Setmaneta intensa. Des del darrer dia que vam escriure hem fet moltissimes coses. Mirem de posar-nos al dia.

Divendres, 8 d’agost. Ens vam dedicar a anar a veure temples budistes que hi ha pels vols de Leh. Vam visitar el de Shey, Tiksey i Hemis. El millor, per nosaltres, el segon: molt tranqul, gran, net,… El darrer, Hemis, te molta fama pero a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Cap de setmana, 9 i 10 d’agost. Vam anar fins al Pangon lake, un llac de 130 Km de llarg que es a 4200 metres d’alcada. El trajecte fins alla es fa amb cotxe (unes 5-6 hores) i es passa pel segon port de muntanya transitable mes alt del mon. Vam dormir en un resort (resort nomes pel nom: sense aigua corrent, ni llum, i per menjar, dal i arros per dinar i sopar. No vam trobar ni el yacutsi ni la piscina…). El diumenge vam tornar cap a Leh.

Dilluns, dimars i dimecres, 11, 12 i 13 d’agost. Trekking! Es pot resumir amb una paraula “uau!”. El primer dia es relativament suau, se surt del poble d’Stok, a 3500m, i es caminen nomes un parell d’hores i mitja. La primera nit es dorm a poc mes de 4000m. El segon dia es el mes dur. Es caminen unes cinc hores i mitja, passant per un coll de 4700m i un de 4900m (Stok La) i es dorm a Rumbak, a uns 3800m. El tercer dia es caminen encara no dues hores per arribar fins a Zingchen, on et recullen amb cotxe. Van ser tres dies d’experiencia constant! El segon dia va ser una mica dur, basicament per que camines a gran alcada i notes que et falta aire pero… quan arribes al coll d’Stok La, les vistes (tot i que la boira no ens va deixar veure l’Stok Kangri) et compensen. A mes a mes, es curios ja que camines amb un guia i vas, a mes a mes, amb un cuiner, un portador, i cinc cavalls. Et fan el menjar, estan per tu, et carreguen l’equipatge,… I convius amb ells. A veure quan tornem a Ladakh i repetim l’experiencia!

Ahir va ser un dia cansat: havien de volar cap a Delhi i d’alla anar cap al Rajastan, on pensem passar la darrera setmana. Ens vam llevar a les quatre de la matinada per anar cap a l’aeroport de Leh, on et recomanen arribar dues hores abans del vol. El taxista ens va deixar a la porta de l’aeroport ja que, quan vam arribar, aquest encara estava tancat… (sense comentaris). Quan un soldadet (que no era de plom) va obrir la porta de l’aeroport vam anar cap la terminal. Alla la seguretat es la paranoia principal: escaneig de bosses, facturacio, control de seguretat (amb escaneig d’equipatge de ma) i, finalment, reconeixement d’equipatge (surts a fora i dius quines maletes son teves).

Ja a Delhi, vam agafar un taxi fins l’estacio de New Delhi (on hi ha l’oficina per turistes). Calor, gent i “agobiu”. A l’estacio vam veure que haviem de canviar el recorregut que teniem pensat fer le Rajastan… tots els trens estan plens!!! i el vam haver d’adaptar a la disponibilitat de bitllets. A les tres vam agafar un tren (en classe “sleeper sense aire condicionat”) fins a Jaipur… mes de cinc interminables hores… Calor i ple de gent!

Avui hem visitat Jaipur i, tot i que, no hi ha ni molt menys la pau del nord, de moment ens en sortim prou be. Aquest mati hem fet un “tour” per la ciutat i ha valgut molt la pena. Dema volem anar cap a Pushkar.