Llibres


Ara fa ja uns dies vaig acabar de llegir la tercera i darrera entrega de la trilogia Millenium de l’escriptor suec Stieg Larsson. Em vaig llegir el primer per Sant Jordi i des de finals de juliol fins ara m’he llegit el segon i el tercer.

Els tres m’han atrapat! no sabria dir si n’hi ha un que sigui millor que els altres, els tres m’han semblat molt bons. No només per la temàtica (intriga-policíaca barrejada amb xic d’informàtica, m’encanta!), sinó per tota la documentació que hi ha d’haver al darrera, per la manera en com estan escrits, en com es barregen les histories,… bons llibres!

I ahir vam anar a veure la pel·lícula de la primera entrega. És llarga, quasi dues hores i mitja! però no es fa pesada i, a més a més, crec que és una adaptació prou fidel del llibre. Tot i així, havent llegit el llibre hi ha algun detall que esperes veure a la pel·lícula i no hi és, alguna cosa canvia i canvien els pesos en importància d’alguns temes respecte el llibre. Com dic, crec que és una bona pel·lícula i una bona adaptació però, tinc la sensació que sinó t’has llegit el llibre, et perds algunes coses.

Ahir es va presentar la “Biblioteca digital mundial“, una biblioteca digital que recull milers de documents de diferents llocs, temes i dates.

La biblioteca va sorgir ara fa quasi quatre anys, quan el bibliotecari de la biblioteca del Congrés dels Estats Units va mencionar la idea en un discurs davant la comissió nacional per la UNESCO. Poc a poc, la idea va anar prenent forma i, amb la col·laboració de poc més de trenta institucions, amb el suport de la UNESCO, ahir es va arribar a presentar.

Tots els documents estan classificats per temes, llocs, dates,… es poden filtrar els continguts aplicant més d’un filtre (com ara, un període històric i un tema concret). Quan es clica sobre un document, que pot ser un mapa, una carta, un llibre, la primera pàgina mostra una mica d’informació, com ara un petit resum a mode de sumari, la data de publicació, l’idioma,… Després es pot “navegar” pel document. Una interfície molt fàcil de fer servir permet passar pàgines, ampliar, desplaçar una pàgina dins la pantalla,…

És una eina molt interessant, per matar curiositats, per llegir quelcom que cridi l’atenció i… simplement, per passar l’estona gaudint de pàgines de llibres antics, veure mapes històrics, cartes de personatges del passat,… Jo he estat una bona estona passant planes a antics llibres de ciència!

Aquesta nit anem al teatre, a veure Antílops, de Henning Mankell. Mankell és un dels meus autors preferits. M’encanten tant les seves sèries de novel·la policíaca com les altres, les més íntimes, les de denúncia. Fa pocs dies es va estrenar el que és primera obra de teatre de’n Mankell que es representa al nostre país: Antílops.

Antílops és una crítica al neocolonialisme que fa la societat occidental a l’Àfrica d’avui. A la nostra intervenció per “explicar-los” com han de ser i què han de fer. No n’explico res més, aquesta nit l’anem a veure (regal que em va fer la MªElena pel sant) i ja us diré el què!

Per variar, fa una bona temporada que no parlo de llibres i, mira que me’n vaig llegint! Admeto que el fet de no anar cada dia amb tren fa que llegeixi un xic menys però, llegeixo.

A continuació, alguns dels llibres que m’he llegit durant el darrer any i dels que no n’he parlat encara.

El Tibet trenca el seu silenci, de Tsering Woeser.
No és una novel·la, però ens explica històries. No és un llibre de pensaments, però ens fa pensar (i indignar). El llibre és una recopilació d’escrits del bloc de Tsering Woeser, tibetana que viu per força a Pequín. Té prohibit abandonar el país i no pot tornar a trepitjar la seva terra natal, el Tibet.

El llibre recull alguns apunts del seu bloc que ens miren d’explicar l’abans i el després de les revoltes que ara fa un any van viure els carrers de Lasha i d’altres ciutats del Tibet. Ens situa en el context del Tibet ocupat per la Xina imperialista, el que hi passa, com s’hi viu, l’opressió i la negació de les llibertats més bàsiques,… i tot sobre la mentida de l’ocupant que argumenta l’ocupació justificant-se que amb ells, la gent viu millor.

