Farmàcia


Ahir al vespre, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va tenir lloc la taula rodona L’accés als medicaments com a dret humà: situació actual i iniciatives, de la campanya Salut per al Desenvolupament i emmarcada en el cicle Fàrmacs en un món global, organitzat per Justícia i pau.

L’acte, presentat i moderat per la periodista i membre del consell assessor de la campanya va comptar amb les intervencions de Xavier Seuba, professor Dret internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra, que ens va parlar dels medicaments com a dret humà fent un repàs històric amb alguns exemples. A continuació, el periodista del El País, Emilio de Benito, especialitzat en temes de salut, ens va fer un repàs històric de l’accés als medicaments. Després va ser el torn de Graciela Diap, coordinadora mèdica de Drugs for Neglected Diseases initiative (DNDi), que va parlar de la iniciativa. I, finalment, un cas pràctic i en primera persona, Erlin Rugama, de l’organització Acción Médica Cristiana, de Nicaragua, que ens va parlar de la situació d’accés als medicaments a Nicaragua i de com les ventes socials de medicaments pretenen donar accés a la població que ho necessita.

L’acte es va cloure amb un torn de preguntes-debat entre els ponents i el públic assistent. Va ser una bona oportunitat per saber el que hi ha i, sobretot, saber què s’està fent i quines opcions hi ha per millorar l’accés als medicaments.

Tot sovint, els programes de recerca sanitària tant públics com privats van enfocats a les malalties que ens afecten a nosaltres, la gent “del nord”, oblidant malalties tant greus com ara el Chagas, la Malària,… i moltes més. Això fa que em prous feines hi hagi tractament per algunes malalties. Però, què passa quan una d’aquestes malalties arriba al nord?

Llegir més

Contra l’engostipat… beure molt de líquid. Quan estàs engostipat el millor és fluidificar les mucositats i per fer-ho, pràcticament res millor que beure molt de líquid. També et pots ajudar prenent algun mucol·lític com ara Flumil (N-acetilcisteïna -desconec si n’hi ha un genèric-). En cas de tenir febre i/o mal de cap, Ibuprofè o Paracetamol. El primer cada 8 hores i el segon cada 4-5. En cas de grip (grip de debò), potser cal afegir-hi quelcom més, sempre sota control mèdic i/o farmacèutic.

Aquests dies arrossego un bon engostipat :-)

La marihuana, cànem, maria,… Cannabis sativa és una d’aquelles plantes destinades a tenir mil-i-un usos. Des de el seu ús com a fibra tèxtil, fins a diferents usos deguts a la seva composició química. Alguns més provats i demostrats científicament que d’altres.

Un estudi recent 1, publicat per la revista Science, afegeix una nova aplicació als derivats d’aquesta planta: tractament de les al·lèrgies cutànies. El nostre cos, de per sí, fa ús de cannabinoïdes endògens que es vinculen a l’aprenentatge i a les comunicacions entre el sistema inmune i el sistema nerviós. Aquests cannabinoïdes estarien relacionats amb les al·lèrgies, a l’estudi, amb les de pell.

Els experiments han consistit, primerament, en fer rates transgèniques que no expressin les proteïnes que reconèixen els cannabinoïdes endògens, de manera que, tot i que aquests productes són presents a l’organisme, no fan el seu efecte ja que, al no ser reconeguts per les seves proteïnes diana, no activen el sue mecanisme d’actuació. Després, s’han aplicat al·lèrgens a l’orella dels animals, cosa que ha originat la reacció al·lèrgica.

La segona part de la investigació ha consistit en aplicar, de forma exògena, els cannabinoïdes. Aquesta aportació externa de cannabinoïdes ha reduït, en un 50% dels casos, la ferida causada per la reacció desmesurada al contacte amb l’al·lèrgen. Tot i que el mecanisme d’actuació no està enclara clar, se suposa que aquests productes actuen contra l’al·lèrgia blocant les quemoquinones (proteïnes relacionades, entre d’altres coses, amb els processos inflamatoris).

