A la Índia hi ha un graó social conegut com els intocables. La raó per anomenar-los així és que són l’escala més baixa de la societat, la gent que no té absolutament res, que de dia deambulen pels carrers i de nit dormen a les rotondes de les grans ciutats.

Aquí també tenim un grup de gent intocable. Però en un sentit completament diferent al que té a la Índia. Aquí els intocables és un grup de gent que, pel fet d’haver passat un examen, gaudeix d’una feina vitalícia i d’uns drets adquirits que mai ningú s’ha atrevit a tocar.

Ahir, el president del govern de l’Estat Espanyol va destapar la caixa dels trons anunciant una retallada del sou del funcionaris i una congelació salarial de cara a l’any vinent. A mi, una retallada de sou no em sembla massa bé però, tenint en compte que l’any passat aquest col·lectiu es va negar a patir una congelació salarial, és una mesura no tant injusta.

Ahir un sindicalista dels funcionaris, sí, els funcionaris i funcionàries també tenen sindicats, es queixava que els retallaven els ja miserables (segons ell) sous que tenen. Jo li diria que no pateixi, que sí, li retallen una mica el sou i l’any vinent no li augmentarà però, part del seu sou li estic pagant jo, que l’1 de gener no tindré sou (el meu contracte s’acaba aquest any).

També li preguntaria a aquest sindicalista funcionarial per les seves condicions laborals, quantes setmanes de baixa per maternitat tenen les dones funcionàries? quines opcions de reduccions de jornada (amb el 100% del sou, no us penseu!) té la gent amb fills petits? quins horaris tenen? quin control de productivitat? I ens queixem perquè ens redueixen el sou un 5% i l’any vinent ens el congelen. Va home, va!

Parlant d’horaris i productivitat. Li demanaria a aquest sindicalista que es passegi per qualsevol secretaria o departament de qualsevol universitat i compari la productivitat del personal. Qui treballa més? qui fa la seva feina? a qui no li cau el bolígraf a la seva hora de plegar en punt? qui fa jornada intensiva i para una hora per dinar?

Algunes vegades també s’ha parlat de desenvolupament i nombre de funcionaris. Comparem Catalunya i Extremadura, dues comunitats contraposades en ambdues coses. La Generalitat de Catalunya té molt personal, cert, però és la comunitat de l’Estat Espanyol amb menys tant per cent de funcionaris. Extremadura el contrari.

Finalment, ja que he parlar de les universitats, al departament on treballo, un investigador que no sigui cap de grup, pot aspirar a uns 30.000 euros bruts per any. Una persona funcionària d’administració parteix dels 27-28 mil l’any. Aquest investigador segurament haurà de patir pel seu futur pràcticament cada any, l’altre no. Aquest investigador farà més hores que un rellotge i segurament s’endurà la feina a casa, l’altra no.

A l’Estat Espanyol l’atur està per sobre del 20%, és realment tant injust fer una petita reducció salarial seguida d’una congelació a un col·lectiu (massa nombrós) que no estarà mai a l’atur? A mi em sembla que no.

També demanaria però a qui mana que, abans de comprar vots (400 euros, xec nadó,…), s’asseguri que els podrà pagar.

Qui em conegui sabrà que sóc amic de les (noves) tecnologies. M’agrada que es puguin aplicar per fer-nos més senzilla l’existència, distreure’ns, automatitzar processos, i, perquè no, aplicar-les en unes eleccions.

Aquesta darrera aplicació, l’electoral, estalviaria temps i errors en els recomptes, suposaria una necessitat de menys persones a les taules,… Però implica dues coses basades, sobretot, en la seguretat. Primer, la identitat de qui vota, el sistema hauria de garantir que qui voti sigui qui diu ser, que es puguin evitar suplantacions d’identitat. I, segon, la privacitat, el mantenir el vot secret, que el sistema no desés conjuntament les persones que han votat amb el seu vot.

A casa nostra alguna vegada s’ha fet alguna prova pilot però, és ara, amb la consulta sobre la Diagonal de Barcelona, que s’ha aplicat, per dir-ho d’alguna manera, a un cas real i a gran escala (tenen dret a vot un milió i mig de persones. A banda de les consideracions legals que hi ha al voltant d’aquesta consulta ciutadana, del que vull parlar és del sistema de vot electrònic.

Dilluns al migdia, quan el sistema fallit m’ho va permetre, vaig emetre el meu vot. Estava realment encuriosit per saber com es faria l’autenticació del votant i em vaig quedar una mica de pedra. Hi ha dues opcions prou segures (i en les que crec que s’hauria d’apostar si mai s’estén aquest sistema votacions), el DNI electrònic i el certificat digital. El primer fa que hagis d’introduïr el teu document identificatiu en un lector d’un ordinador i, una vegada teclejada la clau, et reconegui com a tu. Crec que és la manera més segura. La segona opció, la del certificat es basa simplement en una idea similar. Una entitat emisora de confiança emet un certificat que t’instal·les a l’ordinador. Quan accedeixes al web, el teu navegador envia aquest certificat al cervidor i aquest et reconeix.

Però, en la consulta ciutadana de la Diagonal hi ha una tercera manera, que és la que em va sorprendre: introduir el NIF i la data de naixement! I ja està! bé, cal donar un número de mòbil al que t’envien una clau amb la que podràs completar el procés de vot.

Jo em pregunto, en aquesta darrera opció, on hi ha la seguretat? com s’evita que algú et suplanti la teva identitat? només cal saber un NIF i data de naixement! De fet, ja ha passat, algú ha votat en nom de l’Alberto Fernández Díaz.

Veient aquest tipus d’errades (amb els tres milions que ha costat muntar tota la consulta) crec que la confiança que es transmet a la ciutadania és una mica pobre. M’agradaria que el vot electrònic estigués més extès la manera de funcionar és la de Barcelona, no cal, confio més en els paperets dins el sobre i en que tres persones diferents es mirin el meu DNI.