Dia de reflexió post-electoral. Reflexió profunda, en molts sentits. A Barcelona ha guanyat Convergència i Unió i en Xavier Trias serà el nou alcalde. Aquesta ja és una dada prou significativa i important de la jornada electoral del #22m. No diré que no m’alegri el canvi, crec que, després de 32 anys, una regeneració, un canvi de partit és important.

Però aquest no seria el fet que destacaria més de la jornada d’ahir. El pitjor d’ahir va ser la irrupció i l’augment del vot tenyit de xenofòbia. Per una banda el PP, un augment de vots i representació que em preocupa, que em preocupa més enllà del seu espanyolisme i, sovint, anticatalanisme (dos trets que, agradi o no, són característics d’aquest partit). El que més m’amoïna del PP que va triomfar ahir (tot i que no passa de ser la tercera força política del país) és que ha mantingut un discurs populista que no és propi d’un partit que aspira a manar a l’estat espanyol.

El Partit Popular ha arrasat a Badalona on, que jo sàpiga, només ha parlat de la immigració i la inseguretat ciutadana barrejant, perillosament, ambdós conceptes. Un PP que ha passat a ser la tercera força política de l’Ajuntament de Barcelona amb un candidat que va arribar a dir que la immigració ens porta malaltíes. L’única malaltia que conec que hagi “generat” la immigració la pateixen ells i es diu intolerància i xenofòbia.

A banda del PP tenim la Plataforma per Catalunya. Populisme barat. Però populisme que ha arrelat. El seu discurs és el de la immigració, i no diuen altra cosa! però guanyen vots.

És cert que cal un canvi en el sistema polític del país (les llistes obertes, el finançament dels partits i el no poder-se presentar si s’està imputat en algun delicte de corrupció en són només tres exemples). No sé si la manera d’articular-los és acampar la plaça del poble. Però el que sí que cal fer, i amb urgència, és treballar per millorar la societat i evitar sentir la vergonya d’un nou 23 de maig. El meu país no és així, és un país obert, integrador, d’oportunitats i tolerant. Qui no el vulgui així, que marxi.