El monestir proscrit, de Maria Carme Roca.
Novel·la històrica de casa nostra. Amors prohibits, crims i traicions. Narra la història d’una noia que arriba al monestir fugint d’un matrimoni imposat. El llibre et submergeix en ple segle XI, hi aparèixen personatges històrics i explica l’expulsió de les monges del Monestir de Sant Joan de les Abadeses. Bon llibre, lectura fàcil i molt interessant per qui li interessi la nostra història (a mi em va atrapar des del primer moment).

Amics absoluts, de John le Carré.
Una nova novel·la del mestre le Carré. Espies, guerra freda, revoltes, pensament,… el llibre, marca de la casa, ens situa a Munic, poc després de l’inici de la segona guerra de l’Iraq, on en Ted Mundy porta una vida més o menys normal fent de guia turístic en un castell.

L’aparició d’un antic company de lluites, en Sasha, fa recordar el passat revolucionari de’n Ted i ens porta fins al Berlín dividit de la guerra freda, ens recorda les seves aventures d’espia i contra-espia i ens situa de nou al present on els dos antic companys de lluita s’embarcaran en una nova lluita per millorar el món actual.

Me’l van regalar ara fa uns dies, per la tesi i… un regal molt encertat! El llibre, escrit per un dels pares de l’estructura de l’ADN, en James Watson, explica, precisament, com van arribar a l’estructura de la doble hèlix.

La història comença amb l’arribada d’en Watson a Europa, com a post-doc, amb una beca del govern dels Estats Units. Va explicant els seus canvis de laboratori, reunions, recerca, gent,… fins arribar a la cursa final per a desxifrar l’estructura de l’ADN, explicant totes les teories i models previs a l’estructura definitiva.

A banda de ser una lectura divulgativa molt interessant (i ben escrita), és un llibre curiós de llegir perquè et mostra el Cambridge de principis dels cinquanta. Els laboratoris, la feina, com es feia recerca en aquella època i, entre d’altres coses, viu el descobriment de l’estructura hèlix alfa (de les proteïnes) per part de’n Linus Pauling. En la història que s’hi explica es parla de descobriments que ara se’ns ensenyen a l’institut i la facultat, de les relacions entre els científics de l’època, de les cartes que s’enviaven per discutir diferents temes de la seva recerca,…

És un llibre de lectura senzilla (tot i que admeto que cal un mínim -mooolt poquet!- coneixement per seguir-lo), interessant científicament però també molt curiós des del punt de vista històric.

Sabates italianes, de Henning Mankell. L’escriptor de novel·la policíaca ens sorprèn amb una narració intimista, de lectura pausada i gustosa. Amb aquest llibre, Mankell demostra que realment és un gran autor, té imaginació per crear intriga a les novel·les d’en Kurt Wallander, però domina les paraules per escriure històries de la talla de Sabates italianes. Una obra mestra, carregada de malenconia, vivències, reflexions. Lluny de la intriga a la que ens té acostumats l’autor suec, aquest llibre és per no patir, gaudir-lo i viure’l amb els seus personatges.

Un metge viu en l’aïllament i solitud d’un illa sueca. Fa dotze anys va cometre un error que no va saber assumir i el paga vivint tancat en ell mateix. Un dia però, caminant pel glaç del Bàltic, arriba la dona que havia estimat i que havia abandonat. És a quí on començarà a retrobar-se amb ell mateix, coneixerà la filla que li ha estat amagada, i, tot i que no pot solucionar els errors del passat, treballarà per, si més no, pal·liar-los. L’única víctima de tots aquests anys de solitud ha estat ell mateix.

Un llibre que no et deixa indiferent.

