Societat


Massa tard per descobrir la seva faceta de cantautor.

“…habra un dia en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertatd…”

Un dels meus avis sempre deia que els polítics “ho fan tot pel poble però sense el poble”. De petit havia patit la crueltat de la guerra civil i la dura post-guerra que la va seguir. Estava decebut dels polítics i les seves promeses. Quan el meu avi me la deia em dolia, jo no creia (ni crec) que tot hagi de ser així.

Aquest dissabte (la Diada) però, em va venir al cap aquesta frase. Jo no he anat mai a veure l’ofrena floral que es fa per la Diada a Barcelona i enguany hi he anat per primera vegada, amb la MªElena i l’Aniol.

Ens havien avisat que enguany hi havia un gran perímetre de seguretat però que, entrant pel carrer Girona no tindríem cap problema. Asseiem l’Aniol al cotxet i agafem el metro cap a Plaça de Tetuan. A l’arribar al carrer Girona, unes tanques vigilades per un nombre prou elevat de Mossos d’Esquadra ens impedeix el pas, només poden passar grups que vagin a fer ofrenes. Però, no hi pot entrar ningú més? no pot la gent, el poble, acostar-se a veure les ofrenes?

Un grup d’àvies molt enfadades “planten cara” als Mossos i aquests, al final, les deixen passar (no deuen suposar cap perill) i, de passada, una parella amb un cotxet amb un nen de quasi deu mesos entra al perímetre de seguretat. Vam arribar al costat de les càmeres de Televisió de Catalunya, vam veure com Esquerra (Republicana de Catalunya) feia l’ofrena, seguida d’UGT (que van barrejar vaga i Diada), Solidaritat Catalana, els Castellers de Barcelona i una llarga cua d’entitats esperenat per fer la seva ofrena.

En Jordi, un amic que va fer una ofrena amb l’entitat cultural per la que treballa ens va explicar que vam tenir sort d’arribar on vam arribar. Que enguany només es podien acostar al monument les entitats i partits que anaven a fer una ofrena. Que els del PSOE-C i ICV s’havien endut una escridassada però a molta distància (el cordó de seguretat estava molt lluny del monument).

I jo em pregunto, per què? quin sentit té fer una ofrena així? Enguany no hi ha hagut titulars d’escridassades i és que enguany el “poble” no ha pogut assistir a l’ofrena. Quin sentit té? Com poden uns partits polítics d’esquerres allunyar el poble d’un acte així? els fa por? tenen la pell tant fina que no poden aguantar quatre crits?

Tot pel poble, però sense el poble.

Aquest dissabte al vespre a casa vam veure una pel·lícula que no ens va deixar indiferents: Los niños de Huang Shi. El film relata un capítol de la segona guerra (no declarada) entre el Japó i la Xina entre els anys 1937 i 1945, la vida de George Hugg.

Hugg era un jove economista britànic que, després de passar pels Estats Units i el Japó, treballava com a periodista a la Xina en Guerra. Fent-se passar per la Creu Roja aconsegueix arribar a una zona ocupada pels japonesos, a la provincia de Shaanxi, on veu les atrocitats que està fent l’invasor contra la població local.

El jove Hugg acaba a un orfanat on ha de donar un cop de mà. Primer hi és “contra la seva voluntat”, com a jove i inexpert periodista vol anar a primera linia i explicar el que està passant. Però s’engresca amb la seva tasca amb els nens, ho canviat tot i s’hi queda. Anys després, els nacionalistes xinesos (dins la Xina també hi havia disputes) pretenen reclutar els nens per a que vagin a la guerra però George Hugg aconsegueix muntar una expedició per endur-se’ls tots, d’amagat, 1200 quilòmetres al nord, travessant alts ports de muntanya i caminant dies i dies damunt la neu.

La pel·lícula es basa en fets reals i narra la vida d’aquest jove periodista-economista que ho dóna tot per a oferir a aquest grup de nens, orfs per la guerra i cada un amb el seu trauma personal, una segona oportunitat. Si teniu ocasió, passeu pel video-club i gaudiu de les dues hores que dura.

A la Índia hi ha un graó social conegut com els intocables. La raó per anomenar-los així és que són l’escala més baixa de la societat, la gent que no té absolutament res, que de dia deambulen pels carrers i de nit dormen a les rotondes de les grans ciutats.

