Bé, s’ha acabat. Divendres va ser el darrer dia que vaig treballar a Tarragona, la setmana vinent començo feina nova, el post-doc, a Barcelona. Em fa il·lusió el que m’espera. M’agrada el que faré i en tinc moltes ganes!!! Però, divendres va tocar recollir, fer neteja i acomiadar-se (tot i que a mitjans d’octubre hi aniré un dia per llegir la tesi).

Va ser un dia intens. Primer de tot vam enviar un article en el que feia temps que treballàvem. Després, fer neteja al PC i a fer còpies de seguretat… quin munt de bits que s’acumulen en quatre anys i mig!!! I, finalment, el que més mandra em feia… recollir paperam. Una caixa gran de brossa per llençar i una altra que ja és en un armari de casa els meus pares…

Recollir paperam, endreçar calaixos, buidar prestatgeries,… sempre em fa mandra i, a més a més, m’hi encanto. Sempre vaig trobant coses que em recorden unmoment concret, una situació,… Aquest divendres no va ser una excepció i em vaig passar el dia endreçant, dibuixant somriures en trobar coses que em recordaven moments concrets de tot aquest temps. Un munt de bits i uns quants quilos de paper…

He estat molt temps a Tarragona, hi vaig arribar l’1 de març de 2004, el dia en que l’ICIQ iniciava la seva activitat. Han canviat moltes coses en tot aquest temps. El primer dia, al despatx hi teníem dues taules (una pel David -un company que va acabar ja fa temps- i una per mi). En un racó hi teníem quatre ordinadors que ens fèien de clúster (ara crec que en tenim quasi 200 en una sala a banda). Al centre he treballàvem quatre gats (hi cabíem quasi tots en una de les sales de reunió-cafeteria) i per demanar quelcom només calia anar al despatx de la persona en qüestió… Ara estan tots els despatxos i laboratoris plens, per fer peticions cal fer ús dels diferents sistemes de gestió i, a més a més, al costat de l’edifici ja n’hi ha un de nou que obrirà, diuen, l’any vinent. Tot i que començar de zero en un lloc no és mai fàcil, ha estat una experiència que m’ha agradat

Apa, encara no sóc doctor. Si tot va bé, ho seré el proper 16 d’octubre. Però, començo feina nova, post-doc, temes nous, gent nova,… i… a Barcelona!!!!

Dissabte passat, poc després de les nou del matí vam arribar a Barcelona. Havíem sortit de Delhi la nit abans, a les 0.50 h (hora india) i vam fer escala, com a l’anada, a Amsterdam.

Els darrers dies van ser una mica intensos. De Jodhpur vam anar amb taxi fins a Agra. No ens feia gràcia viatjar de nit amb cotxe però no teníem elecció: els trens estaven tots plens. De camí a Agra vam fer una aturada a Jaipur, on hi ha la seu de l’empresa que ens llogava el cotxe. Allà vam pagar tots els trajectes (realment, amb un indi no es pot pactar res sinó està per escrit…), vam canviar de conductor i, a quarts de quatre (de la matinada!) vam arrencar de nou cap a Agra.

Només arribar a Agra vam anar a mirar si hi havia bitllets de tren per anar cap a Delhi i… sí! vam comprar els bitllets, deixar les bosses a la consigna i esmorzar. Vam agafar un rickshaw prepagat per visitar el Taj Mahal i el Fort. Espectacular! el Taj Mahal és una passada! una mole de marbre blanc que un emperador mongol va fer construir per enterrar la seva segona dona, que va morir en el part del catorzè fill. No ens va decebre gens. Després vam anar fins al fort que tampoc va estar malament. Per la tarda, el conductor del rickshaw ens va a fer un tomb per algunes botigues d’artesans i cap a l’estació.

A l’estació, els ferrocarrils indis ens van preparar una sorpresa: el nostre tren anava quatre hores tard! això volia dir arribar a Delhi a quarts de dues de la matinada. Vam decidir anar a les taquilles i mirar què podíem fer. Al final, com que no hi havia opcions d’altres trens, vam acabar compartint un taxi prepagat amb un noi americà. Un dia més… dins un cotxe.

L’endemà vam quedar-nos a Delhi. Ens ho vam pendre amb calma: a voltar! vam passejar amunt i avall pel Main bazar, vam anar fins al carrer dels joiers, del paper, de les espècies,… Tot i que tot plegat seguia éssent un caos total, ja estàvem més acostumats i no ens va semblar tant greu com el primer dia. Ens va agradar i tot!

Al vespre, després de sopar, vam anar cap a l’aeroport. I cap a casa!

Ara, tot i que hi ha hagut moments “d’agobiu”, es troba a faltar. Ens han decebut una mica els indis, el seu caràcter, bruts i que molts t’estafen a la mínima. Però hem vist coses molt txules, molt diferents. Hem visitat temples de diferents religions, des dels acollidors temples sijs fins als foscos santuaris hindús, passant per la pau dels monestirs budistes. Ciutats estressants i caòtiques i ciutats tranquil·les, plenes de monjos i gent que va a fer muntanya. Hem caminat per carrers plens de gent i també ho hem fet per les fantàstiques muntanyes de l’Himalaya a Ladakh,… En fi, com diu el seu lema: Incredible India! Índia és això, un país de contrastos. Una experiència que ens ha agradat molt conèixer!

