Enguany, la pujada de preus típica de principis d’any ha estat més acusada. Tots els serveis, sobretots els públics, dels que faig ús han pujat un 4%. Clavat. Tren, metro, piscina (municipal), aparcament (municipal),… tot! el menjar, transports, algun caprici… tot més car. Un 4%.

Però arriba el gener i, en principi, els sous haurien de compensar aquest augment de preus. És la manera de mantenir el poder adquisitiu: si els preus pugen i els sous es queden igual, malament anem!. Però, un any més, arriba el gener i la nòmina indica el mateix que el desembre.

“Treballo” (precari) en un centre de recerca de la Generalitat i cada gener estem igual. De fet, l’any passat, fins i tot se’m va dir que els becaris no tenim dret a aquestes revisions salarials i que les pensaven fer només cada quatre anys. Al mes següent ens van revisar el sou amb caràcter retroactiu pel gener. Així havia passat també l’any anterior. Per què aquest augment al febrer? doncs per que una precaria del director, cada any, en veure que al gener no se li revisava el sou, es queixava al mateix director i, aquest, reaccionava. Va passar un any, va haver de tornar a passar ‘any passat i… enguany, altra vegada! al gener, una mica més pobres. La diferència és que enguany aquesta becària ja no hi és.

Suposo que la culpa és meva, per voler fer recerca en aquest país.