February 2011


Quelcom força desconegut però realment útil, sobretot si es treballa amb altres persones i es volen fer reunions a distància: Dabbleboard, una “pissarra” on line.

Dabbleboard és una eina gratuïta (tot i que també tenen plans de pagament) que permet fer dibuixos des del navegador d’internet. Permet fer coses força bàsiques (línies, quadres, cercles, canviar de color i estil lliure) i alguna de més sofisticada, com ara pujar una fotografia i treballar sobre ella (no a nivell de retoc forogràfic, sinó més aviat per ressaltar-hi coses).

El punt fort de l’aplicació és que permet compartir els gràfics amb terceres persones i, és més, es pot fer l’edició simultània d’un mateix dibuix per més d’una persona, cosa amb la que podem, per exemple, dibuixar esquemes quan es fan reunions via Skype. A més a més, l’edició pot no ser simultània, és a dir, jo em connecto, dibuixo quelcom i ho comparteixo amb “x” persones, que faran les seves modificacions quan puguin.

En cas que es faci una edició simultània, hi ha la possibilitat de mantenir un xat amb les persones amb qui s’està treballant i, fins i tot, permet fer videoconferència (aquesta funcionalitat però, no l’he provat).

Per fer servir l’aplicació no cal ni registrar-se, ara bé, un senzill i gratuït registre (com he dit abans però, si es vol, també hi ha plans de pagament) ens permetra desar les nostres imatges en una llibreria pròpia. Si es vols compartir quelcom però, no s’obliga a registrar a la gent amb qui es vol compartir.

I qui diu “no menjarà”, diu, no tindrà els antiretrovirals que fa anys que aquell programa d’un determinat govern del nord li subministra o, diu, no es podran fer unes letrines i la canalla haurà de seguir bebent aigua contaminada o, diu, aquell hospital que ha costat anys fer funcionar deixarà de fer-ho o, diu…

Ahir ho parlàvem a casa i avui veig que el País també en parla.Hi ha crisi, greu. Sembla que els que manen al nord se n’han adonat tard i ara es dediquen a retallar a tort i a dret. I, què és el que és més fàcil retallar? allò “dels altres”: cooperació i desenvolupament. Aquí la crisi ens suposa retallades, gent a l’atur, “apretades de cinturó”, però tenim uns serveis bàsics garantits. “Allà”, no. Diferents entitats estan anunciant expetients de regulació d’ocupació i aturades i relantiments en projectes. I, tot això que per a nosaltres pot suposar una “apretada de cinturó”, a la gent que patirà aquestes retallades en cooperació els suposarà el que comento unes ratlles més amunt: des de no poder menjar (cal dir que la crisi va acompanyada d’un augment dels productes bàsics com el blat i l’arròs degut a… l’especulació!), a quedar-se sense una medicació o a quedar-se sense unes letrines.

I no és poca cosa. Tothom entén que cal menjar. Però, imagina que una persona que fa anys que s’està prenent antiretrovirals (amb tota l’educació sanitària que ha calgut perquè seguís bé el tractament), ara li dius que no en pot prendre més. Què passarà si d’aquí uns anys aquesta persona segueix viva i li tornes a dir que ja en pot prendre? què passa amb les resistències? O l’exemple de les letrines. Hi ha qui dirà, “que es gestionin ells que fan amb la seva merda”. Molt bé, i què passa si es contamina l’aigua i la canalla en beu?

Retallar en sectors com la cooperació i el desenvolupament implica perdre molts anys de feina feta, implica hipotecar un futur no molt llunyà que requerirà molta més ajuda pel mal comès. És això el que realment volem? Si bé és cert que hi ha menys diners i que per tal de garantir uns serveis bàsics cal gestionar aquests diners amb més eficàcia, procurem que no sempre rebi qui més hi pot perdre. A mi, tenir un euro menys al dia no crec que m’afecti massa, però un euro al dia pot ser tot l’ingrés que té una família en alguns països del sud.