Avui és un bon dia per la ciència del país. Avui s’inaugura el Sincrotró Alba, instal·lat a Cerdanyola del Vallès. El sincrotró per si mateix ja és notícia, és la primera instal·lació científica d’aquesta magnitut que tenim a casa. Però, a més a més, l’entramat de recerca público-privada que es crearà al voltant de la instal·lació és del tot prometedor.

Avui és un bon dia, és un pas més per apostar per la ciència, per sociabilitzar la recerca i fer-la més propera a la gent.

Ahir vaig rebre un correu que em va sorpendre i a la vegada em va fer il·lusió. Me l’escrivia la Karma Peiró, responsable de comunicació del portal 3cat24.cat. En ell em demanava l’opinió sobre un vídeo que els havia arribat a la redacció. El video, que parla d’una eina de l’exèrcit dels Estats Units que suposadament provoca terratrèmols és, al meu entendre,una evolució dels hoax que sempre han circulat per internet.

Els hoax són aquell correus típics que t’alerten de quelcom que pot arribar a ser creïble i que et conviden a escampar la bola a tots els teus contactes. Dic que el vídeo en qüestió és una evolució d’això perquè ara ja no són només correus, sinó elaborats reportatges casolans en format vídeo.

De l’opinió que em va demanar la Karma n’ha sortit un petit article reflexiu que podeu trobar aquí. L’article reflexiona sobre els hoax, sobre quina veracitat podem donar a aquesta mena de missatges. Abans, quan arribaven només per correu, només calia anar a qualsevol cercador, buscar l’assumpte del correu més la paraula “hoax” i ja ho tenies. Ara no. Ara són reportatges casolans elaborats amb més o menys gràcia, enriquits de dades reals però barrejant-ho tot amb dades no tant reals, explicat de manera convincent i… ja tens la “bola” creada. Això s’escampa, apareix en fòrums, la gent en parla i, de cop, ens trobem amb una conspiració que pretén dominar el món.

On vull anar a parar? a que hem de contrastar tot allò que trobem a la xarxa. Fonts d’informació com ara la Wikipèdia són, crec, de prou confiança ja que tenen centenars de persones que vetllen per la qualitat del que hi podem trobar. Però, a la xarxa no tot és tant fiable, hem d’estar al cas i no creure’ns tot el que hi trobem.

Diuen que un dels èxits que va tenir Obama a les eleccions va ser a internet. Va aconseguir moure una gran massa crítica fent ús de les eines anomenades 2.0 que ens ofereix internet. Eines com ara el Twiter i el Facebook. Aquestes eines permeten arribar a molta gent de manera molt senzilla però, el que les fa, al meu entendre, molt més atractives, és la possibilitat de rebre resposta de la gent d’interactuar-hi.

Això està “revolucionant” la política a casa nostra. Hi ha qui ho fa amb més gràcia i hi ha qui ho fa amb menys. Hi ha qui es dedica a escriure coses al Twitter i al Facebook però sense respondre als “feedbacks” (per a mi això no és 2.0) i hi ha qui fa política 2.0 de debò, esciuren missatges i a la vegada responen. Actualment és ben senzill tenir una “conversa” amb un diputat o diputada del Parlament i, fins hi tot, fent ús de les etiquetes, seguir un ple del Parlament i intercanviar opinions amb d’altres usuaris i, fins i tot, els mateixos diputats. I això és fantàstic.

Fent conya, hi ha qui parla del “Piulament de Catalunya” (el nom ve del Twitter ja que en català, als missatges curts se n’hi diuen piulades). Per què? doncs perquè cada vegada són més els diputats i diputades que fan servir Twitter. I, exepte alguns que són purament 1.0 (ja ho he comentat), la majoria són 2.0 total, intercanvien opinions, hi pots “parlar”, opinar,…

I això de ben segur que afectarà a la manera en com es farà campanya a les següent eleccions catalanes. En passades eleccions hi ha hagut alguns “blufs” de polítics que havien creat comptes en eines 2.0 però sense aprofitar-les al màxim ni donar-los cap mena de continuïtat després de la cita electoral. Ara però crec que és diferent, hi ha una gran massa social de polítics que estan fent ús d’eines com Twitter i ho fan prou bé. No veurem cap alt càrrec fent política 2.0 de debò, però sí que hi trobarem una gran quantitat de parlamentaris i polítics de base o amb càrrecs intermitjos. Estic segur que a les properes eleccions, part de la campanya serà 2.0.