Aquests resultats, segons els mateixos investigadors, no impliquen, per exemple, que, abans de fer servir productes amb níquel (metall molt al·lèrgen i present en molts productes de bijuteria), fumar-se un peta serveixi per eliminar l’al·lèrgia (tot i que potser l’efecte neurològic del producte et fa oblidar l’al·lèrgia…), ja que els experiments han demostrat efecte en aplicacions cutànies.

Aquests resultats obren les portes a futurs tractaments de dermatitis cròniques, i altres afectacions cutànies, actualment tractades amb esteroides i inmunosupresors (els dos amb efectes negatius a llarg termini).

Apa, ja tenim una aplicació més per a aquesta herba.

1-Karsak M., et al. Science, 316 . 1494 – 1497 (2007).

L’any 1996 hi va haver un brot epidèmic de meningitis a l’estat de Kano, Nigèria. Aquell episodi va ser aprofitat per la multinacional farmacèutica Pfizer per provar un nou entibiòtic: Trovan.

Aquell experiment es va fer sobre un grup de dues-centes perones. Cent van rebre el tractament amb el nou fàrmac i cent més van rebre el tractament amb un fàrmac ja aprovat, el cefriaxona, això sí, en dosis més baixes a les habituals. Tot el grup eren nens. Els resultats van ser desastrosos. Van morir onze nens i, dels que van sobreviure, molts van patir malformacions, problemes hepàtics i problemes cerebrals.

Tot i que els laboratori sempre a negat que les morts estiguessin relacionades amb el nou fàrmcac, molts pares de les víctimes van reclamar a la companyia ja que, per una banda mai van rebre un correcte consentiment informat i, per l’altra, el fet de sotmetre’s a l’estudi (sovint amb enganys i prometent una millor cura) va fer que els nens no rebessin tractaments ja provats que estaven aplicant diferents ONGs.

Hi ha un documental que en parla i que us recomano, Dying for drugs.

Han estat diverses les ocasions en que el govern de Kano ha denunciat el laboratori però, fins ara, mai s’ha donat la raó a les víctimes. Alguns casos encara segueixen oberts i d’altres han estat paper mullat. Recentment però, l’Estat de Nigèria ha portat la multinacional als jutjats i es demana una indemnització de set mil milions de dòlars. Caldrà veure què passa.

El cas és que el Trovan mai ha rebut autorització per a ser administrat en nens i, l’autorització obtinguda l’any 1997 als Estats Units, va ser revisada l’any 1999 després de veure que presentava greus efectes secundaris al cervell i el fetge.

Sovint es parla de la possible experimentació dels laboratoris farmacèutics al tercer món. Les multinacionals es defensen dient que compleixen al peu de la lletra la llei, que entre d’altres coses, requereix l’aprovació del govern o autoritat competent del lloc on es farà l’estudi i el consentiment informat dels pacients o, si aquests són menors, dels pares o responsables legals. El consentiment informat implica que la persona ha d’acceptar el tractament després d’haver rebut la informació necessària sobre els possibles riscos. Sovint, com és el cas de Kano, la informació es limita a dir que curaran el mal i la gent, desesperada, ho accepta. Això fa que la gent se sotmeti a assajos clínics sense saber-ho i que, a més a més, no recorrin a altres vies (admeto que no sempre disponibles) d’ONGs i altre entitats que apliquen tractaments aprovats.

El tema és tractat al llibre El jardiner constant de John le Carré i a la posterior pel·lícula.

Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya han presentat avui la web de la campanya La salut en el mil·lenni, una signatura pendent que té com a objectiu conscienciar i “implicar activament la societat catalana en la consecució dels Objectius del Mil·lenni en matèria de salut”.

Entre els objectius del mil·lenni, els que fan referència a la salut són: l’objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil, l’objectiu 5: Millorar la salut materna, l’objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties i, finalment, l’objectiu 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

A la web de la campanya podeu trobar tota la informació referent als objectius del mil·lenni esmentats, activitats de la campanya, notícies, així com també el manifest que us convido a signar.