De nou fa temps que no parlo de llibres. Vaig llegint, però no sempre en faig la sinopsi al bloc. A continuació, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, recull dels llibres que he llegit aquests darrers mesos:

El Celler, de Noah Gordon.
És una mica el típic llibre que ven més per la publicitat que per la qualitat. No és un mal llibre, però tampoc és un gran llibre i, ni molt menys, és a la talla del que s’esperaria de l’autor. Un llibre distret i de lectura ràpida. Diuen les males llengües que la Generalitat ha pagat l’autor per que faci una novel·la sobre el vi i el país. Altres llengües, no tant “males”, diuen que l’editorial prepara ua reedició de la versió en català ja que l’actual (la que he llegit jo) deixa molt que desitjar. L’edició en català és molt dolenta, plena de faltes d’ortografia, traduccions massa literals, alguna castallenada i, sobretot, es carrega tot el treball de documentació que diu haver fet en Noah Gordon, no costa tant saber, per exemple, quin és el lema en català dels castellers. Com a resum, el llibre relata l’amor pel vi d’un jove que, en veure’s embolicat en un complot polític, és obligat a deixar el país. Quan torna, ha après l’art de fer vi.

Seda, d’Alessandro Barico.
Lectura dolça i tranquil·la. És una història d’amor que no ho és. Una novel·la que no ho és. Un conte? tampoc. És un llibre que explica una història amb calma, poc a poc, per gaudir-la. És un llibre dolç, lent, harmoniós. Tant curt com excel·lent.

La Piràmide, de Henning Mankell.
Com és el principi de la carrera de policia de l’inspector Kurt Wallander? Aquest llibre conté tres histories curtes que ens posen a lloc. És un retorn al passat, quan en Wallander deixa l’acadèmia i viu les seves primeres emocions al cos de policia de Malmo. És un llibre amb diferents casos i històries que, amb alguns salts temporals, ens expliquen el passat d’aquest inspector. Un bon llibre, com tots els que he llegit de l’autor.

En català, “Una passa al derrere”, el darrer llibre que m’he llegit de’n Henning Mankell. Un nou cas per resoldre de l’inspector Kurt Wallander. Aquesta vegada la història comença a la festa de midsommar, quan quatre joves desapareixen misteriosament. Són assassinats, una bala per cada un. Un company de’n Wallander és trobat molt al seu apartament, a Ystad (sud de Suècia). I aquí comença la intriga.

Tot i no ser la millor que m’he llegit de’n Mankell (amb això no dic que no sigui bona, que ho és!), One step behind, és de les que m’és m’han enganxat a nivell d’intriga i emoció. Moments de patiment de debò, moments que t’acaben posant entre les lletres que formen les pàgines, mirant per un forat tot el que passa als personatges que allà viuen. A més a més, com la darrera que em vaig llegir del mateix autor, me l’he llegit en anglès, cosa que allarga una mica més el temps de lectura i, per tant, el gust de llegir.

He de dir que, a mesura que vaig llegint llibres seus, l’autor suec m’atrapa més i més i és garantia d’èxit :-)

Book Cover
L’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ha publicat el llibre Science, Evolution, and Creationism, amb la idea de potenciar i justificar amb arguments científics l’evolució en front el creacionisme.  L’Acadèmia Nacional de Ciències i  l’Institut de Medicina han aplegat diversos científics per a que mostrin diferents arguments a favor de l’evolució biològica i analitzin les opcions que ofereixen els diferents moviments creacionistes.

How did life evolve on Earth? The answer to this question can help us understand our past and prepare for our future. Although evolution provides credible and reliable answers, polls show that many people turn away from science, seeking other explanations with which they are more comfortable.

Llegir més

No té res a veure amb la pel·lícula. Firewall, del suec Henning Mankell, ens parla dels successos posterios a la mort d’un informàtic. Un atac injustificat a un taxista, la mort d’una persona que deixa mitja comarca a les fosques,… un cas per l’inspector Kurt Wallander.

Un llibre que, com tots els de la sèrie, enganxa pràcticament des del principi, et fa estar patint quasi tota l’estona i es resol d’una manera sorprenent. Com tots, el recomano.

A més a més, me l’he llegit en anglès (me’l vaig comprar quan estava a Estocolm) i la lectura és prou senzilla.

Next Page »