Aquí també tenim un grup de gent intocable. Però en un sentit completament diferent al que té a la Índia. Aquí els intocables és un grup de gent que, pel fet d’haver passat un examen, gaudeix d’una feina vitalícia i d’uns drets adquirits que mai ningú s’ha atrevit a tocar.

Ahir, el president del govern de l’Estat Espanyol va destapar la caixa dels trons anunciant una retallada del sou del funcionaris i una congelació salarial de cara a l’any vinent. A mi, una retallada de sou no em sembla massa bé però, tenint en compte que l’any passat aquest col·lectiu es va negar a patir una congelació salarial, és una mesura no tant injusta.

Ahir un sindicalista dels funcionaris, sí, els funcionaris i funcionàries també tenen sindicats, es queixava que els retallaven els ja miserables (segons ell) sous que tenen. Jo li diria que no pateixi, que sí, li retallen una mica el sou i l’any vinent no li augmentarà però, part del seu sou li estic pagant jo, que l’1 de gener no tindré sou (el meu contracte s’acaba aquest any).

També li preguntaria a aquest sindicalista funcionarial per les seves condicions laborals, quantes setmanes de baixa per maternitat tenen les dones funcionàries? quines opcions de reduccions de jornada (amb el 100% del sou, no us penseu!) té la gent amb fills petits? quins horaris tenen? quin control de productivitat? I ens queixem perquè ens redueixen el sou un 5% i l’any vinent ens el congelen. Va home, va!

Parlant d’horaris i productivitat. Li demanaria a aquest sindicalista que es passegi per qualsevol secretaria o departament de qualsevol universitat i compari la productivitat del personal. Qui treballa més? qui fa la seva feina? a qui no li cau el bolígraf a la seva hora de plegar en punt? qui fa jornada intensiva i para una hora per dinar?

Algunes vegades també s’ha parlat de desenvolupament i nombre de funcionaris. Comparem Catalunya i Extremadura, dues comunitats contraposades en ambdues coses. La Generalitat de Catalunya té molt personal, cert, però és la comunitat de l’Estat Espanyol amb menys tant per cent de funcionaris. Extremadura el contrari.

Finalment, ja que he parlar de les universitats, al departament on treballo, un investigador que no sigui cap de grup, pot aspirar a uns 30.000 euros bruts per any. Una persona funcionària d’administració parteix dels 27-28 mil l’any. Aquest investigador segurament haurà de patir pel seu futur pràcticament cada any, l’altre no. Aquest investigador farà més hores que un rellotge i segurament s’endurà la feina a casa, l’altra no.

A l’Estat Espanyol l’atur està per sobre del 20%, és realment tant injust fer una petita reducció salarial seguida d’una congelació a un col·lectiu (massa nombrós) que no estarà mai a l’atur? A mi em sembla que no.

També demanaria però a qui mana que, abans de comprar vots (400 euros, xec nadó,…), s’asseguri que els podrà pagar.

Qui em conegui sabrà que sóc amic de les (noves) tecnologies. M’agrada que es puguin aplicar per fer-nos més senzilla l’existència, distreure’ns, automatitzar processos, i, perquè no, aplicar-les en unes eleccions.

Aquesta darrera aplicació, l’electoral, estalviaria temps i errors en els recomptes, suposaria una necessitat de menys persones a les taules,… Però implica dues coses basades, sobretot, en la seguretat. Primer, la identitat de qui vota, el sistema hauria de garantir que qui voti sigui qui diu ser, que es puguin evitar suplantacions d’identitat. I, segon, la privacitat, el mantenir el vot secret, que el sistema no desés conjuntament les persones que han votat amb el seu vot.

A casa nostra alguna vegada s’ha fet alguna prova pilot però, és ara, amb la consulta sobre la Diagonal de Barcelona, que s’ha aplicat, per dir-ho d’alguna manera, a un cas real i a gran escala (tenen dret a vot un milió i mig de persones. A banda de les consideracions legals que hi ha al voltant d’aquesta consulta ciutadana, del que vull parlar és del sistema de vot electrònic.

