La meva estada de tres mesos a l’anomenada capital d’Escandinavia s’acaba. Demà a les 8.15 agafaré l’avió que em portarà de nou a Barcelona. Avui és el darrer dia a la feina, aquest vespre a fer maletes i demà cap a casa!

Ha estat una molt bona experiència. Estar fora sempre és interessant per espavilar-te, “obrir la ment”, conèixer gent, maneres de fer i cultures diferents, practicar idiomes i apendre. La idea ja em va quedar ben clara quan vaig estar a Atlanta, fa prop de dos anys. Veure món i, més encara, viure una temporada a l’estranger t’ajuda i és una de les millors formacions que es poden fer.

Aquesta vegada però, encara marxo més satisfet. He estat en un país que m’ha acollit, que m’hi ha fet sentir bé. Si bé és cert que els suecs (i sueques) són gent “molt seva” i reservada, en cap moment han tingut cap problema per fer-me sentir còmode i ben acollit: he dinat envoltat d’autòctons que parlàven anglès entre ells simplement per que jo era allà, m’han ajudat si en algun moment he necessitat quelcom en suec, m’han acollit a la feina,… Si, reservats, però correctes, educats.

He estat treballant en un grup en que, tot i que tothom va força a la seva, m’hi he sentit molt a gust, mai, mai he dinat sol, hem xerrat, compartit experiències, ajudat en dubtes tècnics, fet broma. Hi he estat només tres mesos i m’hi sento com si hi portés molt de temps. No sé si és per que he tingut sort o per que aquí les coses van així. M’inclino però, per la segona.

La ciutat m’ha acabat d’atrapar. Comoditats i luxes de ciutat amb la tranquil·litat de rodalia. Ciutat moderna, activa, preparada. Però a la vegada una ciutat tranquil·la, encisadora, amb respecte per l’entorn, el medi. Una ciutat plena de zones verdes, boscos, parcs i jardins. Un lloc on passejar sense pressa (si el temps t’ho permet), on pots agafar un tren o un bus i en mitja hora plantar-te al mig de la natura i fer una excursió arran de mar.

He trobat a faltar la família, la MªElena (sobretot) i el nostre piset de Sant Antoni, els amics, la gent,… però també sé que ara trobaré a faltar el nord, allò que durant tres mesos m’ha fet sentir quasi com a casa. Tinc ganes de tornar, però sé que ho faré enyorant la ciutat, els boscos i la gent tant bon punt les rodes de l’avió deixin de tocar terra…

Marxo, dic a reveure, på återseende, però no vull dir un adéu, hej då, definitiu. Encaro ara els darrers sis mesos de tesi (bé, un any ja que em donen sis mesos més de propina), i no sé què faré després. Però, sigui per congressos, mini-escapadetes de feina o, simplement, per fer el guiri, espero tornar a gaudir de la llum de l’estiu suec o de les llargues i fredes nits d’hivern. Ara he descobert Estocolm i rodalia, crec que m’ho conec prou bé, però em queden els deures de descobrir més paratges d’aquest pacífic país nòrdic.