Projecte-bloc nou de trinca: Què hi diu el pare?. És un projecte especial, pensat i fet gràcies al fet de ser pare novell i recent. L’he estat pensant durant mesos, abans que nasqués l’Aniol i tot! però no trobava el moment per posar-m’hi.

Finalment l’he fet i obert. El disseny és un dissent planer del repositori de dissenys del WordPress (el gestor de continguts que empro), i algun dia suposo que el personalitzaré, però, no em volia entretenir donant més voltes al tema.

Què és? un bloc de la visió del pare en la paternitat. Un bloc amb informació, experiències i explicacions amb les que m’he anat trobant, preguntes, problemes, burocràcia,… Sé que ser pares és cosa de dos, però volia fer quelcom des del punt de vista del pare, quelcom que respongui les preguntes que m’he fet o que crec que es pot fer un pare novell o un futur pare.

Durant l’embaràs m’havia passat pel cap fer-ne un llibre. Però porta massa feina, cal escriure tots els continguts, endreçar-los i donar-los coherència en cinjunt. En fi, crec que hauria passat massa temps. He obtat per fer un bloc. Aquí no em cal endreçar els continguts, puc anar escrivint sobre el que vulgui quan vulgui i és molt més inmediat.

Espero que en podeu fer un bon ús!

I crec que és un dels operadors amb el manteniment de la linia més car. Aquesta és la conclusió a la que arribar després d’un serial de dos mesos amb aquesta companyia.

Ara fa dos anys a casa ens vam donar d’alta al servei d’ADSL amb ONO. A casa no hi arriba el cable i, ja que havíem de passar per un cable de Telefònica, volíem fer-ho amb alguna companyia que ens evités qualsevol mena de contacte amb Telefònica. I aquesta companyia era ONO. Ells s’ocupaven de tot. I així va ser.

Tot va anar bé fins a finals de desembre, en que la connexió va començar a patir talls temporals. Amb una trucada eterna a atenció (?) al client, vaig aconseguir que vingués un tècnic. Aquest va resoldre que la linia estava malament i que m’havíen de reduïr la velocitat. L’endemà, a atenció al client es van negar a abonar-me l’import dels dies en que no havia tingut connexió ja que el problema no era seu sinó de la linia. A més a més, em van dir que si la linia no podia suportar més velocitat, no era el seu problema i que em seguirien cobrant per 2Mb oferint-me’n només 1. Si ens havíem donat d’alta amb ONO era per evitar aquestes situacions en que la culpa és de la línia. Nosaltres paguem a ONO i, per tant, és aquesta companyia la que ha de discutir amb Telefònica, no nosaltres.

Un mes després, vaig aconseguir una adreça electrònica de contacte d’ONO. Els vaig escriure explicant tot el que havia passat. Era la darrera opció abans de donar-nos de baixa. Una setmana després va venir un tècnic i va solucionar la incidència. Vaig tornar a escriure un correu electrònic reclamant la compensació pel mes amb una connexió inferior a la que pagàvem. A la vegada, em mostrava molest pel seu comportament ja que, si no hagués estat pel correu electrònic, ells ens hauríen deixar amb 1Mb.

En fi, poc després em van deixar un missatge al contestador dient que ens abonaven la darrera mensualitat més vint euros.

A la següent factura simplement ens van tornar la mensualitat: 32 euros. (28+impostos). Em vaig queixar, mancaven els 20 euros. Vaig tornar a escriure. Després em van trucar dient que sí, que ens havien abonat la mensualitat més vint euros. La meva pregunta va ser simple: si pago 28 euros més iva cada mes! la seva resposta va ser que ells ens havien tornat els diners que paguem per la connexió, 8 euros!

La conclusió: paguem 28 euros cada mes, si ens tornen 8 euros dient que és el que paguem per internet vol dir que paguem 20 euros de manteniment de linia! Em sembla un preu desmesurat, l’operadora més cara. Em preguntareu com és que no ho coneixia aquest import, doncs el desconeixíem perquè a les factures no es detalla res.

El POSE-C a Barcelona està en hores baixes, les enquestes li pronostiquen que, si es fessin eleccions ara mateix, obtindrien mals resultats. La solució? aprofitar els diners públics per fer grans campanyes: renovació dels semàfors, pintar els carrers i ara, re-esfaltar les rondes. Anem a pams.

Semàfors. Sí, els nous semàfors són prou “monos”, nous modenrs, es veuen molt bé, estalvien energia,… però, calia canvia també els semàfors que ja eren nous i ja funcionaven amb LEDs? A la cantonada de sota casa l’estiu passat van refer tota la instal·lació semafòrica, pals nous, nous semàfors (amb LEDs), nou cablejat,… i ara, al gener, pam! els han canviat! Em sembla bé que es vangin canviant els semàfors però, treure també els nous? calia? suposo que sí, que ven més i fas més campanya si anuncies un gran pla de semàfors.

Pintar els carrers. A ningú se li escapa que és un tema que l’ajuntament té abandonat. Molts carrers estan mal pintats, no pintats, pintats de manera confosa. Però, en comptes d’estar al dia en això, realitzar un manteniment dia a dia i terni-ho tot ben cuidat, no, ho abandonen durant força temps i, després, gran pla! gran inversió de 2 milions d’euros per repintar tota la ciutat (l’any abans de les eleccions).

I avui ha tocat el re-esfaltat de les rondes (a banda de la possible reducció de la velocitat a 60Km/h). Avui s’anuncien 8 milions d’euros per re-esfaltar les rondes!

És cert que, a un any d’eleccions, és molt fàcil caure en la temptació de titllar d’electoralista totes les obres i accions d’un govern però, a Barcelona crec que més que una temptació, és un fet. No es pot abandonar una ciutat i després, un any abans de les eleccions, engegar grans plans per posar-se al dia. Al meu entendre això, a banda de llençar els diners, és electoralisme en estat pur.

Jo preferiria que les coses es gestionessin dia a dia, que no calgués un any per reparar una tapa elèctrica del carrer, que els carrers estiguessin ben pintats, els semàfors amb tots els llums funcionant (que no calguessin mesos per reparar-los),…