Ahir, dins el cicle de cinema Refugiats: Vides en trànsit, organitzat pel CaixaFòrum de Barcelona, vam anar a veure la pel·lícula documental Vete y vive, de Radu Mihaileanu.

El film ens porta als camps de refugiats del Sudan, a mitjan dels anys 80, quan ciutadans de diferents països d’Àfrica hi cerquen refugi. Dins aquest context, milers de falasha (jueus d’origen etíop), són “transportats” cap a Israel. Un nen, negre, de nou anys, és forçat per la seva pròpia mare a abandonar el camp del sudan camí d’Israel. Allà adopta el nom de Salomó i apren falsos noms dels pares, germans i avis, per a fer-se passar per jueu.

A Israel aprèn les tradicions i pràctiques jueves amagant el seu passat cristià. Es veurà rebutjat per aquells a qui vol seguir, el seu secret l’engabiarà al passat i, tot i ser acollit per una nova família, no se sent d’enlloc, marginat i apartat, sense rumb i amb un passat lluny de la seva suposada terra d’acollida.

Una pel·lícula llarga, 148 minuts, però amena, dramàtica, plena de sentiments. Una d’aquelles pel·lícules que no et deixa indiferent, però tampoc et fa pensar “pobre noi”, força i dramatisme, sensació de responsabilitat per passivitat. Un film fora dels circuits comercials però que, si teniu temps i ocasió de veure, us la recomano.