Avui, a la feina, hi ha hagut un seminari on un investigador de la Universitat de Santiago de Compostela ens ha explicat el que està fent. L’home dirigeix un grup d’orgànics sintètics (gent que es dedica a fer síntesi orgànica) que es dediquen a buscar inhibidors de la transcripció del DNA. Aquesta transcripció s’inicia amb la unió dels factors de transcripció a una seqüència concreta de l’inici del gen a transcriure.

La idea que ens han explicat consisteix en poder blocar selectivament aquesta unió. Per fer això han desenvolupat molècules que poden unir-se al DNA amb més força que no pas els factors de transcripció i així s’impedeix que s’expressi la proteïna la iniciació de la qual s’ha inhibit. Això pot ser útil, per exemple, en la lluita contra el càncer.

El “problema” de la recerca que ens han explicat avui és el temps. Temps? sí. El projecte l’han desenvolupat a base de tenir una idea, sintetitzar la molècula i veure com s’uneix al DNA. Així, fent repetides modificacions a la molècula en qüestió fins que han obtingut quelcom amb cara i ulls. El problema és que la mitjana de temps que han invertit en cada molècula és d’un any. Des de la idea fins l’experiment, un any. En cap moment ha mencionat els models computacionals.

Jo no dic que els models computacionals siguin la bicoca. Sovint els cal un experiment per comprovar que relament funcionin. Però, si que poden servir de guia a l’hora de fer una síntesi o predir la unió que tindrà una molècula amb una diana (el DNA en aquest cas). En comptes d’anar perdent anys fent síntesis i provant unions, amb un bon modelatge computacional previ, s’hauríen pogut estalviar una bona pila de mesos en experiments (per no parlar dels preus dels reactius).

En casos així, si fas una molització prèvia pots descartar un molècules i aïllar amb més facilitats quines característiques claus ha de tenir una molècula per obtenir una bona unió. Després s’ha de provar al laboratori, però la prova es farà amb dues, tres, o fins i tot quatre molècules… però no amb deu.

El que digui un estudi teòric no va a missa, però sí que ens ha de servir de guia per estalviar temps i diners.