Aquest estiu, en arribar a Dhramsala ens va envair el “bon rotllo” budista. Havia estat un dia intens i arribar allà va ser un descans. A Dhramsala, concretament la zona de McLeod Ganj, hi ha pregaries budistes per tot arreu, banderoles, postals, cartells,… en anar sopar (a un restaurant regentat per un grup de tibetans exiliats) vam llegir la primera, estava en anglès i s’acompanyava d’una foto del Dalai Lama. Ens va agradar, emocionar una mica i tot. Feia així:

No matter what is going on
Never give up
Develop the heart
Too much energy in your country
Is spent developing the mind
Instead of the heart
Be compassionate
Not just to your friends
But to everyone
Be compassionate
Work for peace
In your heart and in the world
Work for peace
And I say again
Never give up
No matter what is going on around you
Never give up

Never give up, mai abandonis. I té “nassos” que això ho digui el cap d’un govern que ha de viure a l’exili, que la població del qual és maltractada pel la Xina, com deien ells mateixos, “pitjor que Guantànamo”.

Avui he vist una curta entrevista(anglès) que la BBC ha fet recentment al Dalai Lama. Explica que la Xina no és sincera en les negociacions, unes negociacions que no avancen. Anuncia que està perdent l’esperança d’aconseguir arribar a algun acord dins el marc de negociacions actual (que el Tibet esdevingui una regió autònoma dins la Xina). Never give up, acaba dient però que, potser no han de negociar una autonomia sinó que han de tornar a anar directament cap a la independència.