El projecte MESSENGER (MErcury Surface, Space ENvironment, GEochemistry ang Ranging) acaba de fer públiques unes imatges fins al moment inèdites: la “cara oculta” del planeta Mercuri. Les imatges mostren una gran activitat volcànica a la superfície del planeta, cràters d’impacte parcialment plens de lava. Aquesta teoria ja l’apuntava la missió del Mariner 10, ara fa 33 anys. Les imatges capturades pel satèl·lit ara fa quinze dies aclareixen totes les teories fetes a partir de la darrera missió, del 1975.

Article complet: La cara oculta de Mercuri

Enguany, la pujada de preus típica de principis d’any ha estat més acusada. Tots els serveis, sobretots els públics, dels que faig ús han pujat un 4%. Clavat. Tren, metro, piscina (municipal), aparcament (municipal),… tot! el menjar, transports, algun caprici… tot més car. Un 4%.

Però arriba el gener i, en principi, els sous haurien de compensar aquest augment de preus. És la manera de mantenir el poder adquisitiu: si els preus pugen i els sous es queden igual, malament anem!. Però, un any més, arriba el gener i la nòmina indica el mateix que el desembre.

“Treballo” (precari) en un centre de recerca de la Generalitat i cada gener estem igual. De fet, l’any passat, fins i tot se’m va dir que els becaris no tenim dret a aquestes revisions salarials i que les pensaven fer només cada quatre anys. Al mes següent ens van revisar el sou amb caràcter retroactiu pel gener. Així havia passat també l’any anterior. Per què aquest augment al febrer? doncs per que una precaria del director, cada any, en veure que al gener no se li revisava el sou, es queixava al mateix director i, aquest, reaccionava. Va passar un any, va haver de tornar a passar ‘any passat i… enguany, altra vegada! al gener, una mica més pobres. La diferència és que enguany aquesta becària ja no hi és.

Suposo que la culpa és meva, per voler fer recerca en aquest país.

Aquest matí, a la feina, he tingut una conversa filològica. Treballo amb un enzim que en anglès de diu Formate dehydrogenase H. Aquest enzim té la tasca d’agafar el formate i oxidar-lo per obtenir així diòxid de carboni, un protó i un electró. Des que vaig començar la tesi, m’he referit a l’enzim com a “Format” deshidrogenasa H i al seu substrat (el formate) com a “format”.

Article complet: Formate, formiato,… formiat

Fa molt temps ja (anys!) que tinc el php com a llenguatge de referència per a fer les meves webs (i aplicacions web). És un llenguatge que corre al servidor i origina un HTML que entén el navegador. L’aventatge que té és que permet “programar”, fer quelcom més que un simple HTML. Connecta amb bases de dades, interacciona amb el sistema (podent executar, fins i tot, programes externs), pots “programar” petites aplicacions,… en fi, genial! i tot ben lliure!

Article complet: ScientificPhp: usos científics del php

Aquests dies de pre-campanya els panells lluminosos de propaganda comencen a anar plens de missatges amb clau electoral. Tot de futures promeses, missatges subliminals, fotos de candidats (m’agradaria algun dia poder afegir candidates),…

Un dels personatges de les fotografies que comencem a veure al metro, al tren,… és en Duran i Lleida, per Convergència i Unió. L’estratègia del candidat és que a tots els cartells aparegui una fotografia seva, una frase que canvia i la seva signatura, seguida de l’adreça del seu bloc de campanya.

Les frases aquestes variables són clarament en el tarannà de CyU: no se’ns respecta, ells són la solució, el PP i el PSOE són dolents (però sense passar-se per si després han de pactar, que en Duran vol ser ministre),… I la frase, la que m’ha cridat l’atenció i m’ha fet veure que, realment, CyU ha perdut el nord: “La gent no se’n va del seu país per ganes, sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom”.

Crec que amb la frase ja està tot dit. Xenòfob? crec realment que aquests tipus de missatges inciten clarament a un cert racisme. Sí, en Duran dirà que no és racista, no! però… què és? jo el primer que penso en llegir-ho és que és un comentari xenòfob. Em diran que no, en Duran no és xenòfob. Però, segurament, algú amb un altre punt de vista, quan llegeixi aquest cartell pensarà que té raó, que menys immigració! és xenòfob ara?

És més, he buscat al seu bloc, per veure què hi trobava i, comencem amb un vídeo de campanya. El vídeo demana a la gent que participi, que es mogui i voti. Però al principi hi apareixen, encara que sigui uns segons, un parell de titulars de diari contraris a la immigració. Què hi fan aquí? Buscant una mica més, llegeixo un altre escrit on en Duran mateix explica que entitats com SOS racisme li han demanat que retiri el vídeo i demana que ningú li pengi l’etiqueta de xenòfob, que no ho és.