Dilluns al migdia, quan el sistema fallit m’ho va permetre, vaig emetre el meu vot. Estava realment encuriosit per saber com es faria l’autenticació del votant i em vaig quedar una mica de pedra. Hi ha dues opcions prou segures (i en les que crec que s’hauria d’apostar si mai s’estén aquest sistema votacions), el DNI electrònic i el certificat digital. El primer fa que hagis d’introduïr el teu document identificatiu en un lector d’un ordinador i, una vegada teclejada la clau, et reconegui com a tu. Crec que és la manera més segura. La segona opció, la del certificat es basa simplement en una idea similar. Una entitat emisora de confiança emet un certificat que t’instal·les a l’ordinador. Quan accedeixes al web, el teu navegador envia aquest certificat al cervidor i aquest et reconeix.

Però, en la consulta ciutadana de la Diagonal hi ha una tercera manera, que és la que em va sorprendre: introduir el NIF i la data de naixement! I ja està! bé, cal donar un número de mòbil al que t’envien una clau amb la que podràs completar el procés de vot.

Jo em pregunto, en aquesta darrera opció, on hi ha la seguretat? com s’evita que algú et suplanti la teva identitat? només cal saber un NIF i data de naixement! De fet, ja ha passat, algú ha votat en nom de l’Alberto Fernández Díaz.

Veient aquest tipus d’errades (amb els tres milions que ha costat muntar tota la consulta) crec que la confiança que es transmet a la ciutadania és una mica pobre. M’agradaria que el vot electrònic estigués més extès la manera de funcionar és la de Barcelona, no cal, confio més en els paperets dins el sobre i en que tres persones diferents es mirin el meu DNI.

Temps enrere em van parlar d’un vi que feien a la Toscana, a Itàlia. Aquest vi tenia la peculiaritat que era “ecològic”, fet a partir de vinyes que no havien rebut cap tipus de tractament químic. A banda, pel que em van dir, el vi era molt bo. Fins aquí perfecte. Els productors però estaven buscant gent que comercialitzés el seu vi més enllà de la Toscana i d’Itàlia.

La meva pregunta-reflexió, un vi fet de manera ecològica a la Toscana però que es ven a Catalunya, es pot considerar realment ecològic? Sí, el producte serà fet a partir de raïm que no ha rebut cap mena de tractament químic però, per dur-lo fins aquí, ha calgut un llarg viatge que porta implícit un cert nivell de contaminació.

El mateix vaig pensar ara fa uns dies, llegint un article al diari que parlava de la taxa que han de pagar els productors catalans per obtenir el segell de “producte ecològic”. Els productors es queixen de l’import de la taxa, que encareix el producte final i que, degut a això, hi ha, al mercat català, una gran entrada de productes ecològics que venen de diferents parts de l’Estat Espanyol i d’Europa. No vull entrar a parlar d’aquesta tasca, sinó de la mateixa reflexió que he fet amb el vi. Unes maduixes cultivades de manera ecològica a Huelva, per dir algun lloc, es poden considerar ecològiques si es venen a Girona?

Tant en el cas del vi com de l’exemple de les maduixes, crec que estem parlant de productes lliures de pesticides, però no ecològics. Per què? doncs perquè al meu entendre, un producte ecològic ho hauria de ser en tots els sentits. No s’hi val a conrear sense pesticides i després contaminar amb un transport. Per mi, un producte ecològic és aquell que s’ha produït de manera ecològica i es consumeix el més a prop possible del lloc de producció. Sinó, ens estem carregant l’ecologia amb el transport.

Avui és un bon dia per la ciència del país. Avui s’inaugura el Sincrotró Alba, instal·lat a Cerdanyola del Vallès. El sincrotró per si mateix ja és notícia, és la primera instal·lació científica d’aquesta magnitut que tenim a casa. Però, a més a més, l’entramat de recerca público-privada que es crearà al voltant de la instal·lació és del tot prometedor.

Avui és un bon dia, és un pas més per apostar per la ciència, per sociabilitzar la recerca i fer-la més propera a la gent.

Ahir vaig rebre un correu que em va sorpendre i a la vegada em va fer il·lusió. Me l’escrivia la Karma Peiró, responsable de comunicació del portal 3cat24.cat. En ell em demanava l’opinió sobre un vídeo que els havia arribat a la redacció. El video, que parla d’una eina de l’exèrcit dels Estats Units que suposadament provoca terratrèmols és, al meu entendre,una evolució dels hoax que sempre han circulat per internet.