Aviat… algunes fotos. N’hem fet més de 1400… :-)

El nostre periple pel Rajasthan ja s’acaba. Dies enrere, despres de visitar Jaipur vam decidir llogar un cotxe amb conductor per poder espavilar i aprofitar al maxim aquests darrers dies. La cosa pinta molt be si no fos que el conductor no parla angles i sembla que te seriosos problemes d’orientacio…

En fi. De Jaipur vam anar cap a Pushkar, ciutat sagrada pels hindus. Una ciutat petita que envolta un llac ple de ghats (escaletes que baixen a l’aigua) on la gent es banya. La ciutat esta plena de temples i gent fent pregaries, “capellans” i vaques (que, a mes a mes, hi ha gent que les alimenta). Tambe hi ha forca guiris i algun occidental que ha que ha vist la llum i ha decidit quedar-s’hi a meditar envoltat d’espiritualitat.

De Pushkar vam anar cap a Udaipur, ciutat de palaus. La nostra estrena a la ciutat va ser un espectacle de danses tradicionals del Rajasthan (guirilandia). L’endema vam visitar el palau de la ciutat i vam fer un tomb amb barca pel llac i visitar dos palaus mes, que estan en illes del llac (un es un hotel). Per la tarda vam anar a veure una mena de “poble espanyol” que estava una mica abandonat.

L’endema va comencar amb una tour no previst i que ens va organitzar el nostre conductor. Voliem anar a Kumbalgarh, que es a 90 Km d’Udaipur… nosaltres en vam fer 260! Aixo si, vam visitar carreteres en obres, pobles que no sabiem que existien i vam ensenyar al nostre amic que “ask” vol dir preguntar. Quan vam arribar vam visitar el fort (l’aventura va valdre la pena). D’aqui vam anar fins a Ranakpur (un conjunt de temples jainis dins la selva) i ens va agradar molt.

De Ranakpur, vam venir cap a Jodhpur on vam arribar amb un altre tour no organitzat (ni volgut) del nostre amic conductor. Vam estar mes d’una hora voltant per la ciutat i veient passar la porta de la ciutat antiga (on hi ha l’hotel). Per arribar a l’hotel (despres de preguntar molt) vam decidir guiar nosaltres al conductor (tot i que s’hi resistia), dur-lo fins al centre i que ens vingues a buscar algu de l’hotel.

Avui hem visitat el fort de Jodhpur i es molt txulo! Es dalt d’un turo i cal alguna horeta per voltar-lo tot. Les entrades inclouen audioguia i val molt la pena!

Aquest vespre sortim cap a Agra. Esperem que el conductor no decideixi fer alguna visita sorpresa a alguna ciutat desconeguda…

Setmaneta intensa. Des del darrer dia que vam escriure hem fet moltissimes coses. Mirem de posar-nos al dia.

Divendres, 8 d’agost. Ens vam dedicar a anar a veure temples budistes que hi ha pels vols de Leh. Vam visitar el de Shey, Tiksey i Hemis. El millor, per nosaltres, el segon: molt tranqul, gran, net,… El darrer, Hemis, te molta fama pero a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Cap de setmana, 9 i 10 d’agost. Vam anar fins al Pangon lake, un llac de 130 Km de llarg que es a 4200 metres d’alcada. El trajecte fins alla es fa amb cotxe (unes 5-6 hores) i es passa pel segon port de muntanya transitable mes alt del mon. Vam dormir en un resort (resort nomes pel nom: sense aigua corrent, ni llum, i per menjar, dal i arros per dinar i sopar. No vam trobar ni el yacutsi ni la piscina…). El diumenge vam tornar cap a Leh.

Dilluns, dimars i dimecres, 11, 12 i 13 d’agost. Trekking! Es pot resumir amb una paraula “uau!”. El primer dia es relativament suau, se surt del poble d’Stok, a 3500m, i es caminen nomes un parell d’hores i mitja. La primera nit es dorm a poc mes de 4000m. El segon dia es el mes dur. Es caminen unes cinc hores i mitja, passant per un coll de 4700m i un de 4900m (Stok La) i es dorm a Rumbak, a uns 3800m. El tercer dia es caminen encara no dues hores per arribar fins a Zingchen, on et recullen amb cotxe. Van ser tres dies d’experiencia constant! El segon dia va ser una mica dur, basicament per que camines a gran alcada i notes que et falta aire pero… quan arribes al coll d’Stok La, les vistes (tot i que la boira no ens va deixar veure l’Stok Kangri) et compensen. A mes a mes, es curios ja que camines amb un guia i vas, a mes a mes, amb un cuiner, un portador, i cinc cavalls. Et fan el menjar, estan per tu, et carreguen l’equipatge,… I convius amb ells. A veure quan tornem a Ladakh i repetim l’experiencia!

