El parlament del govern de l’estat espanol va aprovar, ahir, la clonació amb finalitats terapèutiques (no cito la notícia als mitjans de casa nostra per què està prohibit). La nova llei permetrà clonar humans sempre que sigui amb finalitats terapèutiques. Amb això, l’espanol es converteix en el quart estat europeu, després del Regne Unit, Bèlgica i Suècia, que permet la clonació amb finalitats terapèutiques.

Què permet això? infinitat de coses! a partir d’una cèl·lula es pot arribar a clonar una persona (recordeu l’ovella Dolly?), és a dir, es pot “crear” un embrió amb el mateix material genètic que la persona de la que procedeix la cèl·lula. El normal desenvolupament d’aquest embrió podria generar un duplicat idèntic del progenitor: clonació.

El que interessa però és que, a les primeres fases del desenvolupament embrionari es poden obternir cèl·lules mare i aquestes poden ser emprades en moltes diferetns i diverses situacions: des de generar neurones per pacients malalts de pàrkinson fins a, exagerant una mica, generar teixit hepàtic per reinsertar-lo al malalt amb problemes de fetge. L’esquema teòric del procés és senzill: un malalt de pàrkinson, s’obté el seu material genètic de qualsevol cèl·lula del seu cos. Amb aquest material genètic es fa un embrió clònic al malalt i, d’aquest embrió se n’obtenen cèl·lules mares que, al ser pluripotents i no haver patit encara cap procés de diferenciació, poden desenvolupar qualsevol tipus de teixit. Es dóna el “senyal” a aquestes cèl·lules mare per que generin teixit neuronal. Posteriorment, aquestes neurones poden ser implantades al malalt.

La llei elimina, sempre només amb finalitats terapèutiques, les barreres legals per aquest tipus de teràpies que no són senzilles des del punt de vista cientifico-tècnic però, ara, com a mínim, només caldrà destinar esforços en fer completament viables aquests mètodes.

Naturalment hi ha qui s’hi oposa, segons ells, la destrucció d’un embrió per curar un malalt és un atemptat contra la vida i l’ètica. Jo prefrereixo dir que la no intervenció en una malaltia que, amb mitjans actuals pot tenir cura o, com a mínim, se’n poden pal·liar els efectes, és un més greu atemptat. Els grups que defensen la vida d’un embrió per damunt la d’una persona s’agafen, entre d’altres coses, al que explicava fa uns dies sobre la possibilitat d’obtenir cèl·lules mares a partir de la pell. Quelcom que està en un estat molt embrionari i que, de moment, presenta problemes que ho fan inviable. Els reticents a la clonació terapèutica es pregunten com es pot aprovar aquesta llei si ja es poden obtenir cèl·lules mare a partir de la pell. Algú els hauria d’explicar com estan realment les coses.