Ahir la tarda vaig acompanyar un company del despatx al BSC, havia de trobar-se amb uns tècnics del Mare Nostrum per a compil·lar i paral·lelitzar un programa que ha de fer servir. Em va dir que si el volia acompanyar per fer el tafaner, hi estava convidat. Vaig anar amb ell.

Primer vam estar una bona estona en una sala de reunions, barallant-nos amb el codi que no es deixava compil·lar però… després… visita a la màquina. N’havia vist moltes fotos però, veure-la a tamany real, impresiona. L’ordinador és dins una caixa de vidre al mig d’una antiga capella readaptada per l’ocasió. Per fer el guiri (entrar-hi a dins només ho fa algun tècnic) i passejar, es pot caminar per un passadís elevat de la capella i per alguna passarel·la que creua la capsa de vidre.

L’ambient és curiós, barreja de passat i futur, astorador. Tenir sota els peus una capsa de vidre que conté més de deu-mil processadors, il·luminat dins la foscor de l’antic temple, torres negres plenes de llums, milers de cables de xarxa,… impresionant.

Ara només espero que algun amic hi trobi feina per poder fer més el tafaner… espavila “M” :-)