El canvi climàtic està de moda (amb aquest comentari no vull dir que no em preocupi, tot el contrari) i avui ha estat el tema central del JOCS (JOrnada Catalana de Supercomupació), organitzada pel CESCA, d’enguany. S’ha celebrat aquest matí, al Parc Científic de Barcelona.

Els models climàtics, les prediccions de cap a on va el clima, com canviarà, quins factors l’alteren, fan pujar la temperatura, la podríen fer baixar,… i quines conseqüències té tot plegat, per exemple, sobre les pluges, la pressió atmosfèrica i el nivell del mar, és quelcom cada dia més necessari. Com podem determinar si els gasos d’efecte hivernacle són els responsables de l’escalfament del planeta? com podem saber si la influència de l’home hi té alguna cosa a veure? Aquestes i moltes més preguntes poden ser resoltes perls models climàtics.

Una eina vital per a fer aquestes prediccions és la supercomputació. Els primers models, de fa ja anys tenien grans mancances i limitacions, degut als límits dels ordinadors del moment (afirmació que segurament faran els científics del futur sobre el present). Actualment, les grans màquines de les que disposem ens ajuden a fer prediccions de gran qualitat, a més poder de càlcul, més variables i més resolució (regions més delimitades).

El principal avantatge d’aplicar la supercomputació en aquest camp és que ens permet saber com afecten els canvis al clima mundial. Els models (validats empíricament) parteixen de càlculs fets sense res que distorsioni, només amb l’energia solar i, a partir d’aquí s’hi apliquen distorsions com ara gasos d’efecte hivernacle, erupcions volcàniques, …

Avui, durant els JOCS, diferents investigadors ens han explicat què fan i com. Alguns han parlat d’aplicacions directes de la supercomputació en el camp de la climatologia, demostrant, sense deixar lloc al dubte, que els principals responsables de l’augment de la temperatura del planeta són els gasos d’efecte hivernacle. D’altres xerrades han estat de menys aplicació directa i de més explicació teòrica (quines reaccions hi ha al medi ambient, per exemple), per a mi un xic més aburrides però prou interessants.