Segons llegeixo al bloc de’n Jordi Galobart, a Terrassa erstan preparant un servei de transport públic amb bicicletes a l’estil Bícing de Barcelona anomenat Ambicia’t.

No puc dir gaire coses sobre el servei ja que l’adreça em retorna a la pàgina principal de l’ajuntament de Terrassa (suposo que seu ser per que empro Firefox -comencem bé-), però m’alegro que altres ciutats catalanes segueixin les passes iniciades ja a unes quantes ciutats europees. Espero, això sí, que facin realment un transport públic i obert a tothom (el bicing discrimina als estrangers i turistes).

Ara bé, tot i que m’alegro de la iniciativa i m’agradaria, com diu en Jordi, que s’engegui a d’altres ciutats com ara Sabadell, el servei s’hauria d’acompanyar d’un ambiciós pla de mobilitat amb bicicleta com han fet a París o van fer, ja fa anys, a Estocolm. De res serveix fer com a Barcelona, engegar un servei (al meu entendre, deficient), sense acompanyar-lo d’un bon pla per moure’s amb bicicleta. Com he dit altres vegades, posar 1500 bicicletes, quasi de cop, en circulació, posarà en evidència els problemes que hi ha en aquest aspecte.

Per altra banda, dies enrere vaig sentir com el senyor Nadal (conseller que hauria de dimitir) parlava del pla de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons les seves paraules, el millor del pla és la creació de noves vies per a cotxes -amb peatges per limitar-ne l’ús- i una millora a les rodalies espanoles. Res de bicicleta. Res d’una bona xarxa de carrils bici a les principals viles i ciutats acompanyada d’una xarxa interurbana (com es fa a d’altres llocs). Res. És una pena. Jo no crec que em plantegi anar de Barcelona a Terrassa amb bicicleta, però sí, per exemple, a Ripollet, o de Ripollet a Sabadell, o de Cerdanyola a l’Autònoma,… però sinó hi ha plans… malament anem.

Celebro que es posin en marxa serveis estil Bícing, però, insisteixo, s’haurien d’acompanyar d’ambiciosos plans de mobilitat i no limitar-se a fer quelcom de cara a la galeria (al més pur estil socialista).