Divendres passat vam anar al TNC a veure Antílops, de Henning Mankell. L’obra reflexiona sobre la cooperació del món occidental a l’Àfrica. L’acció ens situa en la darrera nit de dos cooperants de l’FMI que, després de quinze anys al continent, tornen cap a casa i han de donar la benvinguda al seu substitut. Tots ells reflexionen sobre el què han fet i el perquè, el que no han fet i les seves relacions amb la gent del país.

L’obra és una crítica i una reflexió sobre les nostres intervencions en països llunyans. Es qüestiona com podem anar a “ajudar” ingnorant la gent que ajudem. Com podem decidir des d’aquí, lluny de la realitat d’allà,… Ha de quedar clar que això no passa amb totes les formes de cooperació i, no molt menys, amb totes les entitats cooperants!Ho mostra tot d’una manera exagerada però real.

Després de l’obra hi va haver un debat amb els actors, la directora, el traductor i l’escenògraf. Durant el debat hi va haver de tot, des de cooperants que explicaven la seva visió fins  a gent que es prenia l’obra com a quelcom massa real i massa freqüent. Va ser un bon debat i, després d’una obra així, necessari.

Tant l’obra com el posterior debat van estar molt i molt bé! Fins al moment desconeixia el vessant teatral de’n Henning Mankell i no em va pas decebre!