Ahir va ser un dia cansat: havien de volar cap a Delhi i d’alla anar cap al Rajastan, on pensem passar la darrera setmana. Ens vam llevar a les quatre de la matinada per anar cap a l’aeroport de Leh, on et recomanen arribar dues hores abans del vol. El taxista ens va deixar a la porta de l’aeroport ja que, quan vam arribar, aquest encara estava tancat… (sense comentaris). Quan un soldadet (que no era de plom) va obrir la porta de l’aeroport vam anar cap la terminal. Alla la seguretat es la paranoia principal: escaneig de bosses, facturacio, control de seguretat (amb escaneig d’equipatge de ma) i, finalment, reconeixement d’equipatge (surts a fora i dius quines maletes son teves).

Ja a Delhi, vam agafar un taxi fins l’estacio de New Delhi (on hi ha l’oficina per turistes). Calor, gent i “agobiu”. A l’estacio vam veure que haviem de canviar el recorregut que teniem pensat fer le Rajastan… tots els trens estan plens!!! i el vam haver d’adaptar a la disponibilitat de bitllets. A les tres vam agafar un tren (en classe “sleeper sense aire condicionat”) fins a Jaipur… mes de cinc interminables hores… Calor i ple de gent!

Avui hem visitat Jaipur i, tot i que, no hi ha ni molt menys la pau del nord, de moment ens en sortim prou be. Aquest mati hem fet un “tour” per la ciutat i ha valgut molt la pena. Dema volem anar cap a Pushkar.

Si, ja hi som!!! Dimarts passat, poc abans de les set del mati, vam comencar el viatge de Manali cap aqui. Vam passar diferents ports de muntanya (fins a 5300 metres!), vam dormir en un campament a 4200 metres (unes vistes espectaculars!) i, despres de dos dies tancats al cotxe… ahir vam arribar a Leh, a la “comarca” del Ladakh. El viatge va ser espectacular! La petita pega? el mal d’alcada a vegades no perdona i… a mi em va deixar fora de joc i el segon dia no vaig poder “disfrutar” tant del cami.

Avui ens hem estat per Leh, cal aclimatar-se ja que el poble es a uns 3500 metres. La llum i les vistes valen molt la pena. El cel te un color blau intens i les muntanyes, pelades de vegetacio, hi contrasten moltissim. Leh te un ambient tibeta, agradable. Avui ens hem muntat el plan per als propers dies: dema, visita a un parell de monestirs budistes propers. El cap de setmana, excursio (amb jeep) fins al llac Pangong Tso. I, la setmana vinent… tres dies de trekking! anirem amb guia, cuiner i alguns ases que ens portin el material (aixi pot caminar tothom, oi?).

L’anecdota del dia ha estat l’esperiencia de reservar el vol de Leh a Delhi. Primer no voliem fer el trekking i pensavem volar dilluns vinent per poder anar despres amb calma al Rajastan pero… Les coses aqui no son rapides: l’unic dia amb un vol per dues persones es el divendres vinent (14 d’agost), despres, fins al 24 ja no hi ha res! Hem anat una estona de cul, primer a una oficina d’una companyia… un problema tecnic no permetia reserves, despres a un cibercafe per comprar-los per internet… el sistema de pagament no funcionava, despres a una agencia de viatges… hem comprat els bitllets pero ens cobraven una pasta per pagar amb targeta… India es aixi :-)

Avui som a Manali, al nord-est l’Himachal-Pradesh. Hi hem arribat amb un bus nocturn des de McLeod Ganj.  Hem voltat pel poble, visitat un parell de temples budistes i un parell d’hindus. Segueix la calma i la gent no et persegueix massa pels carrers (s’agraeix).

Dema sortirem cap a Leh, a la “comarca” de Ladakh, al Caxmir. Hi anirem en dos dies ja que el poble es a 3500 metres d’alcada i la carretera passa per colls de fins 5300 metres! El primer dia es fa un trosset, es dorm en tendes i s’acaba d’arribar l’endema. Ja explicarem!

Som a Dhramsala, concretament a McLeod Ganj, al nord de l’India. Aqui es on te la seu el govern tibeta a l’exili i on viu el Dalai Lama.

Fa un parell de dies, de Delhi vam anar amb tren fins a Amristar (cap al nord, prop de la frontera amb el Pakistan). El viatge va ser una experiencia… Amristar ans va decepcionar una mica. Potser esperavem arribar alla i fugir del caos de la capital pero… a petita escala, tot seguia igual. Vam visitar el temple daurat (principal temple dels sijs) i va valdre molt la pena. Entres descalc i amb el cap tapat, pero et passeges entre la gent que va fent les seves pregaries.

L’endema (ahir) vam agafar un taxi (el bus que haviem contractat no es va presentar -it is India-) fins a Dhramsala. Viatge emocionant, amb autobusos encallats al fang i tot!. A Dhramsala… bon rotllo. Nomes arribar, un monjo ens va guiar i practicament acompanyar fins l’hotel. Avui hem voltat, visitat el temple budista (on hi ha la residencia del Dalai Lama), passejat i, fins i tot, vist botigues on es podia entrar i preguntar!!!

Dema la nit, bus nocturn cap a Manali.