November 2010


Sovint, si treballem amb més d’un ordinador, ens trobem que, per intercanviar dades (documents, fotos i altres arxius), hem d’optar per solucions com ara enviar les dades per correu o anar sempre amb un llapis USB (pendrive).

Dropbox pretén solucionar aquest problema (sempre que es disposi de connexió a Internet). Com? doncs posant totes aquestes dades en un servidor remot. Això es pot fer de moltes maneres, jo mateix, a la feina, tinc còpies de seguretat en diferents ordinadors. Però Dropbox ho fa d’una manera molt fàcil i quasi transparent per a l’usuari.

Com ho fa? només cal donar-se d’alta com a usuari i instal·lar un programa que la mateixa empresa et proporciona. Aquest programa, disponible per a Windows, Linux, Mac i alguns sistemes operatius mòbils, et crea una carpeta. Tot el que es copiï en aquesta carpeta està de manera automàtica, disponible a tots els dispositius on tinguis instal·lat el programa (amb el mateix nom d’usuari, és clar!). Al copiar un arxiu en aquesta carpeta, aques document és copiat al servidor de Dropbox i, a la que hi connectis un nou dispositiu, el contingut de la carpeta es sincronitza amb el que hi ha al servidor.

A més a més, totes les dades de la carpeta Dropbox estan també disponibles al web. Només cal accedir al web amb l’usuari i la clau i veuràs que hi tens tot el contingut de la teva carpeta. Això és útil, per exemple, si vols accedir o desar dades des d’un ordinador públic on no hi puguis o vulguis instal·lar el programa.

Una altre aplicació de l’eina és quan vols penjar quelcom a internet perquè un grup determinat de persones ho descarregui. Si et fixes en el contingut de la carpeta Dropbox, hi ha una subcarpeta anomenada Public. Per defecte tot el contingut de la teva carpeta és privat, ningú més hi pot accedir, excepte el que posis a la carpeta públic. Així doncs, si vols compartir quelcom només cal que ho posis en aquesta carpeta. Però, com ho descarrega la gent? Has d’obtenir l’adreça (URL) d’Internet del document, per fer-ho ves al web, accedeix a la carpetre Public i clica amb el botó dret sobre l’arxiu que vols. S’obrirà un menú i només cal escollir l’opció Copy public link. Aquest és l’enllaç que has de donar a la gent amb qui vols compartir.

El compte bàsic, que ofereix fins a 2Gb d’espai, és gratuït. Si es volen paquets superiors, s’ha de pagar. Hi ha però, promocions com ara convidar usuaris a utilitzar el servei, et regalen espai (fins a 8Gb). Així que si algú vol tastar l’aplicació, em pot demanar que el convidi, l’alta és gratis però si et convido jo, guanyo espai :-)

Finalment, un detall tècnic que dóna seguretat i fiabilitat. És pràcticament impossible perdre les dades que poses a Dropbox. Perquè? les dades no estan en una sola màquina sinó que fan servir el sistema d’allotjament cloud d’Amazon, cosa que replica les dades en diferents servidors donant una fiabilitat del 99.99999999% (dades del web d’Amazon).

Ara fa uns dies anunciava que miraria d’anar fent escrits sobre les diferents eines 2.0 que trobem a la xarxa. Començo la serie amb el Twitter.

Twitter és un servei de microbloging, és a dir, com un bloc però amb escrits molt curts, d’un màxim de 140 caràcters. Tots els escrits d’un usuari es recullen a la pàgina de l’usuari. Per exemple, el meu usuari és alfonsnic i a la meva pàgina www.twitter.com/alfonsnic tothom (*) pot veure tots els meus escrits.

Però, com ho fem per veure el que diuen els altres usuaris? certament, anar visitant les pàgines de cada usuari per veure el que diu no és ni pràctic, ni còmode, ni funcional. Per això existeixen els contactes, en llenguatge tuitaire, els followers (seguidors). Quan veus un usuari que t’interessa, simplement cal que cliquis l’opció follow (seguir) i, a partir d’aquest moment, quan entris al twitter amb el teu usuari, a la pàgina inicial veuràs el que has escrit tu i tota la gent que segueixes.

Respondre missatges
Si vols que algú s’assabenti d’alguna cosa o vols respondre un twit d’un usuari concret, només cal que afegegixis l’usuari (amb una @) en un missatge. Per exemple, si jo escric alguna cosa i algú em vol respondre, simplement cal que comenci el seu escrit amb @alfonsnic. Un altre exemple pot ser que vulguis escriure quelcom i t’interessi que jo me n’adoni, simplement cal que, en algun lloc del missatge hi indiquis el meu usuari. Això darrer, sovint es fa amb un “Cc: @alfonsnic” (es pot fer com es vulgui però la gent acostuma a posar això als missatges).

