Ja som a l’India!!! (escrivim sense accents perque el teclat indi es un caos -com tot-!).

Vam arribar ahir la nit i a l’aeroport ja ens esperava el cotxe de l’hotel. Cop de calor i cap a un barri que creiem que es dels mes caotics de la ciutat, prop de l’estacio de tren de New Delhi. Dormir.

Avui, hem esmorzat a l’hotel (al terrat) amb musica a tope i un ventilador per fer-nos d’assecador del cabell. L’”informador turistic” de l’hotel ens ha dit que no podiem anar cap al nord com teniem planejat ja que les pluges han fet tallar les carreteres. Tot seguit ens ha ofert un tour per Delhi i Rajastan. Espavilat?

Ens hi hem resistit i hem anat cap a l’estacio per preguntar-ho i, si era bola, comprar els bitllets. Una experiencia. Primer un paio no ens deixava entrar, segons ell, calia bitllet. Un altre ens enviava a un altre lloc. Un tercer ens deia que ens hi portava (a una altra oficina),… Finalment, hem preguntat a un policia de turisme i, casualment, ningu ens ha impedit arribar a l’oficina per turistes. Ja tenim bitllet i aquesta nit marxem cap Amristar!!!

La resta dels dia hem fet el guiri pel Fort vermell i per la mesquita de Delhi (la mes gran del pais). Fa moooooolta calor! mai hem suat tant com avui!!!

Tot impacta. Gent, calor, cotxes,… i per sort, les olors son el menys emprenyador! Es tot un mar de sensacions en el que suposem que ens acostumarem…

Apa, cap al tren!

Sí! Comencem les vacances!!! i… d’aquí sis horetes estarem volant primer cap a Amsterdam (escala) i després cap a Delhi, on arribarem poc abans de les onze de la nit (hora india). Ens hi estarem fins el 23 d’agost!

Una mica sobre la ruta. Començarem per Delhi, la capital, on hi passarem un dia i una nit. D’allà, tren cap a Amritsar (cap al nord) on anirem a veure el temple daurat i el tancament de la frontera (parafarnàlia que fan cada nit). Després, Dharamsala, on hi ha la seu del govern tibetà a l’exili. Manali, on començarem un viatge de dos dies cap a Leh, al nord de tot, a l’Himalaia! Mirarem de fer algun treking. D’aquí, avió o bus de nou fins a Delhi i, d’aquí, cap al Rajastan. Si hi ha temps, que esperem que sí, passarem per Agra (Taj Majal) i d’allà a Benarès.

No sé el nivell d’accés a internet que tindrem aquests dies, l’any passat vaig prometre explicar coses i al final no va poder ser, però, sempre que puguem, mirarem d’anar dient alguna cosa.

Fins aviat!

Aquesta és una història mooolt llarga. Quelcom que ha passat molt a poc a poc, com tot el que afecta aquesta entranyable companyia ferroviària espanola. Us parlaré de les màquines de venta de bitllets de “Renfe Regionales”, sí! existeixen (de nou)!

Fa temps, més de dos anys, a les estacions per on passaven trens regionals hi havia unes màquines ben integrades a l’entorn de Renfe. Eren unes màquines carbasses, molt quadrades i del futur (recordeu aquella campanya on els de Renfe diuen anar al futur?). En fi, eren unes màquines de venda de bitllets. El principal problema que tenien és que, tot i tenir l’opció, mai podien dispensar abonaments i, a més a més, rara era la vegada en que no et demanava l’import exacte.

Aquestes màquines eren, doncs, totalment inviables pels usuaris habituals ja que normalment fem ús d’abonaments. La pega de tot plegat però, era (i és, encara) que, per comprar un abonament de deu viatges cal portar els diners en metàl·lic, poc més de 40 euros, ja que a les taquilles no cobren amb targeta i les màquines famoses, a banda de no permetre comprar abonaments, sempre et demanaven l’import exacte amb monedes.

Un bon dia, aquestes màquines van deixar de funcionar i, poc després, van desaparèixer. Literalment, les van treure. Dies després van aparèixer unes flamants maquinetes amb els nous colors corporatius de Renfe Regionales i que prometien l’”oru i el moru”. D’això fa, com he dit, poc més de dos anys. Aquestes noves màquines són molt semblants a les que hi ha al metro de Barcelona i al servei de Rodalia, així doncs, els pacients usuaris habituals, en veure aparèixer aquestes noves andròmines, vam començar a somniar en el final de les cues i els diners en metàl·lic per comprar els nostres abonaments.

