Cultura


Sabates italianes, de Henning Mankell. L’escriptor de novel·la policíaca ens sorprèn amb una narració intimista, de lectura pausada i gustosa. Amb aquest llibre, Mankell demostra que realment és un gran autor, té imaginació per crear intriga a les novel·les d’en Kurt Wallander, però domina les paraules per escriure històries de la talla de Sabates italianes. Una obra mestra, carregada de malenconia, vivències, reflexions. Lluny de la intriga a la que ens té acostumats l’autor suec, aquest llibre és per no patir, gaudir-lo i viure’l amb els seus personatges.

Un metge viu en l’aïllament i solitud d’un illa sueca. Fa dotze anys va cometre un error que no va saber assumir i el paga vivint tancat en ell mateix. Un dia però, caminant pel glaç del Bàltic, arriba la dona que havia estimat i que havia abandonat. És a quí on començarà a retrobar-se amb ell mateix, coneixerà la filla que li ha estat amagada, i, tot i que no pot solucionar els errors del passat, treballarà per, si més no, pal·liar-los. L’única víctima de tots aquests anys de solitud ha estat ell mateix.

Un llibre que no et deixa indiferent.

De nou fa temps que no parlo de llibres. Vaig llegint, però no sempre en faig la sinopsi al bloc. A continuació, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, recull dels llibres que he llegit aquests darrers mesos:

El Celler, de Noah Gordon.
És una mica el típic llibre que ven més per la publicitat que per la qualitat. No és un mal llibre, però tampoc és un gran llibre i, ni molt menys, és a la talla del que s’esperaria de l’autor. Un llibre distret i de lectura ràpida. Diuen les males llengües que la Generalitat ha pagat l’autor per que faci una novel·la sobre el vi i el país. Altres llengües, no tant “males”, diuen que l’editorial prepara ua reedició de la versió en català ja que l’actual (la que he llegit jo) deixa molt que desitjar. L’edició en català és molt dolenta, plena de faltes d’ortografia, traduccions massa literals, alguna castallenada i, sobretot, es carrega tot el treball de documentació que diu haver fet en Noah Gordon, no costa tant saber, per exemple, quin és el lema en català dels castellers. Com a resum, el llibre relata l’amor pel vi d’un jove que, en veure’s embolicat en un complot polític, és obligat a deixar el país. Quan torna, ha après l’art de fer vi.

Seda, d’Alessandro Barico.
Lectura dolça i tranquil·la. És una història d’amor que no ho és. Una novel·la que no ho és. Un conte? tampoc. És un llibre que explica una història amb calma, poc a poc, per gaudir-la. És un llibre dolç, lent, harmoniós. Tant curt com excel·lent.

La Piràmide, de Henning Mankell.
Com és el principi de la carrera de policia de l’inspector Kurt Wallander? Aquest llibre conté tres histories curtes que ens posen a lloc. És un retorn al passat, quan en Wallander deixa l’acadèmia i viu les seves primeres emocions al cos de policia de Malmo. És un llibre amb diferents casos i històries que, amb alguns salts temporals, ens expliquen el passat d’aquest inspector. Un bon llibre, com tots els que he llegit de l’autor.

En català, “Una passa al derrere”, el darrer llibre que m’he llegit de’n Henning Mankell. Un nou cas per resoldre de l’inspector Kurt Wallander. Aquesta vegada la història comença a la festa de midsommar, quan quatre joves desapareixen misteriosament. Són assassinats, una bala per cada un. Un company de’n Wallander és trobat molt al seu apartament, a Ystad (sud de Suècia). I aquí comença la intriga.

Tot i no ser la millor que m’he llegit de’n Mankell (amb això no dic que no sigui bona, que ho és!), One step behind, és de les que m’és m’han enganxat a nivell d’intriga i emoció. Moments de patiment de debò, moments que t’acaben posant entre les lletres que formen les pàgines, mirant per un forat tot el que passa als personatges que allà viuen. A més a més, com la darrera que em vaig llegir del mateix autor, me l’he llegit en anglès, cosa que allarga una mica més el temps de lectura i, per tant, el gust de llegir.

He de dir que, a mesura que vaig llegint llibres seus, l’autor suec m’atrapa més i més i és garantia d’èxit :-)

Aquest matí, a la feina, he tingut una conversa filològica. Treballo amb un enzim que en anglès de diu Formate dehydrogenase H. Aquest enzim té la tasca d’agafar el formate i oxidar-lo per obtenir així diòxid de carboni, un protó i un electró. Des que vaig començar la tesi, m’he referit a l’enzim com a “Format” deshidrogenasa H i al seu substrat (el formate) com a “format”.

Article complet: Formate, formiato,… formiat

Tot i que estic segur que a hores d’ara la majoria de lectors i lectores que pugui tenir aquest bloc ja ho sabran, fa un parell de dies la Wikipedia en català ha assolit els 100.000 articles!

Book Cover
L’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ha publicat el llibre Science, Evolution, and Creationism, amb la idea de potenciar i justificar amb arguments científics l’evolució en front el creacionisme.  L’Acadèmia Nacional de Ciències i  l’Institut de Medicina han aplegat diversos científics per a que mostrin diferents arguments a favor de l’evolució biològica i analitzin les opcions que ofereixen els diferents moviments creacionistes.

How did life evolve on Earth? The answer to this question can help us understand our past and prepare for our future. Although evolution provides credible and reliable answers, polls show that many people turn away from science, seeking other explanations with which they are more comfortable.

