Publicacions


La malalties oblidades, bàsicament tropicals, no són rentables. Afecten a milions de persones però, tot i així, hi ha escassos i antics (sovint, amb molts efectes secundaris) tractaments. Això és bàsicament perquè aquestes malalties afecten a països, a població, amb pocs recursos i, per tant, un laboratori que desenvolupi i comercialitzi un medicament per a aquesta població, rarament obtindrà els escandalosos beneficis que obté produïnt un comprimit contra la caiguda del cabell.

Això fa que, aquestes malalties tinguin, com he dit, escassos tractaments, antics i amb greus efectes secundaris. Si bé és cert que hi ha grups de recerca, tot i que són minoria, que poden fer recerca bàsica amb aquestes malalties, aquests grups no tenen, ni de bon tros, els recursos necessaris per engegar tots els engranatges necessaris per a desenvolupar un nou medicament.

Avui, fent una mica de bibliografia he trobat un article a PLoS Neglected Tropical Diseases, de finals d’agost que parla dels avenços en el desenvolupament de fàrmacs per a aquestes malalties. La lectura, llarga però interessant, resumeix el que s’ha fet i s’està fent en el desenvolupament de fàrmacs per aquestes malalties.

Fa ja uns mesos vaig parlar d’un article publicat a la revista PLoS Computational Biology que posava la “ciència computacional” com a exemple de ciència que es podia fer en un país en desenvolupament.

Fa uns dies, la mateixa revista n’ha publicat un de molt similar: Ten Simple Rules for Aspiring Scientists in a Low-Income Country (deu normes senzilles per ser un científic en un país en desenvolupament). L’article no deixa de ser “curiós” i, igual que el que comentava fa uns mesos, interessant. De fet, l’article reflexa una de les coses que, diu, cal tenir en compte: fer-se veure i explicar-se al món.

Continua llegint: Com ser un bon científic en un país en desenvolupament

La ciència és quelcom exclusiu dels països rics? en certa manera sí. Només quan tens unes necessitats socials mínimes cobertes, decideixes invertir en ciència. La ciència és cara i, si en països com el nostre no hi ha una aposta clara de les institucions per la recerca, encara n’hi haurà menys en països on els recursos són més limitats.

Article complet: Ciència i desenvolupament. Un cas pràctic: Cuba

“Novetat” (per mi) de PLoS (Public Library of Science): Neglected Tropical Diseases, dedicada a les malalties tropicals oblidades. Desconec des de quan es publica aquesta revista però, per a mi, trobar-la ha estat una molt bona notícia. Darrerament he anat veient que el nombre d’articles dedicats a les malaltíes oblidades a la bibliografia en general ha anat en augment, sense tirar coets però de tant en tant he trobat algun article/noticia interessant.

Article complet: PLoS Neglected Tropical Diseases

“Fullejant” la revista Plos Medicine he trobat dos articles que m’han semblat interessants. Parlen de dues malalties que al “primer món” tenim pràcticament oblidades (d’algunes ens en recordem quan hem de viatjar) però que hipotequen molt seriosament el desenvolupament dels països empobrits: la malària i la tripanosomiasi africana.

Article complet: Malària i Tripanosomiasi africana, dos articles interessants

L’Agaricus bisporus és el “xampinyó comú”, el que més es cultiva i més es menja. Mai se li han assignat propietats nutritives especials, res que el convertís en un aliment funcional. En canvi, altres espècies de xampinyó comercialitzades sobretot al Japó, gaudeixen de gran històries com a aliments sans, que van bé pel sistema immune, contra el càncer,… naturalment, són molt més cars i apreciats que el pobre A. bisporus.

Article complet: Xampinyons antioxidants (i no ho sabíem!)

Article, review1 molt interessant que fa una posada al dia dels mètodes teòrics existents per a estudiar una catàlisi enzimàtica. Està escrit pel Prof. Arieh Warshel, de la Universitat del Sud de Califòrnia, que, tot i centrar-se molt en els seus mètodes (ell s’ho pot permetre), fa un repàs de tot el que podem fer a l’hora d’estudiar com funciona un enzim.

Article complet: Article interessant: Computer simulations on enzyme catalysis: methods, progress, and insights

El títol és molt enrabassat. A mode de resum puc dir que parla de la síntesi enantioselectiva d’unes molècules, que tenen un determinat nombre d’anells, anomenades helicens. L’article té una gran part experimental i una petita part teòrica que aporta una mica de llum a la part experimental. Sortirà publicat en el número del 7 de gener de la revista Chemistry – A European journal.

Per què en parlo? doncs per què, encara que hi hagi molts autors i el tema no tingui res a veure amb la meva tesi, és el primer article on apareix el meu nom. L’article és una col·laboració amb un grup d’orgànics (sense cap menyspreu, quan dic orgànics, em refereixo a gent experimental que treballa en química orgànica) de Madrid, la cap dels quals, es va trobar un dels meus directors de tesi en un congrés ara fa més de quatre anys, la conseqüència de la trobada van ser uns càlculs que han acabat formant part de l’article.

Llegir més

Escriure un article a una revista científica i fer-ho bé, no sempre és fàcil. Cal, primer de tot, tenir una feina de prou qualitat (insisteixo, per fer-ho bé -hi ha revistes i revistes…-), acurada i ben feta. Després escriure. I, finalment, enviar-ho a la revista en la que vulguis intentar publicar-ho.

Quan arriba a la revista, l’editor (en la majoria dels casos) fa un primer filtre. Si el passes, envia l’article als revisors, que faran els seus comentaris i opinaran sobre l’article. Un revisor pot demanar correccions menors, correccions més importants o, fins i tot, suggerir que l’article sigui refusat.

Llegir més

Ara fa uns mesos en vaig parlar i, ara, ho anunciaven alguns mitjans (1,2,…), és que avui, la novetat surt publicada a Science i Cell *.

Fer anar enrere el desenvolupament cel·lular per desdiferenciar de nou una cèl·lula ja diferenciada… Com vaig dir en el seu dia, això obre moltes portes a la recerca amb cèl·lules mare sense haver de recórrer a la clonació, evitant així les excuses ètico-religioses. Tot i això, aquesta descoberta, crec, que no hauria d’aturar la recerca que s’està duent a terme en el camp de la clonació terapèutica. La desdiferenciació, obtenir cèl·lules mare a partir de cèl·lules ja diferenciades, és un gran avenç, un gran pas endavant, però seria absurd limitar-se a una tenica i, més encara, quan aquesta encara té molt camí per recórrer. Per què dic això? per que poc després que es publiquessin els articles a la xarxa, el govern espanol va aprovar la llei que acceptava la clonació terapèutica i diferents grups conservadors es van afanyar a dir que la llei era innecessària ja que hi havia altres mitjans (el que avui es presenta).

*: sovint passa, i cada vegada més, que les revistes publiquen avans els articles on line que no pas en paper. A mesura que van acceptant i paginant articles els van publicant a la xarxa i, sovint, mesos després, apareixen en paper. En el seu dia, me’n vaig assabentar llegint el portal de notícies de Nature (molt interessant) i anant després a les publicacions en linia. Suposo que els mitjans més generalistes, estan al dia del que passa a les edicions en paper.

Next Page »