Qui em conegui sabrà que sóc amic de les (noves) tecnologies. M’agrada que es puguin aplicar per fer-nos més senzilla l’existència, distreure’ns, automatitzar processos, i, perquè no, aplicar-les en unes eleccions.

Aquesta darrera aplicació, l’electoral, estalviaria temps i errors en els recomptes, suposaria una necessitat de menys persones a les taules,… Però implica dues coses basades, sobretot, en la seguretat. Primer, la identitat de qui vota, el sistema hauria de garantir que qui voti sigui qui diu ser, que es puguin evitar suplantacions d’identitat. I, segon, la privacitat, el mantenir el vot secret, que el sistema no desés conjuntament les persones que han votat amb el seu vot.

A casa nostra alguna vegada s’ha fet alguna prova pilot però, és ara, amb la consulta sobre la Diagonal de Barcelona, que s’ha aplicat, per dir-ho d’alguna manera, a un cas real i a gran escala (tenen dret a vot un milió i mig de persones. A banda de les consideracions legals que hi ha al voltant d’aquesta consulta ciutadana, del que vull parlar és del sistema de vot electrònic.

Dilluns al migdia, quan el sistema fallit m’ho va permetre, vaig emetre el meu vot. Estava realment encuriosit per saber com es faria l’autenticació del votant i em vaig quedar una mica de pedra. Hi ha dues opcions prou segures (i en les que crec que s’hauria d’apostar si mai s’estén aquest sistema votacions), el DNI electrònic i el certificat digital. El primer fa que hagis d’introduïr el teu document identificatiu en un lector d’un ordinador i, una vegada teclejada la clau, et reconegui com a tu. Crec que és la manera més segura. La segona opció, la del certificat es basa simplement en una idea similar. Una entitat emisora de confiança emet un certificat que t’instal·les a l’ordinador. Quan accedeixes al web, el teu navegador envia aquest certificat al cervidor i aquest et reconeix.

Però, en la consulta ciutadana de la Diagonal hi ha una tercera manera, que és la que em va sorprendre: introduir el NIF i la data de naixement! I ja està! bé, cal donar un número de mòbil al que t’envien una clau amb la que podràs completar el procés de vot.

Jo em pregunto, en aquesta darrera opció, on hi ha la seguretat? com s’evita que algú et suplanti la teva identitat? només cal saber un NIF i data de naixement! De fet, ja ha passat, algú ha votat en nom de l’Alberto Fernández Díaz.

Veient aquest tipus d’errades (amb els tres milions que ha costat muntar tota la consulta) crec que la confiança que es transmet a la ciutadania és una mica pobre. M’agradaria que el vot electrònic estigués més extès la manera de funcionar és la de Barcelona, no cal, confio més en els paperets dins el sobre i en que tres persones diferents es mirin el meu DNI.