Álvarez i Nadal, dimitiu!
8th August 2007 - 9:17 amMagdalena Álvarez, ministra espanola de foment. Joaquim Nadal, conseller de política territorial i obres públiques. Dimitiu i plegueu! ja n’hi ha prou que ens prengueu el pèl.
La primera, lamentable, ens visita a l’estil colonial (suposo que per controlar que seguim generant-los ingressos), i diu que tot va bé, que els trens a vegades fallen una mica, que l’aeroport és dels millors del món,… És més, és incapaç d’explicar el que genera i el que s’inverteix en l’aeroport per que els aeroports espanols “funcionan en ré”. És més, l’aeroport funciona bé, no hi ha col·lapse… Dona, ja que ens teniu colonitzats, com a mínim feu-ho amb certa competència. Plega! marxa!
I en Nadal… l’enemic el tenim a dins! Hauria d’haver dimitit i plegat ja en diverses ocasions, ara ho hauria de fer per dignitat. Un governant ha de donar suport al seu ploble. No pot dir que les autopistes funcionen i que no cal aixecar barreres, que els trens els ha de seguir administrant RENFE, que si volem electricitat no en gastem,…
Amics polítics, agafeu el coet del que parlava fa un parell de dies i deixeu d’emprenyar.
Et recomano l’article de Salvador Cot a l’Avui d’Avui:
“La ratera catalana
El desastre en què ha caigut Catalunya no té comparació enlloc d’Europa. Es tracta d’una concatenació de calamitats degudes a molts anys de discriminació premeditada des dels diversos governs de Madrid, que li han negat el pinso diari a la gallina dels ous d’or. La maledicció que pesa sobre els usuaris de Rodalies, el Prat o la xarxa elèctrica, per tant, no té origen en la mateixa societat, sinó en la política.
Però la gran paradoxa és que una situació límit com aquesta ni tan sols no és utilitzada políticament per l’oposició, ni a Espanya ni a Catalunya. Els mitjans de la dreta espanyola –en comptes de criticar Zapatero per tots aquests daltabaixos– es limiten a dissimular lleugerament la satisfacció que els causa la decadència de Catalunya, mentre publiquen, dia sí dia també, articles sarcàstics sobre el que ha costat un diccionari català-sànscrit o la Fira de Frankfurt. Mariano Rajoy no prometrà més inversió pública per a Catalunya, perquè la catalanofòbia que impregna la societat espanyola ho desaconsella electoralment.
Això ho saben Zapatero i el PSOE, i, per tant, no els preocupa la tortura diària de Rodalies. No els desgastarà perquè només afecta Barcelona. I, com se sap, els catalans no poden esperar res del PP. Així doncs, desinversió per desinversió, val més Zapatero, que almenys no insulta.
Quedarien el govern i l’oposició catalans, però tampoc. El soci hegemònic del tripartit farà, com sempre, tot el que sigui possible per ajudar Zapatero, al marge de les decisions que prengui. I CiU tornarà a competir amb ERC per ser el soci de referència d’una hipotètica victòria de Zapatero, sempre que guanyi per poc.
Catalunya ha quedat atrapada dins d’una ratera política. Els desastres que vivim no perjudiquen electoralment cap opció política, i menys encara el PSOE. No hi ha ni promeses.”
SOM UNA COLÒNIA. DESCOLONITZACIÓ, ARA!
Acabo de sentir a la tertúlia del Matí de Catalunya ràdio quelcom que fa temps que penso. Cada col·lapse, cada incidència, fa créixer el nombre d’independentistes.
Llàstima que això no ho vegin cap dels nostres polítics i, malauradament, una gran part de la societat es creu el que li sigui el seu “Nadal” de torn.
Bon article!