Ahir em van passar un enllaç a una campanya que pretén lluitar contra la bretxa digital, Informàtica solidària. La campanya, engegada per l’ONGd Banc de Recursos amb el suport de l’empresa de missatgeria MRW, es basa en recollir material informàtic en desús i enviar-lo a països en vies de desenvolupament (PVD).

Tot i que no sóc massa amic de contribuir al desenvolupament enviant allò que aquí ja no volem, en aquest cas, crec que la idea no està pas malament: aquí sempre volem l’últim crit en tecnologia i de seguida es considera obsolet allò que està prou bé com per seguir treballant.

Com dic, la idea, al meu entendre, no està pas malament. Però falla. Per què? he tafanejat el web del Banc de Recursos per veure com ho fan i m’ha entristit veure que els ordinadors enviat funcionen amb Windows i que, a més a més, els receptors, reben cursos de formació en Windows i MS Office.

Per què crec que falla si els receptors reben formació? Doncs perquè si una persona fa un curs d’informàtica en una de les aules que es munten en els PVD amb aquests ordinadors, aprendrà a fer ús de Windows i MS Office i, per tant, si aquesta persona algun dia arriba a comprar-se un ordinador, per nassos, haurà de comprar també una llicència de Windows i una altra de MS Office. Per a mi, això, és esclavitzar tecnològicament.

Entenc que aquí, a casa nostra, hi pot haver gent que treballi amb Windows per la que canviar a Linux pot ser un “petit trauma”, estàs acostumat a un sistema i unes eines i has de canviar a un altre. Però estem parlant de formació a gent dels PVD on, posats a aprendre com fer anar un ordinador, crec que seria molt més profitós ensenyar-los a fer anar un escriptori i un programari pel que després, si mai ho volen adquirir ells, no s’hi hagin de deixar un sou.

A banda d’aquesta consideració, sovint, quan una empresa o una persona particular es desfan d’un equip informàtic, assumint que aquest funciona i no està espatllat, és perquè volen quelcom millor, amb més potència i que pugui córrer sistemes operatius que requereixen més recursos, programes amb millors gràfics,… Un exemple seria la migració d’una empresa de Windows XP a Windows Vista. Aquesta empresa allibera uns ordinadors que no poden funcionar amb Windows Vista, porten un sistema operatiu, Windows XP que, d’aquí alguns mesos passarà a ser obsolet, sense suport ni actualitzacions de seguretat, deixant obsolet l’equip. Vull remarcar que si Windows XP no es considera ja obsolet (Microsoft ho volia fer fa uns mesos) és perquè molts usuaris no han volgut passar-se a Vista i en qüestió de mesos l’empresa alliberarà una nova versió del seu sistema operatiu. Aleshores, aquesta aula fa formació en un sistema operatiu obsolet i quan els usuaris es comprin un ordinador, hauran de pagar les respectives llicències i, a més a més, segurament el sistema operatiu de l’ordinador que comprin serà ben diferent del que han après (en migracions d’XP a Vista sí que hi ha hagut autèntics traumes…). Un ordinador amb Linux pot durar molts més anys sense ser obsolet.

Com dic, aquests tipus de campanyes em semblen bé (tot i que no considero gens vàlid donar allò que ja no volem en d’altres camps -medicaments,…-). Però crec que s’haurien de fer d’una manera diferent, no creant les dependències, esclavatge, tecnològiques que es creen fent-ho com es fa ara.