Llegir més

No té res a veure amb la pel·lícula. Firewall, del suec Henning Mankell, ens parla dels successos posterios a la mort d’un informàtic. Un atac injustificat a un taxista, la mort d’una persona que deixa mitja comarca a les fosques,… un cas per l’inspector Kurt Wallander.

Un llibre que, com tots els de la sèrie, enganxa pràcticament des del principi, et fa estar patint quasi tota l’estona i es resol d’una manera sorprenent. Com tots, el recomano.

A més a més, me l’he llegit en anglès (me’l vaig comprar quan estava a Estocolm) i la lectura és prou senzilla.

Google ja ha activat el domini Google.cat. Així doncs, ja podem entrar al Google català anant a google.cat. Crec que ja és un bon moment per deixar de fer ús del meu estimat google.ms… que correspon a Google Montserrat (aquest sempre m’ha fet gràcia).

La pega però és que si entres via google.com, aquest encara et segueix reenviant cap a Google Espana (google.es). No sé si costaria gaire que Google identifiqués les nostres IPs com a catalanes i ens redireccionés a Google Català. Desconec si les gran operadores de nivell estatal tenen els rangs d’IPs per zones geogràfiques.

Abans que res, no m’agrada fer això, quan descobreixo una errada en algun sistema ho comunico al responsable per que hi posin solució, potser la provo i la comparteixo amb els companys de feina, però llestos. Ara bé, quan ho comuniques i passen de tu, com és el cas, fer-ne difusió pot fer que el responsable en qüestió (i algú de sobre, potser) se n’adonin degut a que la gent ho empri més i, per tant, i acabin posant solució.

La biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili, com la majoria de biblioteques de les universitats catalanes, et permeten renovar els llibres que tens en préstec, ja sigui per telèfon o per internet. Pots anar renovant els llibres que tens mentre ho facis abans no hagi passat el termini del préstec. Si et passes, les webs t’avisen que t’has passat i no et deixen allargar el periode.

Ara fa un any em vaig passar. Havia estat fora i no m’havia enrecordat de tornar/renovar uns llibres. Passats tres o quatre dies de la data límit vaig entrar a la web i, efectivament, se m’avisava que no podia renovar el préstec i que els havia de tornar. Aquí ve la trampa, que vaig descobrir per casualitat. Era, més o menys, quelcom així…

Entres amb el teu usuari i clau i demanes per renovar els llibres. El sistema t’avisa que t’has passat de la data de retorn i que els has de tornar. Et retorna a la pàgina amb el llistat de llibres. Aquí comença el joc. Recarrega aquesta plana (crtl+R amb el Firefox) i… amb una mica de sort et mostrarà una nova data límit del préstec :-). Sino ho fa, torna a demanar pròrroga i repeteix el procés.

Ho vaig descobrir ara fa un any… em va anar molt bé. Ho vaig notificar, més d’una vegada, per correu als responsables de la biblioteca però mai vaig tenir resposta… i ho vaig oblidar (no abuso dels serveis bicliotecaris). Ara, un company de feina s’ha passat de termini… ha recordat aquestes instruccions i em diu que el forat encara és obert.

Apa, no n’abuseu i, administradors de la URV, solucioneu-ho, si us plau.

Així és com es podria definir el Bícing. Que es deixin estar de fer mal ús del català. Que es mostrin tal com són, espanols. Que no ens embrutin la nostra llengua. “Bícing, servicio público de alquiler de bicis del Ayuntamiento de Barcelona”.

Per què tot això? doncs per que, cada vegada més, veig que el català es fa servir només de cara a la galeria, “per que toca”, però malament, amb faltes, sense respecte,… fent malbé la llengua. Per fer-ho així, no ho feu. Tot sovint observo faltes d’ortografia als cartells de RENFE, castellanades en tanques publicitàries,… i ara, el Bícing. En serio, per fer ús del català d’aquesta manera, no el feu servir, no em disolgueu la llengua!

Per que em queixo del Bícing? per que està tot fet en castellà i adaptat, mal adaptat, al català. Les URLs de la web estan totes en castellà. Sí, d’acord, el programador pot ser castellanoparlant, però el client, l’Ajuntament de Barcelona, pot demanar, exigir que vol un producte en català. Al principi, enllaç sí i enllaç també, passaves de la versió catalana a la castellana. Ara això s’ha solucionat una mica però… entreu com a usuari, feu el que sigui i tanqueu el compte… salteu a la versió castellana. Genial!

Ahir vaig actualitzar les meves dades, m’havia caducat la targeta de crèdit, i, just després, vaig rebre un correu amb les dades d’usuari… sabeu en quin idioma? en castellà! sí senyor!!! si faig ús de la versió catalana de la web, per què he de rebre els correus en castellà? que no costa tant! A banda, que, siguent un servei públic de l’Ajuntament de Barcelona, en el seu defecte, aquests errors (totalment previsibles) haurien de tendir al català.

I, la darrera. Ahir van penjar una notícia anunciant el milió d’usos del servei. La notícia s’acompanyava d’un “continuem pedalajant”… sí senyor! jo pedalejo, tu pedaleges, ell pedaleja,… algú pot regalar el diccionari del IEC a aquesta gent? A la tarda els vaig telefonar, tenia un problema amb la bicicleta, i vaig aprofitar per dir-los lo de la falta (la notícia estava penjada des del matí), la noia em va dir que en tenien constància, que havien rebut molts correus i trucades… creieu que ho han canviat? aquest matí tots seguim pedalajant

« Previous PageNext Page »