En fi, no són xenòfobs, doncs per que fan aquesta mena de crides? suposo,  que deu ser per manifestar que a Catalunya hem de poder decidir sobre la immigració, que jo també ho crec, el problema és que, una vegada més, no dec haver entès la lògica del cap dels de CyU: un missatge encriptat dins d’un missatge que resulta que no vol dir el què molts ens pensem que vol dir quan el llegim. Buf!

 En Duran, Unió, és com una mena d’UPN, més amic del PP que dels nacionalistes, un partit de dretes, conservador. Democristians, es fan dir. Aquí va lligat a Convergència, que es dedica a refundar el catalanisme, suposo que deu ser una estratègia per sobreviure.

Senyor Duran i Lleida, si com tu dius, a Catalunya no hi cap tothom, per mi ja pots fer les maletes i tocar el dos. Suposo que no deus viure en un piset petit, per tant, en l’espai que ocupes tu hi cabrem molts altres ciutadans. Apa, siau!

Tot i que estic segur que a hores d’ara la majoria de lectors i lectores que pugui tenir aquest bloc ja ho sabran, fa un parell de dies la Wikipedia en català ha assolit els 100.000 articles!

Fa uns dies parlava del Chikungunya, un virus que provoca fortes febres, i dels canvis en la seva distribució mundial, que ha provocat brots en llocs on fins ara no ens podíem imaginar que afectés, degut a una mutació en el vector que la transmet. Avui toca parlar de la malària.

Llegir més

Tot sovint, els programes de recerca sanitària tant públics com privats van enfocats a les malalties que ens afecten a nosaltres, la gent “del nord”, oblidant malalties tant greus com ara el Chagas, la Malària,… i moltes més. Això fa que em prous feines hi hagi tractament per algunes malalties. Però, què passa quan una d’aquestes malalties arriba al nord?

Llegir més

A la feina, pràcticament tothom treballa amb Linux. Això fa que quan cal presentar quelcom a l’administració tinguem problemes ja que tant la Generalitat com l’administració espanola t’obliguen a ser client de Microsoft per a poder optar a beques i projectes (bona parcialitat!). Quan cal presentar quelcom a aquestes administracions, necessitem un Windows. La solució es diu “Terminal server”.

Fa temps es va comprar un ordinador “desgraciat”, destinat a funcionar amb Windows. La gràcia està en que, des dels nostres ordinadors amb Linux, ens connectem al servidor Windows i obrim una sessió d’aquest suposat sistema operatiu en una finestra del nostre escriptori. Per connectar-nos-hi fem servir l’rdesktop. La comanda més bàsica és ben simple:

$rdesktop -u usuari remot IP_màquina_windows

Això obrirà una finestra amb els paràmetres per defecte. Si a la comanda s’hi afegeixen quatre coses més, el tema millora moltíssim! Així doncs, podem passar al servidor el joc de caràcters que volem emprar amb el teclat (important en un lloc com la meva feina en que hi ha gent d’arreu del món i el servidor per defecte està en anglès), que et monti el teu home a la finestra windows com si fos una unitat en xarxa,… Un exemple de comanda més acurada pot ser:

$rdesktop -u anonell -f -k /usr/share/rdesktop/keymaps/es -r disk:anonell=/home/alfons/ 10.10.10.55

On, -u anonell és l’usuari que tinc a la màquina windows, també es pot executar l’ordre amb la clau de pas, però és quelcom que no em fa el pes. -f diu al programa que treballi en pantalla completa (es poden especificar també unes mides exactes). Amb l’opció -k /usr/share/rdesktop/keymaps/es especifiquem el joc de caràcters que tindrà el teclat a la sessió windows, hi ha molts jocs de caràcters disponibles. Ara el millor, -r disk:anonell=/home/alfons/, compartir un recurs local, en aquest cas, el disc. Amb més detall, disk és el recurs que compartim, anonell és el nom del recurs a la màquina remota i /home/alfons és el directori local, és a dir, amb això comparteixo el disc i el meu directori /home/alfons es monta a la màquina remota com a anonell. Finalment la IP.

Si mireu el manual ($man rdesktop) veureu moltes més opcions però, en principi, aquestes que us he mostrat són les més interessants.

L’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ha publicat el llibre Science, Evolution, and Creationism, amb la idea de potenciar i justificar amb arguments científics l’evolució en front el creacionisme.  L’Acadèmia Nacional de Ciències i  l’Institut de Medicina han aplegat diversos científics per a que mostrin diferents arguments a favor de l’evolució biològica i analitzin les opcions que ofereixen els diferents moviments creacionistes.

How did life evolve on Earth? The answer to this question can help us understand our past and prepare for our future. Although evolution provides credible and reliable answers, polls show that many people turn away from science, seeking other explanations with which they are more comfortable.

Llegir més