RT: Re-Twit
Tu escrius una cosa i jo et faig un RT (o re-twitt) o, el que és el mateix, escampo a la meva xarxa de contactes (a tothom qui em segueixi) alguna cosa que ha escrit algú que segueixo jo. En aquest cas, els missatges comencen “RT @usuariquehohaescrit: missatge”. Aquí hi ha la gràcia de les xarxes socials, imagina que jo segueixo a una persona (A) que té 50 seguidors i que a mi em segueixen trenta usuaris. Aquesta persona pot arribar, de manera fàcil a vuitanta persones. Com? escriu quelcom que arriba directament als seus 50 seguidors, a mi m’agrada i ho retuitejo, arribant també als meus 30 seguidors. En Jaume Albaigès ho explica amb un cas pràctic molt didàctic en el seu article: Retuitejar per sensibilitzar: un cas pràctic.

Privacitat
Quan hom es disposa a iniciar-se en el món de les xarxes socials sempre té certa por, una por que sol anomenar-se privacitat. Podrà tothom veure el que escric? la gent podrà fer-me comentaris que no m’agradin? Ara pretenc respondre a l’* que he indicat fa una estona. Sí, per defecte tothom pot llegir el que escrius. Ara bé, si vols que els teus escrits només els vegin les persones que et segueixen i que tu, prèviament has autoritzat, has d’activar l’opció “protegir els twits”. Això farà que al costat del teu usuari hi aparegui un candau i que, quan una persona va a veure el que escrius, li aparegui un missatge que digui que l’has d’autoritzar. No és res complicat però limites a qui et segueixi. A mi, personalment, m’agrada més tenir-ho obert, si que és cert que a vegades em trobo amb seguidors més aviat estranys (sobretot, robots d’spam), en aquests casos, simplement bloquejo l’usuari i llestos (si mires els teus seguidors, hi ha una opció per cada seguidor, que diu block.

En cas que vulguis comentar quelcom a algú i només a aquest algú, pots fer servir els missatges privats. Ve a ser com enviar un mail però en 140 caràcters :-)

Hashtags
Un hashtag és una etiqueta, és a dir, posar una etiqueta en un twit teu. Com es fa? senzill, simplement cal posar un # davant l’etiqueta i llestos. Aquestes etiquetes són molt útils a l’hora de buscar coses de temes concrets. Els usuaris que parlen d’aquell tema afegeixen l’etiqueta als seus escrits i aquests apareixeran quan algú busqui escrits sobre aquell tema.

Un exemple, les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre d’enguany. Corren dues etiquetes, #28N i #e10. O, un altre exemples, alguns programes de televisió: #elconvidat, #nomelapuctreuredelcap (aquesta és una mica massa llarga) i #bandaample. La gràcia de les etiquetes és que siguin úniques i el més curtes possible.

Hi ha diferents serveis per veure rànquins d’etiquetes, un d’ells és Twit.cat.

En el marc de la campanya “Salut per al Desenvolupament“, Medicus Mundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, organitzen la jornada “Lliçons apreses. Sistemes de salut de Nicaragua, Moçambic i Índia“.

“L’objectiu és aprofundir sobre els diferents models de finançament i de cooperació dels sistemes de salut dels països en vies de desenvolupament, i conèixer de primera mà tres casos concrets: Nicaragua, Moçambic i Índia. D’altra banda, també volem aprofundir en les polítiques de salut implementades en aquests països, els reptes dels Governs del Nord i de les ONGD i com podem maximitzar l’eficàcia de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, per tal de garantir el dret a la salut i disminuir les morts evitables.”

L’assistència és gratuïta però cal una inscripció prèvia enviant un correu electrònic a l’adreça info@salutxdesenvolupament.org.

Díptic de la jornada.

Vivim en l’era 2.0. Tot és a la xarxa i ho podem fer tot fent servir tot d’eines que tenim a la xarxa. Des de compartir documents fins a explicar minut a minut el que estem fent. Núvol (cloud), Twitter, DropBox, Facebook, Byt.ly, RSS,… i totes les eines que se’n deriven.

Dies enrere una amiga em va demanar un cop de mà per un curs d’introducció a les eines 2.0 que està fent. Em va agradar que em preguntés i em va agradar poder-la ajudar. Avui, aquesta tarda, he d’explicar a un amic com funciona Twitter, què és, per què serveix, com,… He d’admetre que m’agrada “evangelitzar” la gent en aquest camp. Tinc les meves opinions particulas i crítiques amb algunes d’aquestes eines però en general m’agrada fer-les servir i admeto que estic content sempre que algú em demana un cop de mà per aprendre’n a fer servir alguna.

Fa dies que hi dono voltes i al final he decidit que, poc a poc, aniré fent petits tutorials-introductoris sobre aquestes eines, per a què serveixen, com fer-les anar, com gestionar-les,… No prometo (ni puc ni ho vull) cap mena de periodicitat (aniré escrivint quan pugui), i ho explicaré tot partint dels coneixements que en tingui i la meva experiència. En resum, modestament espero que algú en pugui fer ús.