Ahir per la tarda, dins el programa de la festa major de Sant Antoni d’enguany, es va celebrar una “install party“, organitzada per la comissió de noves tecnologies de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni – Xarx@ntoni. Una install party consisteix, bàsicament, en ajudar la gent a instal·lar programari lliure al seu ordinador: qui vol participar, només cal que porti el seu ordinador i se l’ajuda i explica el procés d’instal·lació. Sovint, les “install”, són sessions en que un grup de gent n’ajuda a un altre a instal·lar Linux al seu ordinador.

La “install” d’enguany es pot dir que es va caracteritzar per una arribada massiva (que es podria considerar de greu plaga) del Windows Vista (quelcom que havia de ser Wow! i ha resultat ser un fiasco que ningú vol). Personalment, mai havia instal·lat un Linux en un ordinador amb Vista. Buf!. La participació va ser tot un èxit, si no recordo malament, ens van portar un total de 9 màquines! Totes, excepte una, van marxar amb un Linux ben instal·lat i funcionant!

Les màquines prèvies al Vista no van suposar cap problema: inici amb una “liveCD” per comprovar que funcioni tot, re-particionat del disc i instal·lació. I llestos! Les màquines amb Vista van desencadenar algun petit mal de cap. El per què? pel sistema de particionat del disc. La majoria porten quatre particions: una amb el sistema operatiu, una altra amb les dades, una d’unes 3Gb amb fitxers de sistema i, una, insignificant (1Mb!), que serveix per marejar la perdiu i tocar allò que no sona. El reparticionat i/o canvi de tamany de particions, per desgracia i de manera “involuntària”, el moviment d’alguna partició, implica molta estona, una gran dosi de paciència i tests constants per veure que el virus (Vista) segueixi arrencant perfectament.

Tot i així, pràcticament tothom va marxar amb el seu ordinador una mica més lliure. L’única màquina que va marxar sense Linux va ser un portàtil (amb Vista), al que el reparticionat va fallar un parell de vegades i ens va forçar a recuperar la instal·lació bàsica del Windows (tots en vam aprendre!, mai està de més :-) ).

Va ser una tarda més llarga de l’esperat, però va ser divertit. Personalment, em vaig fer càrrec de la màquina d’un dels membres de la xarxa (eh! senyor tresorer!), una de les que ens va portar problemes,.. m’ho vaig passar prou bé!