Biologia


“Novetat” (per mi) de PLoS (Public Library of Science): Neglected Tropical Diseases, dedicada a les malalties tropicals oblidades. Desconec des de quan es publica aquesta revista però, per a mi, trobar-la ha estat una molt bona notícia. Darrerament he anat veient que el nombre d’articles dedicats a les malaltíes oblidades a la bibliografia en general ha anat en augment, sense tirar coets però de tant en tant he trobat algun article/noticia interessant.

Article complet: PLoS Neglected Tropical Diseases

“Fullejant” la revista Plos Medicine he trobat dos articles que m’han semblat interessants. Parlen de dues malalties que al “primer món” tenim pràcticament oblidades (d’algunes ens en recordem quan hem de viatjar) però que hipotequen molt seriosament el desenvolupament dels països empobrits: la malària i la tripanosomiasi africana.

Article complet: Malària i Tripanosomiasi africana, dos articles interessants

Petit problema bioinformàtic: treballo amb uns enzims anomenats Formiat deshidrogenasa. És una gran família d’enzims que tenen com a funció oxidar el formiat a diòxid de carboni obtenint dos electrons i un protó. Aquests enzims són presents en bacteris i aquests els empren com a font d’electrons i protons.

Article complet: Problema bioinformàtic

Avui, com fem cada quinze dies, a la feina hem tingut seminari de grup i avui em tocava a mi xerrar. Com que sempre els parlo del mateix (el per què de la selenocisteïna), he decidit fer una síntesi de resultats i explicar-ne alguns de nous però, sobretot, fer una introducció biològica a què és i com s’inserta a la cadena peptídica la selenocisteïna i com funcionen les Format Deshidrogenases.

Llegir més

Prop de San Cristóbal de las Casas, a Chiapas, hi ha un poble anomenat San Juan Chamula. Aquest poble té una sèrie de característiques que el fan especial. Té les seves pròpies lleis, normes de convivència, policia, consell de savis,… en fi, una petita illa al mig del país. Però hi ha un altre fet, que pot semblar curiós, tota la població adulta és intolerant a la lactosa.

Els humans som l’únic animal que hem evolucionat de manera que quan som adults mantenim els enzims necessaris per a assimilar la lactosa. Això permet que, per exemple, mentre escric aquest article, pugui estar prenent un cafè amb llet. De tant en tant podem trobar persones adultes que són intolerants a la llet (a la lactosa de la llet), però és quelcom no massa freqüent.

Llegir més

Logo de Debian-MedDebian-Med és una distribució debian enfocada a la pràctica mèdica i la recerca científica. Els programes que inclou, tots programari lliure, s’agrupen en diferents categories,  que van des de les més aviat de gestió fins a grups de programes clarament encarats a la recerca, passant per bases de dades de medicaments, documentació,…

A banda de ser una distribució com a tal, part d’aquests programes estan inclosos en la distribució “normal” de Debian, la pega està però, en que molts formen part de la testing i/o la unstable. Les diferents categories també inclouen programari relacionat però que (encara) no forma part dels repositoris Debian.

Pel que fa al programari més científic, destaco el que fa referència a la Biologia molecular ja que inclou una gran quantitat de programes encarats a la manipulació de seqüències, aliniaments, cerques en bases de dades,…

(Explicat a selenocisteina.info)

Estructura cristal·logràfica de l’H5N1, la variant més malèvola de la febre aviar.

2fk0_bio_r_250.jpg
Imatge del Protein Data Bank

Un grup d’expedicionaris americans i indonesis van estar, al mes de juny, a les muntanyes de Foja, a l’est de Papua. Allà, pel que sembla, van trobar-se amb una possible espècie de mamífer desconeguda: una rata gegant. La rata seria cinc vegades més gran que una rata vulgaris de ciutat.

Trobar i “catalogar” noves espècies de mamífers avui en dia és quelcom poc freqüent, i menys d’aquestes característiques. Però cal tenir en compte que la zona de les muntanyes de Foja és bàsicament un “bosc plujós” pràcticament inexplorat per l’home. Una altra expedició, l’any passat hi va descobrir moltes noves espècies de papallona.