Però bé, les màquines es van quedar allà, ningú es va molestar en endollar-les. Això fins fa un parell de setmanes en que, un grup d’operaris a l’espanola (un treballant i vuit mirant) van decidir engegar les màquines de l’estació de Tarragona! perfecte, l’endemà havia de comprar bitllet i les podria provar!

Va arribar l’endemà… tipus de bitllet… però, on és l’abonament? anada, anada i tornada? i l’abonament?!? doncs, no. Sembla que la ment pensant de foment que va idear aquestes màquines ha decidit que no es podran comprar abonaments. Amb la targeta de crèdit, cap a la taquilla on m’informen que per pagar amb targeta, m’he d’adreçar a la màquina del vestíbul… de fet, així ho faig. Vaig a una màquina que hi ha al costat de la de Renfe i trec diners del caixer automàtic.

Màquines noves. Flamants. Molt mones. Però… no serveixen de res! qui compri bitllets d’anada i tornada serà un usuari puntual, al que no li passa res per dur, un dia, cinc o deu euros en efectiu i fer una mica de cua. Però, per variar, els usuaris habituals de Renfe Regionales, seguim al marge de la companyia.

Ah! mireu la segona imatge… ai, Renfe… sempre cuidant de la llengua! hi trobo a faltar però el mallorquí, barceloní, tarragoní, madrileny, andalús, argentí, peruà,…

Ahir, tot buscant coses de fotografia vaig trobar el web del “Desafío Canon“, un concurs de fotografia organitzat per aquesta casa. El concurs ja està tancat des de fa setmanes i els finalistes són públics (fotos molt bones, per cert). Però, en la pàgina he trobat quelcom interessant, un videos molt curtets, que serveixen com a mini-tutorials.

Són petits curts de dos o tres minuts que et donen quatre nocions de fotografia en diferents camps: retrat, paisatge, esports i macro. Estan fets per una fotògrafa i dos alumnes seus. Sé que no són res de l’altre món i segurament no diguin res de nou a la gent que en sap una mica però, per mi no estan gens malament.

Quatre nocions que ajuden a engrescar-te encara més a jugar amb les velocitats, obertures, iso,…

Com que la tesi l’he escrit en anglès, per a poder-la dipositar, la universitat demana un resum de quatre pàgines escrit en algun idioma oficial. Jo he enllestit el meu, en català.

Si algú té curiositat però li fa mandra llegir-se tota la tesi (a mi me’n faria), pot llegir el resum, són només quatre pàgines i en català. Això sí, no és deivulgatiu, és a dir, és curt però no planer :-)

El podeu descarregar des d’aquí (pdf).

Ahir al vespre vaig tenir una grata sorpresa! Fa temps que amb la MªElena vam comprar una càmera digital compacta (Canon Power shot 75), n’estàvem molt contents però, darrerament, ha començat a fer una mica el burro i les fotos queden lleugerament cremades. Per l’antiguitat i el preu de les actuals, ens plantejàvem fer un “renove”. Però, fa temps que volta pel cap comprar una réflex i ja tenim dilema. Si renovem, aprofitem per comprar una réflex? comprem una altra compacta i més endavant ja caurà la réflex? val la pena comprar una réflex?

Ahir les preguntes es van resoldre per sorpresa. I, com a “premi” per haver dipositat la tesi (se’l mereixeria ella…), ahir al vespre es va presentar a casa amb una Canon EOS 450D!

Ens hem quedat amb Canon, si n’estàvem contents, per què canviar? és més, tot i que el canvi de compacta a réflex és espectacular, el fet de seguir amb la mateixa marca fa que, com a mínim, tinguis idea de com van els menús i els diferents programes. La càmera és una joia. 12 megapixels, pantalla de previsualització de 3 polzades, un objectiu 18-55 mm amb estabilitzador d’imatge, targetes SD, exposicions preprogramades, sistema d’autoneteja del sensor, … i un pes que, per ser la càmera que és, sorprèn, uns 500 gr. Manejable i de fàcil agafar.

De moment, tot el que hem fet és remenar una mica i fer alguna foto de proves. Ara toca llegir i rellegir el manual, practicar i aprendre. Tenia moltes ganes de tornar al món de les réflex! (n’havia tingut una amb rodet fa moooolts i mooolts anys).

