El cap de setmana passat va ser un cap de setmana de desconnexió. Amb la MªElena vam fer una escapadeta al prepirineu aragonès i hem de dir que ha valgut molt la pena i hem descobert una zona que desconeixiem totalment. Hem estat per la zona coneguda com la comarca de “las Cinco Villas“.

Vam sortir divendres pel matí i, en passar per Barbastro vam decidir fer una parada per visitar alguna bodega (ja que hi érem…). Així que, després de dinar, vam visitar les bodegues d’Enate, al poble de Salas Bajas. La visita va estar molt bé, unes instal·lacions modernes (l’empresa va començar al 1991), netes, espaioses, decorades amb bon gust.

Després vam seguir cap al poble d’Uncastillo. Ens vam allotjar al Caserón del Remedio.

Dissabte va ser mogut. Vam començar visitant Sos del Rey Católico, poblet fronterer amb Navarra, carrers medievals, castell, tot molt ben cuidat i arreglat. Aquí hi va néixer el rei Ferran II, el catòlic. D’aquí vam entrar a Navarra i vam visitar primer el Castillo de Javier i després el Monasterio de Leyre. El primer és un castell que pertany a la família de Javier, molt ben cuidat i una visita amb audio-guia molt ben muntada. El segon, el monestir regentat per una congregació de monjos benedictins, s’alça damunt la presa de Yesa (les vistes són molt xules!) i es pot visitar l’església i la cripta. Els tres llocs on vam estar dissabte ens van deixar un bon regust de boca. Un dia molt ben aprofitat!

Diumenge vam visitar Uncastillo. Ens vam apuntar a una visita guiada quasi personalitzada (érem només dues parelles) i el guia ens va anar passejant pel poble, explicant la història, curiositats, llocs,… ens va agradar molt!

El cap de setmana ha anat molt bé! com he dit al principi, hem descobert un lloc nou, amb bons racons i poblets per descobrir. Això sí, anar-hi al gener és un pèl dur… pluja, fred, vent i neu :-)

Ahir per la tarda, dins el programa de la festa major de Sant Antoni d’enguany, es va celebrar una “install party“, organitzada per la comissió de noves tecnologies de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni – Xarx@ntoni. Una install party consisteix, bàsicament, en ajudar la gent a instal·lar programari lliure al seu ordinador: qui vol participar, només cal que porti el seu ordinador i se l’ajuda i explica el procés d’instal·lació. Sovint, les “install”, són sessions en que un grup de gent n’ajuda a un altre a instal·lar Linux al seu ordinador.

La “install” d’enguany es pot dir que es va caracteritzar per una arribada massiva (que es podria considerar de greu plaga) del Windows Vista (quelcom que havia de ser Wow! i ha resultat ser un fiasco que ningú vol). Personalment, mai havia instal·lat un Linux en un ordinador amb Vista. Buf!. La participació va ser tot un èxit, si no recordo malament, ens van portar un total de 9 màquines! Totes, excepte una, van marxar amb un Linux ben instal·lat i funcionant!

Les màquines prèvies al Vista no van suposar cap problema: inici amb una “liveCD” per comprovar que funcioni tot, re-particionat del disc i instal·lació. I llestos! Les màquines amb Vista van desencadenar algun petit mal de cap. El per què? pel sistema de particionat del disc. La majoria porten quatre particions: una amb el sistema operatiu, una altra amb les dades, una d’unes 3Gb amb fitxers de sistema i, una, insignificant (1Mb!), que serveix per marejar la perdiu i tocar allò que no sona. El reparticionat i/o canvi de tamany de particions, per desgracia i de manera “involuntària”, el moviment d’alguna partició, implica molta estona, una gran dosi de paciència i tests constants per veure que el virus (Vista) segueixi arrencant perfectament.

Tot i així, pràcticament tothom va marxar amb el seu ordinador una mica més lliure. L’única màquina que va marxar sense Linux va ser un portàtil (amb Vista), al que el reparticionat va fallar un parell de vegades i ens va forçar a recuperar la instal·lació bàsica del Windows (tots en vam aprendre!, mai està de més :-) ).

Va ser una tarda més llarga de l’esperat, però va ser divertit. Personalment, em vaig fer càrrec de la màquina d’un dels membres de la xarxa (eh! senyor tresorer!), una de les que ens va portar problemes,.. m’ho vaig passar prou bé!

Només sóc monàrquic quan els reis són mags i venen d’Orient. I, cal dir que aquesta monarquia em surt prou bé, tant l’any passat com aquest, després del sis de gener, puc anar a fer muntanya un xic més equipat! :-)

L’any passat va ser un rellotge Suunto Vector, una bona eina per controlar l’alçada, la direcció, la pressió atmosfèrica i l’hora! Enguany, m’orientaré sense passar fred ja que en despertar el dia sis, em vaig trobar un paquet (bé, uns quants!), amb una jaqueta de Goretex! És una “paclite”, la més fina, no pesa gens, ocupa molt poc espai però… et para el vent, l’aigua, la neu i… transpira! Fins ara he fet servir el típic cangur de plàstic que quan te’l treus està més mullat per dins que per fora… Ai! tinc una patgessa que no me la mereixo!

Ala, ara toca fer alguna sortida per estrenar la novetat!