Els hoax són aquell correus típics que t’alerten de quelcom que pot arribar a ser creïble i que et conviden a escampar la bola a tots els teus contactes. Dic que el vídeo en qüestió és una evolució d’això perquè ara ja no són només correus, sinó elaborats reportatges casolans en format vídeo.

De l’opinió que em va demanar la Karma n’ha sortit un petit article reflexiu que podeu trobar aquí. L’article reflexiona sobre els hoax, sobre quina veracitat podem donar a aquesta mena de missatges. Abans, quan arribaven només per correu, només calia anar a qualsevol cercador, buscar l’assumpte del correu més la paraula “hoax” i ja ho tenies. Ara no. Ara són reportatges casolans elaborats amb més o menys gràcia, enriquits de dades reals però barrejant-ho tot amb dades no tant reals, explicat de manera convincent i… ja tens la “bola” creada. Això s’escampa, apareix en fòrums, la gent en parla i, de cop, ens trobem amb una conspiració que pretén dominar el món.

On vull anar a parar? a que hem de contrastar tot allò que trobem a la xarxa. Fonts d’informació com ara la Wikipèdia són, crec, de prou confiança ja que tenen centenars de persones que vetllen per la qualitat del que hi podem trobar. Però, a la xarxa no tot és tant fiable, hem d’estar al cas i no creure’ns tot el que hi trobem.

I crec que és un dels operadors amb el manteniment de la linia més car. Aquesta és la conclusió a la que arribar després d’un serial de dos mesos amb aquesta companyia.

Ara fa dos anys a casa ens vam donar d’alta al servei d’ADSL amb ONO. A casa no hi arriba el cable i, ja que havíem de passar per un cable de Telefònica, volíem fer-ho amb alguna companyia que ens evités qualsevol mena de contacte amb Telefònica. I aquesta companyia era ONO. Ells s’ocupaven de tot. I així va ser.

Tot va anar bé fins a finals de desembre, en que la connexió va començar a patir talls temporals. Amb una trucada eterna a atenció (?) al client, vaig aconseguir que vingués un tècnic. Aquest va resoldre que la linia estava malament i que m’havíen de reduïr la velocitat. L’endemà, a atenció al client es van negar a abonar-me l’import dels dies en que no havia tingut connexió ja que el problema no era seu sinó de la linia. A més a més, em van dir que si la linia no podia suportar més velocitat, no era el seu problema i que em seguirien cobrant per 2Mb oferint-me’n només 1. Si ens havíem donat d’alta amb ONO era per evitar aquestes situacions en que la culpa és de la línia. Nosaltres paguem a ONO i, per tant, és aquesta companyia la que ha de discutir amb Telefònica, no nosaltres.

Un mes després, vaig aconseguir una adreça electrònica de contacte d’ONO. Els vaig escriure explicant tot el que havia passat. Era la darrera opció abans de donar-nos de baixa. Una setmana després va venir un tècnic i va solucionar la incidència. Vaig tornar a escriure un correu electrònic reclamant la compensació pel mes amb una connexió inferior a la que pagàvem. A la vegada, em mostrava molest pel seu comportament ja que, si no hagués estat pel correu electrònic, ells ens hauríen deixar amb 1Mb.

En fi, poc després em van deixar un missatge al contestador dient que ens abonaven la darrera mensualitat més vint euros.

A la següent factura simplement ens van tornar la mensualitat: 32 euros. (28+impostos). Em vaig queixar, mancaven els 20 euros. Vaig tornar a escriure. Després em van trucar dient que sí, que ens havien abonat la mensualitat més vint euros. La meva pregunta va ser simple: si pago 28 euros més iva cada mes! la seva resposta va ser que ells ens havien tornat els diners que paguem per la connexió, 8 euros!

La conclusió: paguem 28 euros cada mes, si ens tornen 8 euros dient que és el que paguem per internet vol dir que paguem 20 euros de manteniment de linia! Em sembla un preu desmesurat, l’operadora més cara. Em preguntareu com és que no ho coneixia aquest import, doncs el desconeixíem perquè a les factures no es detalla res.

« Previous PageNext Page »