Hi ha algunes branques de la medicina que diuen que igual cura igual. Doncs bé, la revista Cell Stem Cell publica avui un article on explica que el teixit muscular de persones afectades per la distròfia muscular de Duchenne, conté cèl·lules mare adultes que poden guarir aquest tipus de patologia muscular.

Les distròfies musculars són provocades per una mutació en la distrofina, que provoca problemes musculars i finalment la mort. El que s’ha descobert és que el teixit muscular d’aquestes persones conté unes cèl·lules que, amb una modificació genètica,  poden invertir aquesta mutació i millorar els efectes de la malaltia. L’experiment s’ha fet extreient teixit muscular  de persones afectades per la distròfia muscular de Duchenne, s’han modificat genèticament aquestes cèl·lules i s’han injectat en ratolins malalts. Passats uns dies,  s’ha vist que els ratolins tractats han millorat els efectes de la patologia muscular que els afectava.

Blogged with Flock

Com era d’esperar (i de fet ja ho vaig dir), l’anunci de l’obtenció de cèl·lules mare a partir de la pell, ha animat als sectors més conservadors que, amb excuses ètico-morals, s’oposen a la recerca amb cèl·lules mare embrionàries. Només cal tafanejar una mica per internet per veur-ho.

Segons ells, un embrió és una vida en desenvolupament i matar-lo per tal d’obtenir-ne cèl·lulers mare és matar una vida. Això, ètica i religiosament, no pot ser. No es pot matar una vida! Però si que es pot morir gent per la no actuació científica. Bona ètica aquesta!

Però bé, el que no diu aquesta gent és que la recerca amb cèl·lules mare embrionàries es fa a partir d’embrions descartats de les fecundacions in vitro. M’explico. Quan es fa una fecundació in vitro es fecunden molts òvuls de cop, això fa que si els òvuls implantats a la dona no prosperen, se’n tinguin més ja preparats. Igualment, això permet tenir més òvuls a punt per si, en el futur, la parella desitja tenir més fills. Aquests òvuls fecundats (embrions) es desen congelats en nitrògen líquid durant un periode de temps determinat (ara no el recordo, però no sé si són cinc anys), passat el qual, són destruïts. Aquests són els que, en tot cas, són aprofitats per a fer recerca.

Paral·lelament, i ja a nivell més mèdic, es poden obtenir cèl·lules mare a partir de la sang de cordó umbilical (els famosos bancs de sang de cordó umbilical dels que de tant en tant ens parlen). Aquestes cèl·lules, poden ser emprades per guarir determinades malalties en els primers anys de vida de l’infant. Altres vies d’obtenció de cèl·lules mare amb finalitats directament mèdiques, podria ser la de generar un embrió clònic a un malalt (a partir del seu material genètic) i d’ell obtenir-ne cèl·lules mare.

És en aquest darrer punt en l’únic en que, com a màxim, crec que es podrien agafar aquest opositors tant ètics. En el primer punt, el d’obtenir cèl·lules mare d’embrions congelats, no sé on veuen la no ètica en fer ús d’un material que serà destruït (els hem de mantenir congelats eternament?). En el segon punt, el de la sang de cordó umbilical, no crec que hi pugui haver cap problema ètic. I, en el darrer, crear un embrió per guarir a un malalt, personalment, no hi veig cap problema en crear un embrió per a curar algú que pot morir si no s’hi intervé.

Però el fet és que, oposar-se a la recerca en cèl·lules mare (que, com dic, en cas de cèl·lules mare humanes aquestes venen d’embrions congelats) amb l’excusa de l’ètica ho trobo, com a mínim, una aberració. Personalment, les cèl·lules mare no crec que matin a ningú, tot el contrari! Veure curar el Parkinson d’un avi, o algun problema greu en el desenvolupament d’un infant, són un motiu prou vàlid com per aturar el desenvolupament d’un grup de cèl·lules anomenades embrió.

« Previous PageNext Page »