Aquest cap de setmana ha tocat muntanya. La MªElena i jo, amb un parell d’amics (la Laura i el Guillem) hem anat a Andorra. La idea inicial era fer el circ de Pessons però, l’amenaça de mal temps, el fred i la neu que ja hi ha a les cares nord ens va fer rebaixar les expectatives i fer “només” el cim de Montmalús. Tot i així… ja tocava fer un cim! des del mes de febrer-març que la MªElena i jo no arribaven a dalt de cap muntanya (tot i que al juliol vam fer un intent de la Punta alta i a l’agost vam fer el coll d’Stock La, a l’Índia): l’època fosca d’escriptura de tesi va limitar molt les sortides…

L’excursió la vam fer el dissabte. Vam sortir de l’aparcament de Grau Roig cap a les nou del matí. Encara feia sol però ja bufava un vent força fred i els núvols foscos s’anaven acostant. Des de l’aparcament (a uns 2100 m) s’agafa una pista que surt a l’esquerra d’uns telecadires. S’ha d’anar seguint la pista fins que s’arriba a un petit estany, on s’acaba la pista i hi ha també el final d’uns remuntadors. El darrer tram de la pista coincideix amb el recorregut del GR7.

Des de l’estany ja es veu el cim. Cal anar seguint direcció al Coll de Montmalús, a l’esquerra del cim. El camí no està molt marcat però no té pèrdua. Quan s’arriba al coll la vista és espectacular. Al sud es veu l’estany de Montmalús, el més gran d’Andorra. Per arribar al cim des del coll només calen uns deu minuts.

És una ascensió relativament senzilla que es pot fer amb un matí. Per nosaltres, la pega principal va ser el mal temps (la previsió) i el vent, que bufava fort i fred. Tot i així, em va agradar. Vam fer un cim (que en teníem ganes), caminar, veure paisatge i trepitjar neu! Un bon cap de setmana.