He tornat. A mitjans de març vaig començar a escriure la tesi. Des d’aquell moment, la meva activitat cibernètica i social ha anat decaient. Fa temps que no publico res al bloc amb cerca regularitat. En fi, és el que hi ha. Ara però, toca canvi de cicle. La tesi està feta! Finalment ja tinc feta una versió a punt per dipositar-la a la universitat. Demà la dipositaré.

Pel que fa a la tesi, ara només falta fer una darrera repassada, enviar-la a la imprempta per fer-ne una bona edició i, finalment, als membres del tribunal. La lectura, malauradament, no podrà ser fins l’octubre (amb tota provabilitat, la segona setmana) ja que, cal un mínim d’un mes i mig des de que es diposita fins que es pot defensar, com que hi ha l’agost, això vol dir, defensar al setembre però, per problemes de calendari no és possible. Així, doncs, caldrà esperar a l’octubre.

Tot i que em faltin encara uns mesos per acabar el doctorat en si, l’espina grossa, el neguit d’escriure la tesi s’ha acabat! Ara toca pendre-m’ho tot amb calma, recuperar la vida social i personal, reactivar projectes a la xarxa,…

Com està tot plegat? què en serà de la meva vida? Treballaré a l’ICIQ fins el 31 d’agost (amb unes vacances a l’Índia pel mig :-) ). Aquest mes de juliol (i la darrera setmana d’agost) em dedicaré a tancar coses, acabar un parell d’articles, tancar temes burrocràtics de la tesi,… I després, postdoc! Miraré d’explicar-ho tot pas a pas… i així us poso al dia.

La tesi
És, bàsicament, un compendi d’aplicació de mètodes de química quàntica i híbrids (mecànica quàntica/mecànica molecular) aplicats a diferents sistemes “reals” en catàl·lisi assimètrica i bioinorgànica (en metal·loproteïnes). He estiduat les diferents barreres d’interconversió dels [4]helicens en funció dels seus substituents, la síntesi enantioselectiva de [5]helicenoquinones, la síntesi d’aminoàcids quaternaris catal·litzada per guanidines bicícliques i, finalment, l’efecte del seleni en els enzims de la família de les formiat deshidrogenasa (FDH).

El darrer és el “meu tema”, en el que m’havia de centrar, la resta han estat col·laboracions amb altres grups experimentals de dins i fora del centre on treballo. Centrant-me una mica en el darrer tema, el seleni, dir simplement que he estudiat quin efecte té el seleni en la catàl·lisi duta a terme per aquests enzims i com varia primer, si hi posem sofre en comptes de seleni i, segon, si canviem el metall que conté el centre actiu de l’enzim.

Quan tingui temps miraré de fer un web amb algunes explicacions diverses, algun text divulgatiu, la tesi, … De moment, qui tingui paciència, pot descarregar-se la versió preliminar aquí (PDF).

Vacances
Des de finals de juliol fins a finals d’agost… vacances!!! ja toquen i venen molt de gust! enguany anem a l’Índia! de moment tenim la guia i els bitllets d’anada i tornada, ara hem de planificar una mica la ruta i buscar hotel per passar la primera nit.

La idea és visitar el nord del país. Arribarem a Delhi i des d’allà començarem a anar amunt i avall. Tot i que encara no tenim la ruta ben definida (m’ha costat però fins que no he tingut la tesi enllestida m’he eprimit de llegir moltes coses), tenen molts números el Rajastán, Leh, Dramsala, Venarés, Delhi,…

Ja explicarem!

Post-doc
Nous projectes i noves il·lusions. M’agrada el que he fet durant els darrers més de quatre anys. Tot i que potser m’hauria agradat centrar-me molt més en les selenoproteïnes, estic content del que he fet. Ara però, tinc ganes de canviar, m’agrada la recerca bàsica i la quàntica però, tinc ganes de fer coses noves, quelcom més aplicat i més proper al que m’agrada (biologia, farmàcia, medicina,…).

Al mes de setembre començo el post-doc al “Chemogenomics Lab“, dirigit pel Professor Jordi Mestres. És un grup de l’Unitat de recerca en Informàtica Biomèdica, del PRBB.

Treballaré en recerca de fàrmacs dins un projecte d’oncologia. Bé, també faré alguna coseta més… però ja ho explicaré més endavant :-)

Tinc moltes ganes de començar!

Apa, ja he posat tothom en situació. Ara poc a poc, toca tancar temes, acabar articles, fer vacances (sobretot!), i… canvi de cicle.