Fa temps que em queixo que les administracions obliguin a la ciutadania a fer servir un programari o un altre per tal d’accedir als seus serveis que, fet i fet, són de la pròpia ciutadania. Així doncs, de la mateixa manera que em queixo quan em forcen a emprar el Word de Microsoft per omplir un document per sol·licitar un projecte, també trobo just queixar-me quan m’obliguen a fer ús del Microsoft Internet Explorer per a accedir a algun servei públic. Cap dels dos és “gratuït”.

En el cas del Word està clar: cal pagar per tal de tenir una llicència i utilitzar-lo. En el cas de l’Internet Explorer és una mica més difús. Si bé, ara per ara no cal pagar per fer-lo servir, tenir-lo implica tenir instal·lada alguna versió de Windows i, per tant, passar per caixa.

Però, per què comento que l’Internet Explorer és gratuït “ara per ara”? Doncs perquè ahir em vaig sorprendre en descobrir que ara calia pagar per fer servir l’Outlook (el programa client de correu electrònic de Microsoft). Fins ara jo sempre havia cregut que l’Outlook o, com a mínim alguna de les seves versions, era “gratuït” però, ahir, en anar a comprar un ordinador i la respectiva llicència per l’Office vaig preguntar quina diferència hi havia entre la versió d’Office que agafava jo i algunes altres: l’Outlook. Si volia una versió Office que portés l’Outlook (que no és el cas), havia d’agafar un Office professional, molt més car.

Això lliga clarament amb la política de l’empresa: ofereixo quelcom més o menys gratuït durant molt de temps i, quan la gent hi estigui ben enganxada, començo a cobrar. Amb Windows han fet el mateix, han permès durant anys, que la gent a casa el tingués pirata, l’objectiu era que la gent s’hi enganxés i no pogués viure sense aquest sistema operatiu. Això implicava que, a les feines, aquesta gent també hagués de treballar amb Windows, aquí amb una mica més de control sobre les llicències. I, ara, en els darrers mesos (i algun any), ja tothom ha de passar per caixa, el control sobre llicències és quasi total (les bones i permanents connexions a internet ajuden a controlar). Tothom (o quasi tothom) hi està ben enganxat.

I, per tant, què ens fa pensar que no passarà el mateix amb l’Internet Explorer? Per sort, per tot hi ha alternatives lliures. Si bé pel sistema operatiu poden ser una mica més “inaccessibles”, amb el correu i la navegació les alternatives són fàcils d’emprar i estan a l’abast de tothom. Només cal que algunes empreses i institucions públiques no ens obliguin a ser clients de Microsoft per a accedir als seus serveis en línia.