Aquella màgia d’Ubuntu
8th April 2008 - 9:51 amEn algunes ocasions he tastat Ubuntu. De fet, és la distribució que hi ha instal·lada al PC de casa. Ubuntu és un “Linux fàcil”, permet que la gent entri al món de Linux per una porta que costa menys d’obrir, molta gent no hauria tastat Linux si no fos per Ubuntu. Jo mateix, no sé si a l’ordinador de casa tindria un Linux sinó fos per Ubuntu, és un ordinador del qual jo no en sóc l’usuari principial. Ara bé, no hi tinc instal·lada, ni molt menys, la darrera versió, hi ha una 6.10 6.06 (crec) que té suport a llarg termini i que no m’obliga a actualitzar cada sis mesos.
Però, què està passant? La idea d’Ubuntu m’encanta! al principi em va fascinar, ho havia parlat algunes vegades amb l’Oriol: una distribució per tothom! que tothom, o pràcticament tothom, pot fer servir sense problemes! Però, poc a poc, vaig descobrir que la distribució començava a tenir “tics” que no em feien el pes. Massa problemes a fer upgrades de versions, que a la vegada eren forçats cada sis mesos (excepte a la 6.10 6.06), problemes sense solucionar ja que, total, si al cap de sis mesos tenim versió nova!,… El que va començar sent un forl de Debian molt bo, se’n va anar allunyant.
En fi, Ubuntu segueix sent una molt bona distribució per aquells o aquelles que comencen amb Linux, però, tinc la sensació que perd allò que m’agrada del programari lliure, el tothom per tothom. En Jordi Mas ha escrit un apunt al bloc que, en certa manera, resumeix això que comento i ho comparteixo plenament.
Cal recuperar la màgia d’Ubuntu o, si més no, si els de Canonical ens fallen, aprofitar tot el gran potencial humà que han generat.
Un parell de puntualitzacions.
- La de llarg termini es la 6.06
- Les altres (que no són llarg termini), no t’obliguen a actualitzar fins a 18 mesos després de que surten (que s’acaba el suport). Cada 6 mesos surt una nova, només actualitzes si vols.
- Les actualitzacions donàven problemes abans, justament ara es quan donen menys.
- L’únic que comparto, i que és justament del que no parles, però sí en jmas, és de que haurien d’alliberar el LaunchPad i Rosseta (van dir que ho farien quan estigués complerta). A més, haurien de fer-ho d’alguna manera per a que les traduccions es puguin reaprofitar cap a altres distribucions de manera fàcil i no duplicada. L’iniciativa de centralitzar-ho no és dolenta, però es molt complicada i requereix temps… haurien de prioritzar-lo i arribar a acords amb la comunitat de gnome/kde i les altres distros per fer una api compatible.
Ups! he barrejat versions…
He tingut dues experiències de fer upgrades de distros i… les dues han estat força dolentes…
Bé, com he dit, m’encanta la idea d’Ubuntu però em sap greu veure que va oblidant el seus orígens: Debian.
Jo tinc bastant experiència en migracions i, moltes vegades (no sempre), el fet que un upgrade hagi fallat o donat problemes és perque no s’ha seguit el procediment que s’especifica (no dic que tú no l’hagis seguit, estic generalitzant segons la meva exp.). Ubuntu proporciona una eina (a part d’una bona documentació) per fer el upgrade que a mi m’ha funcionat bé sempre. Només en situacions en que el sistema de paquets esta xungo per accions del usuari (experiments que feia per ex.) m’he trobat que es queixés per alguna cosa, però l’he sabut arreglar perque jo mateix era el que habia fet els experiments i sabia perquè es queixava.
El primer punt ho comentaba perque m’he trobat moltíssima gent (sobretot que ve o ha tocat Debian i per això me l’has recordat), que per actualitzar feia per ex. un update && dist-upgrade canviant els repositoris. Aquesta NO es la manera, es pot fer, sí, però s’han de seguir uns pasos extra que es detallen a al doc. Això ha fet que s’estengués la idea de les migracions donen problemes. Puc dir que generalment no, però com tot pot fallar.
Sobre el tema d’allunyar-se de Debian, no és un tema nou, es comenta desde que va sortir warty.
Hola,
Doncs jo tinc tres ordinadors, en dos ubuntu i en un debian. I si bé al començament vaig passar-me de debian a ubuntu, encara que la filosofia de debian m’agradi més, perquè realment sol·lucionava molts problemes de detecció de hard, etc. que, incomprensiblement, amb debian no estaven resolts; després he “patit” això mateix del que parles…
Primer, m’he trobat que pots estar en una ubuntu teòricament estabñle i tenir, oberts, bugs importants que he aprés que NO ES SOL·LUCIONARAN fins que no toqui, als 6 mesos, actualitzar la versió. Això és incomprensible en una distro estable i diria que no t’ho trobes ni a la debian testing (ja no diguem la estable).
Segon, cada cop que he de fer l’actualització de la versió tremolo… Penso, mira, aquell bug me’l resoldran (i efectivament està resolt), però penso, amb quins nous problemes em trobaré? Si hi ha sort, amb cap de destacable, però si no, coses com la desconfiguració de la swap que va passar en actualitzar la 6.10 a la 7.04, crec, iq eu em van afectar a tots els ordinadors i a dos ordinadors més d’amics als que els havia posat la ubuntu. Un bug gravíssim que, en alguns casos, deixava a l’ordinador gairebé fora de combat… Això va ser a l’actualitzar la nomenclatura al /etc/fstab, dels antics /dev/hda2 als nous uui o algo semblant…
En fi, que jo reso cada nit perquè els de debian s’espavilin i entenguin que es important resoldre també els problemes de la gent que es compra un nou ordinador i vol que el hard es detecti i que per fer coses fàcils no les hagis de resoldre per una via obscura per la major part de gent…