Avui és 31 de desembre, s’acaba l’any 2010 i d’aquí unes hores comença el 2011. Arribats a aquest punt, toca fer balanç de l’any que es deixa i fer promeses per l’any que es començarà. L’any no puc dir que hagi anat pas malament. Una mica massa intens, això sí! però no ha anat malament. L’Aniol ens fa adonar que el temps vola: fa un any era un nadó que bàsicamet menjava i dormia i ara pràcticament ja camina. El temps vola i cal aprofitar-lo.

Avui però, com m’ha dit un amic meu via Twitter, no celebraré només el canvi d’any. Avui és especial. Deixo enrere una etapa professional i en començo una de nova.

L’1 de desembre de 2003 començava la tesi. Des que havia acabat la carrera que tenia al cap fer quelcom de ciència i ordinadors però no sabia massa ni com ni on. Vaig començar un projecte de tesi que pretenia entendre el perquè la natura feia servir un aminoàcid especial. Per mi era quelcom totalment nou, havia fet algun curs de bioinformàtica, coneixia algunes eines per analitzar DNA, però allò de poder entendre una reacció química gràcies a un ordinador m’era un xic estrany. Ara no sé entendre moltes coses sense aquestes eines.

Quasi cinc anys després, l’octubre de 2008 defensava la tesi i obtenia el títol de doctor. Va ser un dia que recordo ple de nervis però també un dels moments més emotius i especials que he viscut. Sinó fos perquè és una feina feixuga i llarga que demana quelcom més que paciència, ho recomanaria a tothom.

Amb la tesi a la butxaca vaig començar el post-doc. Canviava de tema, seguia amb la química i els ordinadors però ara no pretenia entendre com influia un electró en una reacció. M’he dedicat a la quimiogenòmica. Programar scripts per manipular molècules, predir-ne les activitats, manipular quantitats ingents de dades,…

Tot i que seguiré vinculat com a col·laborador a l’IMIM, on he fet el post-doc, avui començo una nova etapa. Serà la primera vegada en que acabo una feina sense tenir un contracte a punt de signar per començar-ne una de nova. És hora d’engegar un nou projecte, de seguir fent recerca però des d’un altre angle, aprofitaré tot el coneixement que hagi pogut adquirir durant aquests anys per a tira-lo endavant. Amb un bon amic i antic company de feina hem estat temps pensant el què i el com. Els darrers mesos hi he estat dedicant estones, mirant de compaginar-ho amb la feina i el fer de pare. A partir d’ara m’hi dedicaré plenament.

És emocionant. No sabem com anirà però provar-ho de ben segur que valdrà la pena. Així que, fent-me meu (i modificant una mica) el lema d’un nou diari: el meu futur comença ara.