Mb.

En fi, poc després em van deixar un missatge al contestador dient que ens abonaven la darrera mensualitat més vint euros.

A la següent factura simplement ens van tornar la mensualitat: 32 euros. (28+impostos). Em vaig queixar, mancaven els 20 euros. Vaig tornar a escriure. Després em van trucar dient que sí, que ens havien abonat la mensualitat més vint euros. La meva pregunta va ser simple: si pago 28 euros més iva cada mes! la seva resposta va ser que ells ens havien tornat els diners que paguem per la connexió, 8 euros!

La conclusió: paguem 28 euros cada mes, si ens tornen 8 euros dient que és el que paguem per internet vol dir que paguem 20 euros de manteniment de linia! Em sembla un preu desmesurat, l’operadora més cara. Em preguntareu com és que no ho coneixia aquest import, doncs el desconeixíem perquè a les factures no es detalla res.

Ja el tenim aquí! de fet, el tenim aquí des del passat 13 de novembre. N’hauria volgut parlar abans (me’n moria de ganes) però, com em va dir ja fa mesos un amic meu: “això de ser pare mola, però porta molta feina”. L’Aniol va néixer a les set menys deu del vespre, va pesar 3.040 Kg i mesurar 48 cm.

No sé massa què explicar ni com fer-ho, costa explicar-ho en paraules. Estem contents, emocionats, satisfets,… en fi, que ens cau la baba cada vegada que el mirem. Tot i que hi ha alguns moments d’atabalament per la novatada de l’experiència, ens en sortim prou bé. El noi dorm força,rondina poques vegades i menja prou bé.

El que de moment és el més dur és el dormir per la nit. No és que es porti molt malament, però cada dues-tres hores, nota la panxa buida i rondina. Això de no dormir una nit seguida costa de païr :-)

Ja està decidit. Ja tenim nom i és Aniol!

Pel que hem pogut llegir arreu, Aniol prové del nom romà Andeolus (un sant del segle III), amb els anys s’ha mantingut el prefix A i les consonants ND han evolucionat a NN fins que finalment s’han quedat en una N. És una variant d’Annià, que prové d’estar consagrat a Anna Perenna que se la considerava la deessa de la lluna o deessa de l’any.

A casa nostra el nom és més freqüent en terres gironines, sobretot a la Garrotxa i al Gironès, amb 77 i 62 Aniols nascuts entre els anys 2000 i 2007, respectivament. Al Barcelonès és menys freqüent, en el mateix periode en van néixer 12, el que significa un 0.19% de tots els naixements. Les dades provenen de l’IdesCAT.

Hi ha llocs ben bonics amb un “Sant Aniol” pel mig, sobretot a la Garrotja. D’una banda tenim Sant Aniol d’Aguja, a l’Alta Garrotxa i Sant Aniol de Finestres, un petit poble al sud-est de la comarca.

En fi, ara només cal que tregui el cap!

1.900 grams és el pes aproximat de l’Arnau/Martí/Aniol que hi ha a la panxa de la MªElena! i… encara queden 2 mesos.

Ahir, quan portem ja 31 setmanes, va tocar visita+ecografia. No cal dir que les “ecos” són una bona experiència, suposo que a tots els futurs pares (i més encara als novells com nosaltres) els deu “caure la baba”… Què hi farem, no som de pedra.

Quan fan les ecografies prenen tot de mesures (diàmetre i perímetre del cap, de l’abdomen, allargada del fèmur,..) i, amb elles, prediuen un pes estimat. El nostre ahir era de 1900 grams. Pel que ens van dir, dins de la normalitat però “formós”. Totes les mesures estaven bé i el noi (que és un cul inquiet) està ja amb el cap cap avall.

La següent, d’aquí un mes!

Oh! Fa una estona que a can Twitter tenen alguna mena de problema. Quan s’hi intenta accedir mostra un error 503, que indica que quelcom falla al servidor.

Haurem d’estar una estona sense “microbloguejar”… :-(

Ara fa ja uns dies vaig acabar de llegir la tercera i darrera entrega de la trilogia Millenium de l’escriptor suec Stieg Larsson. Em vaig llegir el primer per Sant Jordi i des de finals de juliol fins ara m’he llegit el segon i el tercer.

Els tres m’han atrapat! no sabria dir si n’hi ha un que sigui millor que els altres, els tres m’han semblat molt bons. No només per la temàtica (intriga-policíaca barrejada amb xic d’informàtica, m’encanta!), sinó per tota la documentació que hi ha d’haver al darrera, per la manera en com estan escrits, en com es barregen les histories,… bons llibres!

I ahir vam anar a veure la pel·lícula de la primera entrega. És llarga, quasi dues hores i mitja! però no es fa pesada i, a més a més, crec que és una adaptació prou fidel del llibre. Tot i així, havent llegit el llibre hi ha algun detall que esperes veure a la pel·lícula i no hi és, alguna cosa canvia i canvien els pesos en importància d’alguns temes respecte el llibre. Com dic, crec que és una bona pel·lícula i una bona adaptació però, tinc la sensació que sinó t’has llegit el llibre, et perds algunes coses.

Doncs, això, avui torno a la feina. Les vacances m’han servit per desconnectar… avui he engegat el portàtil després de quasi un mes sense tocar-lo… he llegit un fotimer de correus electrònics,…

Aquest any hem estat una setmaneta a Cantabria, als Picos d’Europa, fent una mica de muntanya i turisme de poblets. Després hem passat deu dies a la platja, a Pals. Relax i desconnexió!

En fi, un estiu molt bo! i… avui toca reactivar-se.

Aquest cap de setmana hem fet una mica de muntanya, l’hem passat a la Cerdanya. Dissabte vam fer cim, el Pic d’Eina (2786m). El vam pujar des de la Vall d’Eina, sortint del poble que porta el mateix nom. L’ascenció no té més complicació que la pujada (un desnivell de poc més de mil metres) i es fa reseguint la vall fins arribar al coll de Núria. Des del coll hi ha molts altres cims a tocar, els Puigmals, el Finestrelles,… que poden ser fàcilment accessibles carenejant una mica.

Des del cim vaig fer una sèrie de fotos (direcció nord) per a provar de fer una panoràmica. El resultat és aquí sota. A l’esquerra de la imatge hi ha el Finestrelles i, al mig, la Torre d’Eina. Al fons, queden les muntanyes de la cara nord amb el Carlit i la Tossa Plana de Lles entre elles. A la dreta del tot esperàvem veure el Canigó però la boirina que hi havia a l’horitzó no ens ho va permetre.

La panoràmica està feta fusionant 11 imatges amb el Hugin i retocant després una mica l’histograma amb el Gimp. Cliqueu la imatge per veure’n una versió més gran.

Extret del bloc d’en Xavier Caballé. Una cançó de la Trinca, que té els seus anys, però… que és prou actual.

Get the latest Flash Player to see this player.