Ja està decidit. Ja tenim nom i és Aniol!

Pel que hem pogut llegir arreu, Aniol prové del nom romà Andeolus (un sant del segle III), amb els anys s’ha mantingut el prefix A i les consonants ND han evolucionat a NN fins que finalment s’han quedat en una N. És una variant d’Annià, que prové d’estar consagrat a Anna Perenna que se la considerava la deessa de la lluna o deessa de l’any.

A casa nostra el nom és més freqüent en terres gironines, sobretot a la Garrotxa i al Gironès, amb 77 i 62 Aniols nascuts entre els anys 2000 i 2007, respectivament. Al Barcelonès és menys freqüent, en el mateix periode en van néixer 12, el que significa un 0.19% de tots els naixements. Les dades provenen de l’IdesCAT.

Hi ha llocs ben bonics amb un “Sant Aniol” pel mig, sobretot a la Garrotja. D’una banda tenim Sant Aniol d’Aguja, a l’Alta Garrotxa i Sant Aniol de Finestres, un petit poble al sud-est de la comarca.

En fi, ara només cal que tregui el cap!