Tot i que no m’hi dedico professionalment de manera directa, sóc llicenciat en Farmàcia. Sóc un farmacèutic que es dedica a la química computacinal. Bé, tot i que professionalment, com he dit, no em dedico directament a la farmàcia m’agrada llegir i estar una mica al dia i, a banda, la carrera de farmàcia m’ha donat uns certs coneixements (crec que bons) per entendre i opinar sobre certes coses. Ara us vull parlar del fenòmen sanitari del moment: la grip del pollastre.

Aquí als Estats Units (on m’estic unes setmanes) es parla molt de la malaltia i el risc que s’encomani entre humans, produïnt el que es coneix com a pandèmia (“epidèmia” a nivell mundial). Crec que el tractament que en donen els mitjans de comunicació és potser una mica exagerat: constantment es parla de la malaltia, de si el govern està preparat o no, de les vacunes, medicaments,… cal dir que a tota aquesta campanya dels mitjans de comunicació s’hi afegeix la “campanya econòmica”: gran part de les cadenes de farmàcies i supermercats (aquí molts supermercats tenen farmàcia) estan fent grans campanyes de vacunació contra la grip. No dic que sigui una pèrdua de temps ni quelcom innecessari. Simplement ho trobo una mica exagerat.

L’altra cara de la moneda la tenim a casa nostra i ens la serveix la corporació comunicativa nacional: la CCRTV. La única manera que tinc per veure què es cou als informatius de la nostra televisió és visitar el portal informatiu Catalunya Informació.com o Telenoticies.com. Ara no vull entrar en la qualitat del servei (ja me n’he queixat altres vegades) però si al tractament que donen de la notícia: pel meu gust, molt dolent. Llegint les notícies que van publicant sobre la grip del pollastre sembla que, o no en tenen ni idea o que es limiten a copiar el que “algú” els diu que posin, o les dues coses. Està bé no tenir una postura alarmista, però tampoc cal enganyar a la població: que no som burros!

Els amics dels informatius de la CCRTV es dediquen simplement a anar enunciant els casos de grip aviària que apareixen en aus i a dir a la població que calma, que no passa res. De tant en tant et trobes amb frases tan estelars com aquesta:

[...]Una solució aquesta (els fàrmacs i vacunes contra la grip estacional normal)que s’ha insistit en què no té cap sentit, perquè la vacuna de la grip comú no serveix per curar l’aviària.

Amb tot, les autoritats europees han volgut transmetre un missatge de tranquil·litat, perquè el risc de pandèmia és extremament reduït. [...]

En un altre enviament ja parlaré més detalladament dels riscos reals de la grip aviària en humans però, simplement dir que, aquesta cita anterior és una “animalada” (per ser suaus). En primer lloc, s’ha demostrat que alguns tractaments antivirals actuals serveixen com a profilaxi (prevenció) de la grip del pollatre. I, en segon lloc, el perill no és que els pollastres i altres aus vagin voltant pel món escampant la seva grip (si només fos això, la inidència en humans seria relativament minsa), sinó que el perill, real i greu, és que aquesta grip infecti a una persona que a la vegada estigui infectada amb la grip “normal”, el més provable en aquest cas és que el virus del pollastre muti (pateixi canvis en la seva estructura) i pugui encomanar-se entre humans produïnt una pandèmia ràpidament (recordem que la grip s’encomana molt fàcilment).

La OMS alerta del risc de pandèmia, el CDC (Centers for Disease Control and Prevention) també. I el risc és real, no se sap si a curt i a llarg termini, i potser tampoc cal ser molt alarmistes ara per ara, però el risc hi és. M’agradaria doncs saber per que els nostres amics desinformadors de la CCRTV ens anuncien (i no només una vegada) que “el risc de pandèmia és extremadament reduït”.

« Previous Page