1.900 grams és el pes aproximat de l’Arnau/Martí/Aniol que hi ha a la panxa de la MªElena! i… encara queden 2 mesos.

Ahir, quan portem ja 31 setmanes, va tocar visita+ecografia. No cal dir que les “ecos” són una bona experiència, suposo que a tots els futurs pares (i més encara als novells com nosaltres) els deu “caure la baba”… Què hi farem, no som de pedra.

Quan fan les ecografies prenen tot de mesures (diàmetre i perímetre del cap, de l’abdomen, allargada del fèmur,..) i, amb elles, prediuen un pes estimat. El nostre ahir era de 1900 grams. Pel que ens van dir, dins de la normalitat però “formós”. Totes les mesures estaven bé i el noi (que és un cul inquiet) està ja amb el cap cap avall.

La següent, d’aquí un mes!

Diversos articles apareguts aquests dies al diari El País fan preveure el que ens depara el futur, científicament parlant, als que fem recerca a l’Estat Espanyol. Res de bo.

Els darrers anys han estat anys bons pel que fa a augment de presupostos, creació d’una carrera investigadora al marge de la funcionarial, projectes a llarg termini,… Aquesta tendència, iniciada en la primera legislatura d’en Zapatero, es va ja trencar el 2008, amb un creixement quasi nul pel que fa a la partida pressupostària destinada a la ciència. Ara tot indica que, de cara als pressupostos de l’any vinent, aquesta partida es pot patir una reducció de fins un 37%.

Està clar, cal pagar plans E i coses similars. Plans però que no fan més que allargar l’agonia d’un sector que està condemnat a no ser el futur. I que, com a moneda de canvi es fa servir el que s’hauria de plantejar com el futur, el coneixement.

Un article del Prof. Guinovart en parla i compara l’estalvi que suposaria aquesta retallada en el pressupost de la ciència… 580 milions d’euros. És a dir, el que costen sis Ronaldos.

Oh! Fa una estona que a can Twitter tenen alguna mena de problema. Quan s’hi intenta accedir mostra un error 503, que indica que quelcom falla al servidor.

Haurem d’estar una estona sense “microbloguejar”… :-(

Ara fa ja uns dies vaig acabar de llegir la tercera i darrera entrega de la trilogia Millenium de l’escriptor suec Stieg Larsson. Em vaig llegir el primer per Sant Jordi i des de finals de juliol fins ara m’he llegit el segon i el tercer.

Els tres m’han atrapat! no sabria dir si n’hi ha un que sigui millor que els altres, els tres m’han semblat molt bons. No només per la temàtica (intriga-policíaca barrejada amb xic d’informàtica, m’encanta!), sinó per tota la documentació que hi ha d’haver al darrera, per la manera en com estan escrits, en com es barregen les histories,… bons llibres!

I ahir vam anar a veure la pel·lícula de la primera entrega. És llarga, quasi dues hores i mitja! però no es fa pesada i, a més a més, crec que és una adaptació prou fidel del llibre. Tot i així, havent llegit el llibre hi ha algun detall que esperes veure a la pel·lícula i no hi és, alguna cosa canvia i canvien els pesos en importància d’alguns temes respecte el llibre. Com dic, crec que és una bona pel·lícula i una bona adaptació però, tinc la sensació que sinó t’has llegit el llibre, et perds algunes coses.