A la feina em queden una mica més de dos mesos de contracte. Hauré estat dos anys i quatre mesos fent de post-doc. Crec que je après força, gestió, programació i tècniques computacionals molt interessantas.

Fa temps que tinc al cap un projecte de “ciència 2.0″. Parlant amb un amic meu, el projecte ha derivat en quelcom més gran. I, si és mínimament viable, el tiraré endavant. De ganes i il·lusió, no en sobren.

Per què ho vull fer? Perquè hi crec. I perquè tinc idees i les vull posar a la pràctica. Perquè no vull que tot passi i ja està. Faig recerca, i en seguiré fent!, però sóc un cul inquiet, el meu cap no para. No vull dir que tot el que se m’acudeixi sigui materialitzable o viable però, en present i passat, he tingut idees-projecte (moltes de les quals ni les he comentat amb ningú) que, per mandra o desídia (o, simplement, manca de temps) no he fet i després me n’he penedit.

Alguns exemples? N’hi algun de “fantasma”, i algun de més real. Dels primers n’hi ha dos que fan certa ràbia (tampoc sé què hagués passat si els hagués fet). L’any 2003, amb un amic vam començar a desenvolupar el que seria l’embrió de les actuals xarxes socials. Aquell web era concretament, per fer xarxes d’intercanvis de cases, els usuaris oferien espai a casa seva i, a canvi, podrien accedir als espais dels seus amics i dels amics dels seus amics, era una manera de viatjar amb l’allotjament gratuït. No ho vam fer i ara tenim el Facebook i infinitat de xarxes socials. Temps després, el 19 de novembre de 2006, l’Oriol Morell va anunciar al seu bloc la creació d’una “categoria” miniposts. Pel meu cap de seguida va córrer la idea de fer quelcom similar però a l’estil blogger o wordpress, obrir un servei perquè la gent que en fos usuària pogués escriure això, miniposts. En fi, no cal que digui a què s’assembla.

Darrerament n’hi ha hagut un de més real, de més de tocar de peus a terra. La “materialització” l’ha fet Invitrogen i es diu Invitrogen-Select, el producte llegeix l’RSS d’algunes fonts científiques i les mostra als usuaris en funció d’unes paraules clau. En fi, no és exactament el que volia fer però, m’han passat al davant.

No sé què passarà d’aquí uns mesos, però, mentre ho intentem, disfrutarem!