Diuen que un dels èxits que va tenir Obama a les eleccions va ser a internet. Va aconseguir moure una gran massa crítica fent ús de les eines anomenades 2.0 que ens ofereix internet. Eines com ara el Twiter i el Facebook. Aquestes eines permeten arribar a molta gent de manera molt senzilla però, el que les fa, al meu entendre, molt més atractives, és la possibilitat de rebre resposta de la gent d’interactuar-hi.

Això està “revolucionant” la política a casa nostra. Hi ha qui ho fa amb més gràcia i hi ha qui ho fa amb menys. Hi ha qui es dedica a escriure coses al Twitter i al Facebook però sense respondre als “feedbacks” (per a mi això no és 2.0) i hi ha qui fa política 2.0 de debò, esciuren missatges i a la vegada responen. Actualment és ben senzill tenir una “conversa” amb un diputat o diputada del Parlament i, fins hi tot, fent ús de les etiquetes, seguir un ple del Parlament i intercanviar opinions amb d’altres usuaris i, fins i tot, els mateixos diputats. I això és fantàstic.

Fent conya, hi ha qui parla del “Piulament de Catalunya” (el nom ve del Twitter ja que en català, als missatges curts se n’hi diuen piulades). Per què? doncs perquè cada vegada són més els diputats i diputades que fan servir Twitter. I, exepte alguns que són purament 1.0 (ja ho he comentat), la majoria són 2.0 total, intercanvien opinions, hi pots “parlar”, opinar,…

I això de ben segur que afectarà a la manera en com es farà campanya a les següent eleccions catalanes. En passades eleccions hi ha hagut alguns “blufs” de polítics que havien creat comptes en eines 2.0 però sense aprofitar-les al màxim ni donar-los cap mena de continuïtat després de la cita electoral. Ara però crec que és diferent, hi ha una gran massa social de polítics que estan fent ús d’eines com Twitter i ho fan prou bé. No veurem cap alt càrrec fent política 2.0 de debò, però sí que hi trobarem una gran quantitat de parlamentaris i polítics de base o amb càrrecs intermitjos. Estic segur que a les properes eleccions, part de la campanya serà 2.0.