Una de les coses que em fascina d’Estocolm i rodalia és el contacte amb la natura. Passejant pels carrers de la ciutat t’adones que hi ha parcs, jardins i zones verdes arreu. En qualsevol moment (si el temps ho permet) pots asseure’t en un tros de gesta a llegir, descansar,… I la barriada on tinc l’apartament, Kista, no n’és una excepció. Sí, hi ha edificis, carrers, però també verd. Només travessar el carrer tinc un gran parc, amb els seus carris bici, i al cap de res, bosc.

Dies enrere tornant cap a casa vaig ensopegar (en sentit figurat) amb un eriçó (Erinaceus europaeus, gràcies Jordi!). Em va fer gràcia. Em vaig aturar i vaig observar-lo durant una estona. L’endemà però, en anar a dormir, em vaig adonar que al trosset de gespa que tinc davant la finestra-balcó (a peu de carrer) hi havia la mateixa bestiola. Aquesta vegada però vaig agafar la càmera de video i el vaig seguir una estona.

Aquí teniu el video. Dues coses, és fosc… era de nit, la funció nit de la càmera (no volia posar llum ni res que destorbés la bestiola) dóna la tonalitat verdosa de la imatge. I, la segona, es mou i desenfoca una mica… la posició no era massa còmode i, a més a més, vaig fer servir molt el zoom per no espantar l’eriçó.