Bicing


Ahir la tarda, quan anava a tornar la bicileta, a l’estació que hi ha al carrer de Villarroel cantonada Ronda Sant Antoni, vaig tenir un problema: l’estació estava plena. Hi havia gent que volia agafar una bicicleta (i per tant m’alliberaven espai per tornar la meva) però, quan passaven la targeta pel lector, una pantalla vermella els avisava que hi havia problemes de connectivitat i que l’estació només permetia retornar bicicletes (si tingués lloc). A mi m’havia passat quelcom similar a l’estació de Rambla Catalunya amb Consell de Cent (costat mar) i ho havia resolt esperant una mica.

Quan la cua de gent que volia agafar bicicleta creixia, va aparèixer un operari Bicing disposat a solucionar el problema. Jo hauria pogut anar a una altra estació a retornar-la però, no tenia massa pressa i volia veure com ho solucionava.

Està clar que les estacions bicing funcionen amb un ordinador, alguna cosa ha de gestionar els espais, les lectures de les targetes,… un ordinador amb un programa ho fa. Però… com funciona aquest ordinador? amb quin sistema (in)operatiu? La resposta, senzilla, tot i que el servei sigui una conseció a una tercera empresa, com a servei municipal de l’Ajuntament de Barcelona, les estacions Bicing funcionen amb Windows, concretament, Windows CE, una versió especial d’aquest sistema (in)operatiu feta per a petits dispositius.

Segons ens va explicar l’operari, a vegades, si hi ha algun problema de xarxa, el sistema és incapaç de reconnectar-si (a vegades ho fa passada una estona) i no funciona fins que es reinicia l’estació. En fi, gangues del Windows que empitjoren el servei. El curiós és veure com es “reinicia” una estació Bicing. El pal on hi ha la pantalla i el lector de targetes conté, bàsicament, un petit ordinador, el lector de targetes, una pantalla i una bateria (que permet que l’estació funcioni en cas de caiguda elèctrica). Així doncs, procedim a “rebotar” el sistema (per part del personal del Bicing):

1) Obrir el pal (es fa amb dues claus i un tornavís).
2) Desconnectar la bateria.
3) Tallar el fluïd elèctric (com que hem desconnectat la bateria l’ordinador s’atura).
4) Tornar a connectar l’electricitat.
5) Esperar que l’ordinador s’engegui, ens mostri l’escriptori de Windows i automàticament s’engegui el programa de gestió de l’estació.
4) Esperar que el programa de gestió repassi tots els anclatges.
5) Reconnectar la bateria i tancar el “pal”.

Com a curiositat, gangues del windows, l’estació porta instal·lats el Windows Messenger, el Microsoft Internet Explorer,… instal·lació per defecte, gens personalitzada, del sistema (in)operatiu. Són coses d’emprar programari privatiu. A més a més, al preu que pugui costar el maquinari de l’estació, cal sumar-hi la llicència del sistema (in)operatiu sobre el que treballa.

La propera vegada que una estació no us funcioni, penseu que potser és per que no té l’antivirus actualitzat. :-)

A la web del Bicing es pot consultar l’ús que es fa del servei, l’històric. Fins avui només m’apareixia un curt trajecte que vaig fer el segon dia de l’inici del servei, i prou. He escrit diverses vegades per avisar que no funcionava, com a mínim a la web, i sempre m’han respost que tenien algun problema tècnic. Molts usuaris ens plantejàvem com podien tenir control dels usos (i temps) si no funcionava l’històric,…

Aquest matí he vist que començaven a aparèixer trajectes al meu historial d’ús del servei. Ara ja surten tots (fins i tot un de fa un parell d’hores). Així doncs, el problema estava a la web, a l’actualització de la base de dades i no al sistema en si, cosa que hauria estat molt més greu.

He de dir que aquests dies m’ha anat molt millor, bicicletes en més bon estat (es nota quan n’agafes una de les noves i les antigues sembla ser que tenen més manteniment), bones rotacions (quan he trobat una estació buida/plena de seguida ha aparegut un altre usuari/a),… “Només” cal destacar que avui, en arribar a l’estació de Villarroel amb Ronda Sant Antoni l’estació estava plena, he apropat la targeta per provar si m’indicava alguna altra estació (com hauria de passar -sé que n’hi ha una només a dos carrers) i, el “sistema” em deia que ja tenia bicicleta, quan m’hauria d’indicar l’estació més propera amb places buides…

Quan va aparèixer el Bicing, a mitjan de març, vaig celebrar la iniciativa. Al principi, quan encara érem quatre usuaris, ho vaig provar i funcionava perfecte. Però, vaig marxar a Estocolm i, fins ara que he tornat, no he fet servir el servei com a transport públic.

L’Ajuntament, per pressions de les empreses de lloguer, insisteix a presentar el Bicing com a un transport públic. Em sembla molt bé, jo l’intento emprar com a tal. A més a més, reconec que a Estocolm feia servir el l’Stockholm city bike (el seu Bicing) com a mitjà de transpot lúdic… en retriment de les diferents empreses de lloguer (els preus no eren els mateixos…). Però, si presentes un servei com a transport públic, has de garantir que es pugui emprar com a tal.

M’explico. Un transport públic he de garantir un servei, oferir una confiança que permeti als usuaris fiar-se’n i saber que en podran fer ús. Per exemple, el mal servei de RENFE ha propiciat que la gent agafi més el cotxe, per què? doncs per que sinó sé segur que si el servei funcionarà, empraré alternatives. Estic d’acord que sempre hi pot haver incidències, un bus es pot espatllar, el metro pot aturar el servei temporalment,… però a banda d’aquests fets puntuals, quan vas a buscar el metro o esperes el bus en una parada, saps que el tindràs, que passarà i en podràs fer ús. Renfe és una altra història.

El Bicing, si és un transport públic, ha de garantir també el servei. És nou i s’està mirant com funciona, siguent comprensiu, puc entendre que a vegades hi hagi algun problema. Però… es pot entendre si es parla només d’”algun problema”. I no és el cas. Aquesta setmana, quan he començat a fer ús del servei com a transport públic, he començat a patir les seves deficiències: estacions amb bicicletes anunciant que no n’hi ha (el servei tècnic diuen que és culpa dels usuaris que les tornen malament, però, quan això es repeteix en el mateix moment en quatre estacions,…), bicicletes en mal estat, estacions buides,…

El que més em preocupa és que si bé els rumors diuen que després de l’estiu es seguirà estenent el servei (avui som a sis de juliol -primera fase en teoria acabada l’1- i encara manquen estacions…), des de l’ajuntament, diuen que la solució radica en el fet que els usuaris es cansaran, alguns es donaran de baixa i així la proporció usuaris/bicicletes serà raonable (ara és bestialment desproporcionada). Així doncs, ens trobem davant quelcom “marca BCN”, inútil. Bona idea, però que acabarà decepcionant a aquells que realment en volem fer un ús com toca. Quelcom de cara a la galeria.

Avui llegeixo al Punt que una possibilitat per impedir l’ús lúdic de les bicicletes pot ser forçar una espera d’un quart d’hora des de que deixes una bicicleta fins que la tornes a agafar. Però… què passa si agafes una bicileta que no està en condicions? (a mi m’ha passat). Quan t’hi trobes cal deixar-la i agafar-ne una altra, però… si pel mig ha de passar un quart d’hora… S’estan fent les coses sobre la marxa, les altes d’usuaris han desbordat les previsions, però no s’està reaccionant.
Em sembla fantàstic que ens presentin el Bicing com a nou transport públic! ara només falta que no sigui quelcom només de cara a la galeria i funcioni com toca.

« Previous Page